Última parada a Myanmar i pel que ens han dit la més espectacular de totes:
El Llac Inle! Un lloc que transmet una vitalitat espectacular...
Arribem sense reserva a la ciutat…mal fet! Tots els hostels de preu baix de
la guia estan plens i després de fer mil voltes amb el pick-up que ens ha
portat des de l’encreuament de carretera on et deixa el bus, decidim acabar en
un hotel de preu mig just davant del embarcadero.
El propietari del hotel és un puto borde que ens tracta com a delicuents
fins que paguem la nit per avançat (tardem a pagar pq com recordareu, canviar
pasta en aquest país és un infern i ens hem quedat sense Kyts!!!).
Passejant pel port ens trobem a un home amb bicicleta que s’ofereix a portar-nos
a fer la volteta pel llac el dia següent en la seva barca. Regategem el preu
fins a la muerte i al final ho aconseguim tots per 12.000 Kyats + 3.000 Kyats
(si vols arribar fins el poble de Indein). Ens fa jurar i perjurar que no li
fotarem el salt amb un altre barquer...per que és veu hi ha molta competència i
pocs turistes per ser temporada baixa! YO JURO!
El matí segúent ens despertem puntualment a les 6 del matí
i...esperem...esperem, esperem, esperem al nostre barquer....res! uns homes que
treballen al port ens diuen que l’han vist sortir amb un grup de guiris a
primera hora del matí, és veu que li pagaven més!!!! QUUUEEEE¿?¿?¿? que
fort!!!! Ens ultra indignem! De que va?? Ens havia fet jurar que aniríem amb
ell!! Fins i tot ens havia advertit que el del hotel potser ens feia una contra
oferta millor i que siusplau no la acceptéssim!!! I nosaltres aquí com uns
primos!!! Increïble!
Per sort, com és temporada baixa i estem al port, ràpidament trobem un
altre barquer que pel mateix preu ens porta a fer tota la ruta.
Buuuuuuufffff!!! De que ha ido!!!!
NOTA: la majoria de viatgers fan el trekking de
3 dies des de Kalaw fins el llac. En un principi ens havien parlat molt be d’aquesta
excursió i la volíem fer sí o sí. Lo guay és que vas amb guies locals i dorms a
esglésies i cases de gent però...de cop, ens trobem a varia gent que ens diu
que a part de la autenticitat de la vida de la gent, el paisatge durant la
caminata és increïblement sec i inhòspit, sense cap arbre a l’horitzó i molt
poques hombres per descansar, con lo que diuen que és fa una mica pesadet. A més
en diuen que més que súper excursió, com les que et pots imaginat pels Pirineus,
és una caminada de 3 dies pràcticament en pla con lo que mega exercici tampoc
fas. Com anem malament de dies decidim passar 4 dies al llac enlloc de 3 de caminada
i 1 al llac però..la veritat és que respecte a la caminada, ens trobem
opinions per tot! Ho deixem a la elecció personal de cada un, en funció dels
dies que tingui!
En el tour pel llac visites el següent: a primera hora del matí et porten a
visitar els pescadors que estan
pescant de la forma tradicional per tot arreu al llac. Es curiosa la posició en
que pesquen i la veritat és que són súper fotogènics. La següent parada és el mercat que depenent del dia de la setmana
és un o altre. En el nostre cas no és un mercat flotant, però venen menjar i
artesanies i la veritat és que ens encanta la autenticitat de la vida en illes
al mig del llac. Després comença el tour per les fabriques de artesanies locals: plata, seda, tabac, ferro...de tot!
Aquesta part està molt pensada per el guiri, la compra de souvenirs i la foto “con
la mujer típica” con lo qual a nosaltres ens apesta una mica...va a gustos.
A l’hora de dinar pares a la pagoda gegant
que hi ha al mig del llarg. Per nosaltres no te res de especial ja que hem vist
mogollon de pagodes per tot el país, així que la visitem de lluny i no perdem
temps parant. Durant tot el camí passem per jardins flotants, aldeas aquàtiques i hortets fins que arribem a la
última parada, Indein.
Indein és un poble una mica més autèntic, ja que es troba més allunyat en
el llac. Hi ha un gran monestir amb estupas de pedra i or per tot arreu. Val la
pena passejar un parell d’hores pels seus carrerons.
Recordeu: a Indein, com a molts llocs emblemàtics de
Myanmar, et fan pagar per a poder fer fotos, a part de pagar la entrada normal. Si t’ho vols
estalviar només cal dir que no faràs servir la càmera i no et demanen res més!
El dia següent decidim anar a un monestir a les afores del llac on ens
diuen que hi ham centenars de milers de figures de buda incrustades a la roca
dintre d’una cova. Es veu que és un lloc de peregrinació de creients i ens
sembla bona idea pagar uns 8 dòlars per persona per anar-hi. Error!!!!! El lloc acaba sent un circ per a creients locals que paguen fortunes
per a posar un buda en alguna part de la cova amb el nom de la seva família. El
lloc és molt més petit del que pensàvem i es visita en uns 30 minuts...un
timazo! Després anem a visitar una fabrica de paraigües de paper
tradicionals...sin más...acabem e dia amb un pique monumental per el preu que havíem
fixat amb el conductor. Ens quadrem i decidim no pagar! Bufff....és
esgotador.....
El últim dia, abans de tornar a buscar l’avió cap a Yangón, ens el passem
coneixen el mercat local i pintant-nos la cara amb Tanaka (pintura natural a
base de nous, llimona i terra amb la que, sobretot les dones, és pinten la cara
per a protegir-se del sol).
La sensació global de Myanmar és de molta autenticitat i molt poc turisme, així
que recomanem molt anar-hi quan abans millor, abans no es massifiqui com
altres països veïns.
Vist amb perspectiva m'atraviria a dir que és el país que més m'ha agradat del sud-est...Molt recomanable!
