Després d'explicar el PN del Condorito, avui dedicarem el post a explicar la resta de parcs que vam veure durant el viatge per Córdoba. Vam visitar els següents parcs: Sierra de las Quijadas, Ischigualasto i Talampaya. Vamos a ello!!
El primer parc que vam veure va ser el de Sierra de las Quijadas. Es tracta d'un PN (Parque Nacional) que està a mig camí entre San Luis i San Juan. Vam dubtar de si anar-hi o no, perqué arrivar-hi no és fàcil si es viatja en transport públic. El cas és que hi ha un bus que et porta de San Luis a San Juan (separats per 400 km de desert), i si li demanes amablement, el xofer et para enmig de la ruta (a 150km de San Luis) i alla tu t'has de posar a caminar durant uns 7 km pel desert fins que arrives al parc. A més del problema de carregar el pes, tampoc veiem clar que després puguessim arrivar fins a San Juan, perque "el bus parará para que te bajes, pero el conductor no tiene porque parar para que te subas... prová a esperarlo en la ruta y capaz que pare...". Amb la desconfiança que aixó genera (tenint en compte que el bus no passa fins a les 8 de la nit i que estàs en ple desert), vam decidir arriscar-nos i visitar el parc.
Vam poder deixar les motxilles a l'entrada del parc (costa 30 pesos entrar), i cal dir que la patejada de 7 km va valer la pena! El parc consisteix en tota una vall d'aspecte desèrtic i d'un color molt vermellós. Vam haver de contractar un guia (ens van obligar, perque si no et pots "perdre" per la vall) i ens va estar explicant que la formació rocosa on estàvem es va formar molt abans que els Andes, i que amb el xoc de les plaques tectóniques de Nazca i la continental (xoc causant de la formació dels andes) es van anar obrint les muntanyes i es va formar la vall que vèiem. L'aigua i el vent van erosionar les roques durant 200 millons d'anys, causant les formes que us ensenyem a les fotos. A més a més, la zona va ser poblada pels dinosaures més antics de la terra, pel que a més es podien veure petjades, fóssils i... cóndors!!
Una vegada vam acavar de veure el parc, va ser hora de tornar. Ens vam plantar a la ruta a les 5 de la tarda, i com el bus no passava fins a les 8 vam decidir fer autostop. Després d'una hora de camions i cotxes passant de nosaltres, un camioner brasileny va tenir la gentilesa de portar-nos fins als voltants de San Juan. Durant el trajecte de 300 km no vam veure ni el més mínim indici de civilització. La vista del desert era realment impactactant.
El dia següent vam estar visitant San Juan (que no val gaire la pena) i vam anar cap a San Agustín del Valle Fértil, base des d'on visitar els parcs d'Ischigualasto i Talampaya. Al hostel on ens vam allotjar muntaven l'excursió als dos parcs en micro, per poder fer les dues el mateix dia. Ja avisem, pels que tinguin pensant anar-hi, que la sortida als dos parcs és cara de collons (ens vam gastar uns 60€ per persona entre les entrades als parcs i el transport del hostel), pero és que realment no hi ha gaires possibilitats d'anar en bus fins a l'entrada del parc.
El primer parc que vam visitar és el d'Ischigualasto. Es tracta de tota una vall (coneguda com a Valle de la Luna, molt apropiadament) de paissatge llunar i amb roques que tenen formes realment pintoresques. És una zona geológica formada durant el triàssic (crec!) on hi van viure dinousaures i tot alló que estava de moda per l'época. Amb els anys es van quedar enterrats els ossos, i més tard degut a l'erosió del vent i l'aigua es van formar les roques que us ensenyem a les fotos!
Cal dir que en aquesta vall només plou 3 vegades l'any... i ens va tocar a nosaltres!!! Afegim que fotia molta, pero molta, rasca!
A migdia el temps va millorar, i vam anar cap al Talampaya, que vindria a ser la versió Argentina del gran cañon del colorado (amb nosaltres venia un yankie que es va encarregar de corraborar-ho). Una mica el mateix de sempre, una zona que es forma ja fa uns quants anys, i l'erosió deixa un paissatge increïble. A més, aqui els colors de les roques eren molt intensos. Sense enrollar-me més, deixo les fotos:
Per últim, i per no fer-me més pesat, vam tornar cap a San Juan, des d'on vam anar a Barreal (primer contacte amb els andes!). El poble estava en una vall molt maca, rodejada de pics de 6000 metres.
I per avui ho deixem ja. En el proper capitol, parlarem dels primers dies de ruta que hem passat pel nordest d'Argentina i per Paraguay!
