" Hi havia un vegada en un país molt llunyà, tres fades, el nom de les quals no recordo amb exactitud.
Tot va començar quan en una sala molt i molt gran, envoltades per molta i molta gent, un home, amb veu de joia, explicava les seves aventures a l'Aconcagua.
Es tractava de tres animes joves, plenes d'il·lusió i a l'hora desconcert sobre el que estava a punt de començar.Van ser uns primers anys molt durs, amb moltes i moltes hores al cor d'aquell salts enormes, a les profunditats del bosc.
Tot i que elles no ho sabien estava naixent quelcom que les acompanyaria, a elles, i a d'altres, durant tota la vida.
La vida és plena de camins possibles, de decisions, de repercussions, i arribava una de les grosses! aquella que els hi permetria guanyar un ala. L'inici del camí per poder emprendre el vol.
I bé, tant la sort com el consens es van alinear per atorgar a les tres, la possibilitat de seguir la seva formació a l'arrel més antiga del roure més vell del bosc. Era un roure molt vell i atrotinat, però totes les fades n'estaven molt orgulloses de formar-ne part. De passejar per la molsa que hi havia per fora, de sentir els ocells cantar, de fet, no podrien evitar saltar-se alguna classe i descansar en una branca on tocaven l'arpa fins que sortia la lluna.
Realment van revolucionar aquell roure i tot el que havia estat fins el moment. Van organitzar un cor de fades que viatjava per tooooota la comarca, feien sortides al llac, promovien la cultura fàdica, els hi agradava fer-se moltes i moltes fotos i regalar-se-les, fins i tot disfressar-se de altres essers del bosc tot i que no fos el dia indicat per fer-ho.
Eren tres fades, i com a fades van tenir un Peter-Pan de que enamorar-se, amb més o menys dificultats, amb més o menys penes.
Però no estaven soles, no. Hi havia una fada amb la veu molt fina i plena de color que poc a poc les va anar impregnant amb els seus colors. També hi havia un petit fullet que, tímidament s'hi va anar apropant contribuint a fer créixer allò que, després, tots compartirien. Els personatges d'aquesta història no s'havien acabat, qui podia ajudar-los a combatre els malvats homes de les penombres? Doncs, el fullet forçut del cabell enrinxolat! No sempre present però, aportant el seu encant en els moments adequats i en la mesura justa.
L'època de pluges arribava, i les 3 fades d'aquesta història ja havien adquirit les ales que els permetrien volar. Hi va haver dues que van decidir ampliar els seus coneixements a un gran arbre tropical de la selva amazònica. Un altra va decidir quedar-se perfeccionant el batec de les ales al roure. La fada colorida i el petit follet van emprendre el camí cap a la vareta màgica.
Havia passat molt de temps i dos d'elles l'havien aconseguida! Era com la clau que obria les portes d'una nova vida.
Faltaven pocs dies pq les tres fades haguessin d'adquirir la tan preuada vareta màgica, estaven molt amoïnades, no sabien si serien capaces. Necessitaven algú que les convencés, que les manipulés i fes que allò més inverosimil sembles possible, sobre això, el petit fullet n'era un expert!
Era el dia del gran salt, les 3 fades havien de pujar a la branca més alta del avet més gran del bosc i havien de saltar!
Només aquelles que aconseguissin emprendre el vol podrien posseir la vareta màgica. Quan varen arribar a la branca quina va ser la seva sorpresa quan van veure el petit fullet amb una carta per cada una. Les van obrir i van poder llegir "creu en el poder mongui! hasta el infinito i más alla!" i llavors ho van entendre tot!
Van saltar i van volar! unes més amunt que altres, però aleshores es van adonar que no era l'altura que podrien aconseguir sinó l'indret en el que amb la força de les ales i la màgia de la vareta podrien visitar.
Conte contat, conte acabat.
Charls"
Ja tenim les ales! Ara toca volar!
MIR 2012 i de com va començar tot a la facultat de medicina de la UAB fa 10 anys. Gràcies per estar amb mi tots aquest temps. Us estimo.
