Iguazú tururú!

Yusca!!! Arribem a Iguazú llestos per ser timats, astillats i sablejats per tots cantons, els llocs turístics és el que tenen…el paisatje ens sorpren, pura selva amb terres vermells i calor tropical. Sense deixar de sorprendre’ns trobem un hostel molt molt caribeny i selvàtic amb esmorzar inclós per només 25pesos!molt beeeé!! Anem a voltar per aprofitar mínimament el dia i conèixer Puerto Iguazú no sense veure abans la estrepitosa derrota de Argentina contra Alemania 0-4. Buuuuuuf...el que s’ha d’aguantar....

Anem caminant fins el hito de la triple frontera, el punt on es creuen el riu Paranà i el Iguazú i on es delimita la frontera entre Paraguay, Brasil i Argentina. Anem a veure el partit d’Espanya perquè el futboleros no morin d’un atac de cor. A més, estem a 10km de la frontera amb Paraguay, la cosa promet! Comença el partit. Penalti a favor de Paraguay, fallen! Ara a favor d’Espanya, GOOOOOL!!! Però l’anul•len!!! uuuuoooooooooooo!!!! repeteixen el penalti per posició adelantada i fallen!! màxima emoció! Al final guanya Espanya. Els forofos ho celebren.

El dia següent ens llevem d’hora i anem cap al parc nacional de les Catarates d’Iguazú. Després de subornar el guardaparques aconseguim que ens colin el carnet universitari de la UBA com a entrada para nacionales!! yuhu!!! Jo pago 25pesos i l’Adrià en paga 85.

Per tots aquells escèptics que hagin anat a Niagara i pensin que pagar la pastorra no et compensa perquè total, tot és aigua! els hi direm que el parc de Iguazú és absolutament espectacular!! Això si, us aconsellem que hi aneu d’horeta i en temporada baixa perquè nosaltres vam tenir molta molta sort d’estar pràcticament sols! Hi ha tot de camins pel mig de la selva, milers de papallones, molts molts molts salts d’aigua de totes les mides, colors i perspectives diferents des de les que veure’ls clima tropical...i quan et sembla que ja no pots veure salts d’aigua més espectaculars...TXAN! arribes a la garganta del diablo!! La casacada més gran de totes i més espectacular. Aixeca tanta aigua que només apropar-te al mirador et quedes xop!Impressionant!!! Per no allargar-me més us deixo amb una selecció de fotos entre el milers que vam fer, es que estàvem en extàsis...

Esteros del Iberá

Carretera i manta!

Després d’uns mesos a Buenos Aires, ha arribat l’hora de començar a fer camí. Avui explicarem els primers dies de ruta, fins arribar a Puerto Iguazú, que té suficient pes per un post a part!

El 29 de Juny sortim de Capital direcció nord est. La idea es seguir el riu Uruguay, que defineix la frontera entre Argentina – Uruguay i Argentina-Brasil, direcció Iguazú, al nord de tot del país.

La primera parada en el viatge és Colón, un poble a unes 5 hores de capital que ens van recomanar molt. Vam fer cas als consells i... cagada!!!! La gràcia del poblet és que et pots banyar al riu i anar fins a unes illetes abans de creuar a Uruguay. Tot això sona molt idíl•lic si ho fas al Gener (en ple estiu), però vam arribar i feia un fred que ens va trencar del tot, pel que Colon perd qualsevol altre atractiu. A més, vam haver d’estar esperant tot un dia fins que sortís el proper bus que ens anava bé. Conclusió: Si voleu anar-hi, a l’estiu!!

La propera parada planejada és els Esteros del Iberà. Es tracta d’una reserva natural on el principal atractiu és l’avistament de la fauna local. El problema és arribar-hi, ja que la carretera que t’hi porta no està asfaltada i només hi va un autobús molt autèntic que surt des de Mercedes. De Colón a Mercedes tens unes 8 hores en bus, pel que vam arribar a les 3 de la nit, vam haver de pagar nit de Hostel i a més, el bus autèntic només sortia a les 12:30 del matí! Ideal pel perdre dos dies, un per arribar a Mercedes i l’altre per seguir fins als Esteros!!

En qualsevol cas, i tot i la pallissa del viatge, ens quedem encandilats amb les vistes al veure els llacs que té la reserva. A més, coneixem un holandés i una suïssa de molt bona “onda” i per aprofitar el que queda de dia, fem un asadito, que ja fa 2 dies que no mengem carn i aixó no pot ser...

El dia següent ens llevem d’hora i contractem un passeig en barca pel llac de 2 hores. Molt molt recomenable... vam veure un munt de fauna, com Yacarés (un réptil tipus Cocodril peró més petit), Carpinchos (el rosegador més gran del món) i ocells fins aborrir. Una mostra fotogràfica de la fauna:

El passeig el fem amb l’holandés: Craso error. Avui juga Holanda vs Brasil, pel que li interessa més tornar d’hora al camping per veure el partit que no els Yacarés. Com a mínim guanya Holanda, que si no el pobre noi es tira al llac (on per cert, també hi ha una extensa població de piranyes).

Hem dit que arribar és difícil. El problema és que marxar ho és encara més! Per una banda, una carretera de 100 km fins a Mercedes altre vegada, que ens va fatal perquè de Mercedes a Puerto Iguazú has de fer una volta terrible. L’altre alternativa, una carretera molt pitjor, de 150 km, però que com a mínim et porta més al nord, en la direcció que ens interessa. Pel mal estat de la carretera, hem de pagar a un bon home 300 pesos perquè ens faci el recorregut. Arribem a un poblet a les 10 de la nit, i fins a les 2 de la nit (que acaben sent les 3:30) no surt el bus fins a Puerto Iguazú. Arribem allà a les 9 del matí, completament rebentats pel viatge. Al final, tot ha resultat una pallissa, però hem de dir que els Esteros del Iberà ens ha encantat, és una reserva realment única. Colón, completament prescindible. Per acabar, deixem uns bons paissatges que els Esteros ens van regalar:

I de moment ho deixem aquí. Més endavant, les Cataratas de Iguazú!! Us avancem que ens va encantar i que hi haurà molt bones fotos!!

Adiós mi Buenos Aires querido

Chao mi Buenos Aires querido. Adiós avenida Santa Fe. Adiós el 3A de calle Charcas. Se que te voy a extrañar.  Adeu germaneta, compy de trifulcas i gran pilar. Adeu a tanta gent coneguda que han estat una petita familia porteña en el meu pas per capital. Adeu cementeri  de la Recoleta i plaza Francia amb el seu mercat. Chao ferias de domingo, San Telmo, tango, milonga y choripan. Cuida’t molt obelisco, avenida Corrientes, teatre Colon. No se rindan mis queridas madres, cuídenme la plaza, a luchar! Nos vemos casa rosada, café Tortoni, congreso, Rayuela y London Bar. Arde de pasión la bombonera, això si que és animar! Tot pintat de groc i blau, Maradona, és un crack! Chao cartroneros, pobresa, chamullo i ego. A vosaotros no os voy a estrañar. 

He aprés a fer medicina, però una de més social, sóc més psicòloga, més artista, ecologista y espiritual. He solucionat problemes impossibles, he aprés a arribar tard, he frenat per un segon el ritme per poder mirar un xic més enllà. He teixit amb llana de llama, m’he fet una addicte al mate total. He estudiat historia llatinoamericana, m’he indignat  per les desigualtats, odio el neolliberalisme, no puc ni veure els militars. He vist el pueblo unido, i de moment no l’han vençut. He aprés que es pot ser solidari malgrat no tenir res per menjar. He canviat el meu vocabulari, ara ja no lucho ara és luchá! 

Els pels de punta només de pensar-ho però…y todo lo que me queda por andar? Caminante no hay camino, se hace camino al andar. I molt millor si mentre camines vas escoltant, aprenent i disfrutant. Adiós mi Buenos Aires querido, gracias, te voy a extrañar.



Foto: primer dia a Buenos Aires, salt a Avenida Cordoba just devant de la facultat de Medicina

Avui... va de Parcs Nacionals!

Després d'explicar el PN del Condorito, avui dedicarem el post a explicar la resta de parcs que vam veure durant el viatge per Córdoba. Vam visitar els següents parcs: Sierra de las Quijadas, Ischigualasto i Talampaya. Vamos a ello!!

El primer parc que vam veure va ser el de Sierra de las Quijadas. Es tracta d'un PN (Parque Nacional) que està a mig camí entre San Luis i San Juan. Vam dubtar de si anar-hi o no, perqué arrivar-hi no és fàcil si es viatja en transport públic. El cas és que hi ha un bus que et porta de San Luis a San Juan (separats per 400 km de desert), i si li demanes amablement, el xofer et para enmig de la ruta (a 150km de San Luis) i alla tu t'has de posar a caminar durant uns 7 km pel desert fins que arrives al parc. A més del problema de carregar el pes, tampoc veiem clar que després puguessim arrivar fins a San Juan, perque "el bus parará para que te bajes, pero el conductor no tiene porque parar para que te subas... prová a esperarlo en la ruta y capaz que pare...". Amb la desconfiança que aixó genera (tenint en compte que el bus no passa fins a les 8 de la nit i que estàs en ple desert), vam decidir arriscar-nos i visitar el parc.

Vam poder deixar les motxilles a l'entrada del parc (costa 30 pesos entrar), i cal dir que la patejada de 7 km va valer la pena! El parc consisteix en tota una vall d'aspecte desèrtic i d'un color molt vermellós. Vam haver de contractar un guia (ens van obligar, perque si no et pots "perdre" per la vall) i ens va estar explicant que la formació rocosa on estàvem es va formar molt abans que els Andes, i que amb el xoc de les plaques tectóniques de Nazca i la continental (xoc causant de la formació dels andes) es van anar obrint les muntanyes i es va formar la vall que vèiem. L'aigua i el vent van erosionar les roques durant 200 millons d'anys, causant les formes que us ensenyem a les fotos. A més a més, la zona va ser poblada pels dinosaures més antics de la terra, pel que a més es podien veure petjades, fóssils i... cóndors!!

Una vegada vam acavar de veure el parc, va ser hora de tornar. Ens vam plantar a la ruta a les 5 de la tarda, i com el bus no passava fins a les 8 vam decidir fer autostop. Després d'una hora de camions i cotxes passant de nosaltres, un camioner brasileny va tenir la gentilesa de portar-nos fins als voltants de San Juan. Durant el trajecte de 300 km no vam veure ni el més mínim indici de civilització. La vista del desert era realment impactactant.

El dia següent vam estar visitant San Juan (que no val gaire la pena) i vam anar cap a San Agustín del Valle Fértil, base des d'on visitar els parcs d'Ischigualasto i Talampaya. Al hostel on ens vam allotjar muntaven l'excursió als dos parcs en micro, per poder fer les dues el mateix dia. Ja avisem, pels que tinguin pensant anar-hi, que la sortida als dos parcs és cara de collons (ens vam gastar uns 60€ per persona entre les entrades als parcs i el transport del hostel), pero és que realment no hi ha gaires possibilitats d'anar en bus fins a l'entrada del parc. 

El primer parc que vam visitar és el d'Ischigualasto. Es tracta de tota una vall (coneguda com a Valle de la Luna, molt apropiadament) de paissatge llunar i amb roques que tenen formes realment pintoresques. És una zona geológica formada durant el triàssic (crec!) on hi van viure dinousaures i tot alló que estava de moda per l'época. Amb els anys es van quedar enterrats els ossos, i més tard degut a l'erosió del vent i l'aigua es van formar les roques que us ensenyem a les fotos! 

Cal dir que en aquesta vall només plou 3 vegades l'any... i ens va tocar a nosaltres!!! Afegim que fotia molta, pero molta, rasca!

A migdia el temps va millorar, i vam anar cap al Talampaya, que vindria a ser la versió Argentina del gran cañon del colorado (amb nosaltres venia un yankie que es va encarregar de corraborar-ho). Una mica el mateix de sempre, una zona que es forma ja fa uns quants anys, i l'erosió deixa un paissatge increïble. A més, aqui els colors de les roques eren molt intensos. Sense enrollar-me més, deixo les fotos:

Per últim, i per no fer-me més pesat, vam tornar cap a San Juan, des d'on vam anar a Barreal (primer contacte amb els andes!). El poble estava en una vall molt maca, rodejada de pics de 6000 metres.

I per avui ho deixem ja. En el proper capitol, parlarem dels primers dies de ruta que hem passat pel nordest d'Argentina i per Paraguay!