Indonesia: Resum general / informació útil

Bé, per sintetitzar tot el que hem escrit d’Indonesia en un sol post que sigui més llegible i més útil pels milers de lectors que ens segueixen (?¿), fem un breu resum de les impressions que hem tingut durant aquest viatge:

Ruta

Java

Yakarta: Ciutat a evitar a tota costa. No té absolutament cap atractiu, és una macrociutat de 20 milions d’habitants sense res a oferir al turista. Sort que els busos que et porten de l’aeroport et deixen a l’estació de trens, ideal per fotre el camp quan abans millor.

Yogyakarta: Prescindible. Esperàvem molt d’aquesta ciutat, que si bé té alguns atractius com el Kraton i el carrer comercial de Malioboro, no dona per més d’un dia. Només recomanem visitar-la si es té pensat anar als temples de Borobudur i Prambanan, als voltants de la ciutat.

Temples de Borobudur i Prambanan: El primer es força espectacular, el segon ja no tant. Es pot contractar un tour per visitar en un sol dia els dos monuments des de Yogyakarta, que per nosaltres és temps de sobres. La sortida de Sol a Borobudur es veu que és impressionant (si viatges en l’època seca i no hi ha núvols que tapin tot el cel...).

Volcà Bromo: Impressionant. Tenir l’oportunitat de pujar a un volcà actiu i veure’n la lava al centre no té preu. A més, l’entorn acompanya molt, tant l’ambient rural com les vistes d’altres volcans més alts que hi ha al voltant. Val molt la pena.

Volcà Ijeng: Menys turístic que el Bromo, ofereix una experiència diferent. Només cal intentar aixecar un cove ple de sofre per posar-se en la pell dels miners, que cada dia pugen dues vegades el volcà i en baixen 80 quilos de sofre. Les vistes des de d’alt donen per més d’una foto.

Bali: Terrasses d’arròs, cultura completament diferent a la de Java, temples perduts enmig de la vegetació i una selva que es va enfilant cap als imponents volcans del centre de la illa. Val la pena passar-se uns quants dies a Bali, però no per anar de festa a Kuta i estar-te el dia següent tirat a la platja passant la ressaca, si no per descobrir el centre de la illa, Ubud i els voltants. Si es té valor per conduir una moto de lloguer i perdre’t per les innumerables carreteres de la illa, l’experiència serà inoblidable.

Nusa Lembongan: Ens hi vam passar uns dies només perquè no podíem viatjar a cap altre lloc degut al mal temps, però una visita d’un dia des de Bali és suficient. No és en absolut una alternativa a les illes Gili.

Illes Gili: Tots hem vist la típica imatge d’una platja de sorra blanca, aigua transparent i un munt de palmeres, i hem volgut estar allà estirats en una tumbona amb un mojito a la mà. Les Gili són una versió en miniatura d’aquest suposat paradís, amb l’avantatge d’estar relativament ben comunicades i ser accessible per a totes les carteres, però amb l’inconvenient que poden resultar massa turístiques segons l’època. Ideal per descansar durant uns dies, però per res més, ja que no hi ha cap altre activitat que hi puguis fer.

Lombok: No la vam explorar tot el que es mereix. Tot sembla indicar que en els propers anys hi haurà un boom turístic a Lombok, ja que s’ha guanyat la fama de ser el que era Bali fa unes dècades, pel que tota la gent que busqui més tranquil·litat i/o llocs nous a descobrir, hauria de dedicar-hi uns dies.

El que més ens ha agradat:

Volcà Bromo i Ijeng

El centre de Bali

Un parell de dies a Gili Trawangan

La gent local que no ha de fer cap negoci amb tú. La majoria són gent encantadora i entranyable.

Els allotjaments, molt bona relació qualitat-preu

El que menys ens ha agradat

El menjar ha resultat una mica decebedor, molt poc variat

La gent local que SI ha de fer negoci amb tu. Hem tingut masses discussions amb gairebé totes les coses que hem contractat

El clima, ennuvolat tot el día i tot i així amb una xafogor que et deixa aixafat gran part del dia

Ara sí, toquen platges!!

Després d’uns dies visitant l’illa de Bali, toca visitar el que a priori es podria pensar que és el principal atractiu d’Indonesia, les platges! Tot i el que es pugui pensar, Bali no és el típic destí amb platges de sorra blanca, aigües cristal·lines i tranquil·les i sense gaire profunditat. En realitat, si s’ha fet famós per les seves platges és perquè és un dels millors llocs del món per fer surf, i per tant les condicions del mar per practicar aquest esport han de ser radicalment oposades a la idíl·lica imatge de platges perdudes enmig del pacífic.

En tot cas, la nostra intenció és buscar un lloc més tranquil, i això ho podem trobar a les Illes Gili. Per fer una presentació ràpida d’aquestes illes, primer hem de dir que són 3 minúscules illes ubicades a pocs metres de l’illa de Lombok, gairebé tan gran com Bali. Perquè ens fem una idea, us heu d’imaginar quelcom així:

El principal problema de viatjar en temporada baixa en aquest tipus de països, és que si t’agafa un temporal tropical d’aquests les teves opcions de mobilitat es redueixen molt, i és just el que ens va passar. Pel temporal, es van cancel·lar durant 3 dies els viatges per mar des de Bali fins a Lombok, pel que vam haver de buscar una alternativa per aquests dies, pel que vam decidir anar a l’illa de Nusa Lembongan, al sud de Bali. 

Aquesta illa, tot i estar molt a prop de Bali, no és tan coneguda ni de bon tros com ho poden ser les Gili, i tot i que no és una visita obligada d’Indonesia, sí que té cert encant. Es tracta d’una illa molt petita, que es pot recórrer en moto en uns 45 minuts, que té diversos poblets i temples, boscos d’aspecte selvàtic, grans extensions de manglars, platges força decents, allotjaments súper-econòmics a primera línia del mar, i que es caracteritza per ser un lloc de recollida d’algues marines. Això últim és força curiós, perquè desprès de recollir les algues, les deixen assecar al sol durant uns dies, i un cop seques s’aprofiten per fer-ne productes cosmètics. Molta gent treballa en això, i per tant és freqüent trobar grans extensions d’algues assecant-se.

Per arribar-hi vam agafar una llanxa ràpida, que en mitja horeta ens va portar des de Bali. Els allotjaments estan en la línia del que són a Indonesia, relació qualitat-preu molt acceptable. Així, per 10 dòlars trobem una bungalow en un hotelet a només 4 metres (literalment) de l’aigua, amb piscina i tot!

Com a activitats, bàsicament podem llogar una moto per recórrer l’illa, que ho podem fer, amb parades incloses, en un parell d’hores, i estar tirats a les tumbones de l’hotel, amb el mar de fons i un mojito a la mà. Això últim no comporta gaire activitat, però vaja...

Desprès d’uns dies, sembla que el temporal amaina i podem tornar a viatjar a Bali per fer escala cap a les Gili. Com no ens volem allargar gaire, no ens hi esplaiarem, però volíem deixar constància que aquest trajecte (de Bali a les Gili), va ser un dels moments en que més estafats ens vam sentir i més ganes de matar vam experimentar en tot el viatge. Bàsicament ens van vendre un bitllet per fer el trajecte en un sol dia (de Bali a Lombok i desprès a les Gili), i un cop a Lombok ens van intentar colar un hotel allà i viatjar a les Gili l’endemà. Ens vam haver de quadrar molt, massa, però per fi vam aconseguir arribar a les Gili en aquell mateix dia, tot i que a les 9 de la nit (altes hores de la matinada allà). Aquests detalls són els que fan que gaudeixis més o menys d’un viatge. Ja sabem que en aquest tipus de països has de regatejar algunes coses i estar pendent de que no t’estafin i una mica en alerta, però quan arribes al nivell que cada cosa que contractes dones per fet que t’estafaran i per tant ja t’ho esperes, i a sobre acaba passant, la frustració i cansament s’acaben imposant sobre la il·lusió d’estar en un lloc remot, exòtic i amb mil coses per oferir-te.

Però bé, tornant al tema de les Gili, vam visitar dues de les tres illes, Gili Air i Gili Trawangan. Les dues illes tenen una mida semblant, es poden rodejar a peu en poc més d’una hora. Són tan petites que no hi ha carreteres, si no un camí no asfaltat per on circulen carros estirats per burros. Fins aquí els medis de transport de les illes.

Les Gili són el destí ideal per relaxar-se, tirar-se a la sorra, passejar tranquil·lament amb un gelat a la mà i fer snorkel en unes aigües super netes i tranquil·les, buscant tortugues marines i peixos dels colors i formes més inversemblants. Els allotjaments són molt dignes, la majoria bungalows a primera línia del mar, i la oferta de restaurants no es queda curta. És un bon lloc per atipar-se de peix fresc a la brasa.

A més, les vistes són espectaculars. A una banda, veiem l’illa de Lombok, a pocs centenars de metres, i si creuem a la banda occidental de les Gili, podem veure a uns quants quilòmetres la silueta de Bali, que durant la posta del Sol dona per més d’una postal.

Desprès d’uns dies fent el gos per les Gili, tornem cap a Lombok, on ens hi passem un dia recorrent l’illa amb moto, visitant temples i creuant terrasses d’arròs. Molt recomanable també, una versió del que segurament seria Bali fa 20 anys.  

Bali!

Deixem enrere l'illa de Java, amb els seus volcans actius i abromadors, la seva cultura musulmana i les seves runes budistes, per anar a parar a Bali, gran destí turístic d'Indonésia i el qual afrontem amb escepticisme. No ens agraden els grans nuclis turístics, i venim avisats que les platges de Bali no són aquelles platges de postal que t'esperes trobar enmig del pacífic, però ens han recomanat enormement el centre de la illa, recórrer els camins enmig de la selva que puja cap als volcans del nord de la illa i fugir de ciutats com Kuta, que vindrien a ser com Lloret de Mar, però a 30.000 km de distància.

És així com anem a parar a Ubud, poblet ubicat ben bé al centre geogràfic de l'illa, un destí que no deixa de ser molt turístic però que tot i així té un encant molt especial. És un lloc on ens hi trobem molt a gust.

Ja d'entrada hem de dir que el camí des de l'extrem occidental de l'illa fins a Ubud ens ha xocat bastant. Bali està a tocar de Java, el ferry triga una horeta però des d'una illa sembla que puguis anar nedant a l'altre en un moment. Tot i aixó, el canvi cultural és molt gran. A Bali la majoria són hinduistes, i ho reflexen molt en l'arquitectura de les seves cases. La carretera discorre per frondosos boscos amb una vegetació exuberant, la que cabria esperar d'un lloc tropical com el que estem, i anem creuant petits nuclis de població. En tots ells, les cases tenen uns acabats molt treballats, tant a la teulada com al jardí es poden veure detalls arquitectònics amb motius hinduistes, i tot i que al final es repeteixen força, semblen pobles molt més interessants que no pas els de Java, amb cases purament funcionals i sense cap mena d'atractiu.

Ubud és un poblet amb un aire molt tradicional, ubicat en una zona plana de l'illa però força cap a l'interior, a tocar dels enormes volcans del nord. El turisme suposa la principal font d'Ingressos de la zona, i això ha repercutit en l'occidentalització dels serveis. No parem de veure restaurants amb menjar local i internacional fora de l'abast dels propis indonesis, cibercafés, locals de canvi de moneda, i altres serveis. Val a dir que tot aixó està força ben integrat en l'arquitectura tradicional del poble, així que estranyament, ens hi trobem a gust en aquest niu de turistes. Passejar pels carrers és agradable, exòtic, i tot i així podem beure una cervesa mentre ens afartem en un japonès menjant un sushi de primera (ni punt de comparació amb el que trovem per Barcelona) per menys de 12 euros. A aquest tipus de comoditats cal afegir els allotjaments, típics patis asiàtics, amb música ètnica procedent no se sap ben bé d'on, amb molta vegetació i el soroll d'aigua fluint, rodejats de bungalows amb uns llits de matrimoni i bany privat, terrasseta amb taula per cada habitació, esmorzar de fruites variades i pancakes inclòs, tot per menys de 15 dòlars la nit. Tot plegat, Ubud és el típic lloc on nosaltres ens vam quedar 3 dies perquè som uns estressats de la vida i volem veure moltes coses, però que mirant en retrospectiva bé que es mereix una setmana o més.

Peró no només el poble en sí és acollidor. Al costat hi tenim una reserva de bosc on podem anar a passejar i al·lucinar amb la plaga de macacos.

 

 

Sortint del bosc en sí, podem passejar pels voltants del poble. Veureu, no es tracta d'una zona en la que els pobles estiguin separats per una nacional de 30km, es tracta més aviat de tot un seguit de nuclis urbans pràcticament fusionats, així que sortint del bosc caminem uns minuts per una carretereta que creua uns arrossals, i ja tornem a estar en un altre poblet amb un aire tot tradicional. Així xino xano, ens passem tot un dia caminant amb un parell d'amics que hem comprat i acabem caminant durant un fotiment d'hores per carrers, arrossals i camins de terra. Haguès estat més agradable amb temperatures per sota dels 35ºC i una humitat que et senta com una bufetada a la cara.

 

 

Els propers dos dies decidim augmentar el nostre radi d'acció. Com ja portem uns dies a Indonèsia i hem vist el modus operanti d'aquesta gent a la carretera, creiem que si volem anar amb cotxe per Bali i tornar a casa, més val que ho fem amb un conductor local. Per 30 dólars entre els 4 (recordeu els dos amics comprats) trobem un conductor que ens fa un recorregut fins a un dels volcans, amb totes les parades que li demanem i tal. Molt bé de preu per una excursió de 6-7 hores. 

 

Una de les parades que ens fa és per portar-nos a veure una plantació de café Luwak. Consisteix en un grà de café que creix a Indonèsia, i té la particularitat que és el cafè més car del món. Allà costa 5€ una tassa de cafè, i a occident et pots trobar pagant 15€ per la broma. Perquè és tan car? Doncs resulta que el Luwak és un animal semblant a una fura, i es dediquen a alimentar la fura amb els grans de cafè en qüestió. La fura escull només aquells que li semblen més selectes i de millor qualitat, i s'els menja. Acte seguit els caga tal qual, els grans són rentats, torrats i molts, i així és com tenim un café que abans de beure-te'l ha passat pels intestins d'una mena de rata de mig metre.

El dia següent fem una altre excursió amb conductor privat, aquest cop per 35 dòlars per ser el recorregut una mica més llarg i el xófer una mica més gilipolles. Ens porta fins a l'altre volcà del nord de Bali. El principal problema que li vam trobar a Bali és que les carreteres s'enfilen des d'Ubud cap als volcans, i pel camí vas trobant pobles i tal i està molt bé, però un cop has enfilat una carretera en direcció el volcà, és impossible anar a l'altre volcà, així que has de tornar cap a Ubud, Per això vam fer la visita en dos dies.

 

 

 

Pel que podeu veure a les fotos, el centre de Bali és increible. Tots els elements de fantasía tropical, selves exuberants, temples perduts enmig del bosc, vençuts per la vegetació, les dures condicions climàtiques i habitats per primats que et miren indiferent al passar. Interminables escales que et porten a un lloc de peregrinació, on si guardes silenci no ets malvingut.  Pobles tradicionals on segueixen fent la seva tot i que es sentin observats per turistes curiosos que no han anat a Bali només a buscar platja. menjar tradicional que si bé no n'hem parlat, podriem catalogar de força acceptable (tampoc és excepcional).

Conclusió: Vam passar 4 dies en aquesta illa i hem de dir que ens va sorprendre molt gratament, llàstima que vam agafar uns dies especialment ennuvolats, que no haguèssin estat cap problema (al contrari, no ens volem ni imaginar quina calor haguès fet a plè sol, sense la protecció dels nùvols), si no fos perquè la mar estava molt picada i no vam poder seguir el viatge planificat cap a l'est. En el proper episodi, us explicarem com vam anar a parar de rebot a Nusa Lembongan, una diminuta i tranquila illa al sud de Bali, fent temps fins que el mar es serenès!