Indonesia: Resum general / informació útil

Bé, per sintetitzar tot el que hem escrit d’Indonesia en un sol post que sigui més llegible i més útil pels milers de lectors que ens segueixen (?¿), fem un breu resum de les impressions que hem tingut durant aquest viatge:

Ruta

Java

Yakarta: Ciutat a evitar a tota costa. No té absolutament cap atractiu, és una macrociutat de 20 milions d’habitants sense res a oferir al turista. Sort que els busos que et porten de l’aeroport et deixen a l’estació de trens, ideal per fotre el camp quan abans millor.

Yogyakarta: Prescindible. Esperàvem molt d’aquesta ciutat, que si bé té alguns atractius com el Kraton i el carrer comercial de Malioboro, no dona per més d’un dia. Només recomanem visitar-la si es té pensat anar als temples de Borobudur i Prambanan, als voltants de la ciutat.

Temples de Borobudur i Prambanan: El primer es força espectacular, el segon ja no tant. Es pot contractar un tour per visitar en un sol dia els dos monuments des de Yogyakarta, que per nosaltres és temps de sobres. La sortida de Sol a Borobudur es veu que és impressionant (si viatges en l’època seca i no hi ha núvols que tapin tot el cel...).

Volcà Bromo: Impressionant. Tenir l’oportunitat de pujar a un volcà actiu i veure’n la lava al centre no té preu. A més, l’entorn acompanya molt, tant l’ambient rural com les vistes d’altres volcans més alts que hi ha al voltant. Val molt la pena.

Volcà Ijeng: Menys turístic que el Bromo, ofereix una experiència diferent. Només cal intentar aixecar un cove ple de sofre per posar-se en la pell dels miners, que cada dia pugen dues vegades el volcà i en baixen 80 quilos de sofre. Les vistes des de d’alt donen per més d’una foto.

Bali: Terrasses d’arròs, cultura completament diferent a la de Java, temples perduts enmig de la vegetació i una selva que es va enfilant cap als imponents volcans del centre de la illa. Val la pena passar-se uns quants dies a Bali, però no per anar de festa a Kuta i estar-te el dia següent tirat a la platja passant la ressaca, si no per descobrir el centre de la illa, Ubud i els voltants. Si es té valor per conduir una moto de lloguer i perdre’t per les innumerables carreteres de la illa, l’experiència serà inoblidable.

Nusa Lembongan: Ens hi vam passar uns dies només perquè no podíem viatjar a cap altre lloc degut al mal temps, però una visita d’un dia des de Bali és suficient. No és en absolut una alternativa a les illes Gili.

Illes Gili: Tots hem vist la típica imatge d’una platja de sorra blanca, aigua transparent i un munt de palmeres, i hem volgut estar allà estirats en una tumbona amb un mojito a la mà. Les Gili són una versió en miniatura d’aquest suposat paradís, amb l’avantatge d’estar relativament ben comunicades i ser accessible per a totes les carteres, però amb l’inconvenient que poden resultar massa turístiques segons l’època. Ideal per descansar durant uns dies, però per res més, ja que no hi ha cap altre activitat que hi puguis fer.

Lombok: No la vam explorar tot el que es mereix. Tot sembla indicar que en els propers anys hi haurà un boom turístic a Lombok, ja que s’ha guanyat la fama de ser el que era Bali fa unes dècades, pel que tota la gent que busqui més tranquil·litat i/o llocs nous a descobrir, hauria de dedicar-hi uns dies.

El que més ens ha agradat:

Volcà Bromo i Ijeng

El centre de Bali

Un parell de dies a Gili Trawangan

La gent local que no ha de fer cap negoci amb tú. La majoria són gent encantadora i entranyable.

Els allotjaments, molt bona relació qualitat-preu

El que menys ens ha agradat

El menjar ha resultat una mica decebedor, molt poc variat

La gent local que SI ha de fer negoci amb tu. Hem tingut masses discussions amb gairebé totes les coses que hem contractat

El clima, ennuvolat tot el día i tot i així amb una xafogor que et deixa aixafat gran part del dia

Ara sí, toquen platges!!

Després d’uns dies visitant l’illa de Bali, toca visitar el que a priori es podria pensar que és el principal atractiu d’Indonesia, les platges! Tot i el que es pugui pensar, Bali no és el típic destí amb platges de sorra blanca, aigües cristal·lines i tranquil·les i sense gaire profunditat. En realitat, si s’ha fet famós per les seves platges és perquè és un dels millors llocs del món per fer surf, i per tant les condicions del mar per practicar aquest esport han de ser radicalment oposades a la idíl·lica imatge de platges perdudes enmig del pacífic.

En tot cas, la nostra intenció és buscar un lloc més tranquil, i això ho podem trobar a les Illes Gili. Per fer una presentació ràpida d’aquestes illes, primer hem de dir que són 3 minúscules illes ubicades a pocs metres de l’illa de Lombok, gairebé tan gran com Bali. Perquè ens fem una idea, us heu d’imaginar quelcom així:

El principal problema de viatjar en temporada baixa en aquest tipus de països, és que si t’agafa un temporal tropical d’aquests les teves opcions de mobilitat es redueixen molt, i és just el que ens va passar. Pel temporal, es van cancel·lar durant 3 dies els viatges per mar des de Bali fins a Lombok, pel que vam haver de buscar una alternativa per aquests dies, pel que vam decidir anar a l’illa de Nusa Lembongan, al sud de Bali. 

Aquesta illa, tot i estar molt a prop de Bali, no és tan coneguda ni de bon tros com ho poden ser les Gili, i tot i que no és una visita obligada d’Indonesia, sí que té cert encant. Es tracta d’una illa molt petita, que es pot recórrer en moto en uns 45 minuts, que té diversos poblets i temples, boscos d’aspecte selvàtic, grans extensions de manglars, platges força decents, allotjaments súper-econòmics a primera línia del mar, i que es caracteritza per ser un lloc de recollida d’algues marines. Això últim és força curiós, perquè desprès de recollir les algues, les deixen assecar al sol durant uns dies, i un cop seques s’aprofiten per fer-ne productes cosmètics. Molta gent treballa en això, i per tant és freqüent trobar grans extensions d’algues assecant-se.

Per arribar-hi vam agafar una llanxa ràpida, que en mitja horeta ens va portar des de Bali. Els allotjaments estan en la línia del que són a Indonesia, relació qualitat-preu molt acceptable. Així, per 10 dòlars trobem una bungalow en un hotelet a només 4 metres (literalment) de l’aigua, amb piscina i tot!

Com a activitats, bàsicament podem llogar una moto per recórrer l’illa, que ho podem fer, amb parades incloses, en un parell d’hores, i estar tirats a les tumbones de l’hotel, amb el mar de fons i un mojito a la mà. Això últim no comporta gaire activitat, però vaja...

Desprès d’uns dies, sembla que el temporal amaina i podem tornar a viatjar a Bali per fer escala cap a les Gili. Com no ens volem allargar gaire, no ens hi esplaiarem, però volíem deixar constància que aquest trajecte (de Bali a les Gili), va ser un dels moments en que més estafats ens vam sentir i més ganes de matar vam experimentar en tot el viatge. Bàsicament ens van vendre un bitllet per fer el trajecte en un sol dia (de Bali a Lombok i desprès a les Gili), i un cop a Lombok ens van intentar colar un hotel allà i viatjar a les Gili l’endemà. Ens vam haver de quadrar molt, massa, però per fi vam aconseguir arribar a les Gili en aquell mateix dia, tot i que a les 9 de la nit (altes hores de la matinada allà). Aquests detalls són els que fan que gaudeixis més o menys d’un viatge. Ja sabem que en aquest tipus de països has de regatejar algunes coses i estar pendent de que no t’estafin i una mica en alerta, però quan arribes al nivell que cada cosa que contractes dones per fet que t’estafaran i per tant ja t’ho esperes, i a sobre acaba passant, la frustració i cansament s’acaben imposant sobre la il·lusió d’estar en un lloc remot, exòtic i amb mil coses per oferir-te.

Però bé, tornant al tema de les Gili, vam visitar dues de les tres illes, Gili Air i Gili Trawangan. Les dues illes tenen una mida semblant, es poden rodejar a peu en poc més d’una hora. Són tan petites que no hi ha carreteres, si no un camí no asfaltat per on circulen carros estirats per burros. Fins aquí els medis de transport de les illes.

Les Gili són el destí ideal per relaxar-se, tirar-se a la sorra, passejar tranquil·lament amb un gelat a la mà i fer snorkel en unes aigües super netes i tranquil·les, buscant tortugues marines i peixos dels colors i formes més inversemblants. Els allotjaments són molt dignes, la majoria bungalows a primera línia del mar, i la oferta de restaurants no es queda curta. És un bon lloc per atipar-se de peix fresc a la brasa.

A més, les vistes són espectaculars. A una banda, veiem l’illa de Lombok, a pocs centenars de metres, i si creuem a la banda occidental de les Gili, podem veure a uns quants quilòmetres la silueta de Bali, que durant la posta del Sol dona per més d’una postal.

Desprès d’uns dies fent el gos per les Gili, tornem cap a Lombok, on ens hi passem un dia recorrent l’illa amb moto, visitant temples i creuant terrasses d’arròs. Molt recomanable també, una versió del que segurament seria Bali fa 20 anys.  

Est de Java: Va de volcans!!!

Bé, després de ser salvats pels nostres herois indonesis la nit anterior, seguim el viatge a primera hora del matí. El nostre objectiu, anar al volcà Bromo, un dels tants volcans actius de l'illa de Java i que a més té un significat especial per la gent local. Com tants fenòmens de la natura, que el volcà Bromo estigui actiu és interpretat pels Tenger com que la Terra demana una ofrena als humans per, a canvi, donar bones collites i tot això que sol passar. Així que no és d'extrenyar que al voltant del volcà s'hagi organitzar un circ considerable al voltant de les ofrenes a la Terra, com ara rams de flors i altres guarnicions per l'estil. Però no ens avancem als esdeveniments.

Sortit de Surabaya ens plantem en un parell d'hores de bus a Probolingo, poble on la ruta es desvia i s'enfila cap al volcà. No esmentaria aquesta població si no fos perquè...

ATENCIÓN PELIGRO PELS QUE HI VIATGEU ALGUN COP!!!! DANGER DANGER, PODEU PASSAR DE LLEGIR TOT, PERÒ AIXÒ SI HO HEU DE LLEGIR!!!

El cas és que aquest poble es diu Probolingo, però ben bé que s'hagues pogut guanyar el nom de "Mafia's Town". Vam demanar al conductor que ens deixés a la terminal de busos per anar per la nostra compta al volcà, i el mamón va i ens deixa, intencionadament, davant d'una agència de turisme. Com no ens va dir res, vam interpretar que allò era la terminal de busos, corresponent a un poblet petit. No seria tan greu, si no fos perqué....

ELS INDONESIS SON MOLT BONA GENT, PERO MATARIES A TOTS AQUELLS QUE TREBALLEN EN AGÉNCIES DE TURISME!!!!

Si amics, en 2 setmanes hem acumulat una quantitat d'odi sobre els treballadors d'agències equivalent al que li tenim al Mourinho i al Cristiano Ronaldo... junts!! El cas és que si hi ha algun lloc al món on et sentiràs constantment com si t'estiguessin desplomant, aquest lloc és indonesia. Probolingo va ser la nostra primera experiència, però sempre, sempre, SEMPRE, que vam contractar coses amb agències, vam acabar tenint "imprevistos" d'última hora. En aquest cas, vam contractar els viatges fins al volcà per sortir "en 15 o 20 minuts" (eren les 11 del matí). Ens pugen a una furgoneta mig destartalada a nosaltres dos sols, seguim per la carretera que creua el poble i quan estem a 2 o 3 quilometres de l'agència, el conductor para la furgo, apaga el motor, i sense dir res, surt i s'asseu a l'ombra d'una caseta, xerrant amb una gent que es troba allà. Perplexes, esperem 5 minuts. 10. En aquests casos és molt útil portar a una liadora professional com és la Gemma, que va a preguntar-li al conductor que qué estem fent esperant allà, i va i ens diu que ara esperarem allà unes hores, fins que la furgo s'ompli de gent que vol fer aquell trajecte, que sortirem sobre les 3 o les 4 de la tarda. Perdona????? Nano, t'hem pagat per aquest trajecte molt més del que cobraràs demà si no enganyes a cap turista, així que et felicito per l'intent de timar-nos, però amb nosaltres no cola, no ens estarem esperant aquí 5 hores perquè tu et puguis treure 4 dòlars extra. A sobre el mamón ens diu que si volem sortir en aquell moment, li paguem 20 dòlars!!! En fi, no puc transmetre amb paraules les ganes de matar que vam sentir en aquell moment. Només us diré que finalment vam sortir al cap de 10 minuts sense pagar res.

I bé, ja entrant en matèria, el trajecte fins al volcà bromo és una autèntica passada. La carretera va pujant i mica en mica vas guanyant desnivell, passant per poblets de muntanya enmig de fèrtils vessants de muntanyes. Una mica de boira i pluja li dona un aire encara més místic. El poble a la base del volcà tampoc té cap desperdici. Està ubicat just arran del cràter enorme d'un antic volcà, dins del qual sorgeix el Bromo.

 

L'excursió cap al Bromo consisteix en caminar enmig del camp de sorra i fang que constitueix el cràter. Vam agafar un dia de molta boira, així que teníem la sensació d'estar caminant sense direcció. Tot plegat, si hagués aparegut un cavall amb un genet sense cap hagués estat força creïble, donada l'atmosfera que s'hi respirava.

Des de dalt, les vistes ens deixen sense respiració. És el primer cop que veiem el cràter d'un volcà actiu. A baix, veiem com el magma desprèn vapor d'aigua i altres gasos no tant inofensius. Impressionant.

Però les nostres peripècies per volcans no acaben aquí. Desprès del Bromo viatgem encara més a l'est, en busca del volcà Ijeng. Tenim molta sort, ja que una setmana abans el volcà estava tancat pels turistes per precaució, i més endavant ens assabentem que les properes setmanes tornarà a estar tancat, vaja, que vam enganxar una finestra d'una setmana que era l'única en que es va poder visitar el volcà. El viatge fins allà no va ser res de l'altre món, però l'excursió fins al volcà és més entretinguda. Es tracta d'una pujada d'un parell d'horetes, recorrent bosc tropical on arribem a veure un parell o tres de monos. Per acabar-ho d'adobar, pugem amb un nou amic, un coreà que pesa com a molt 55 quilos i que té una pinta d'empanat al que li pots robar fins i tot el cognom, i que acaba resultant ser el mestre de Taekwondo de l'exèrcit de terra de corea del sud. Per flipar...

Les vistes des de dalt d'aquest volcà també son impressionants. No pel magma, que no n'hi ha, si no per les mines de sofre formades a través de la sublimació provocada dels vapors de sofre que emanen del cràter del volcà. Al mig del cràter hi ha un llac immens, que crida a fer un bany si no fos perquè no és aigua, és àcid sulfúric amb un PH de 0,3...