Bali!

Deixem enrere l'illa de Java, amb els seus volcans actius i abromadors, la seva cultura musulmana i les seves runes budistes, per anar a parar a Bali, gran destí turístic d'Indonésia i el qual afrontem amb escepticisme. No ens agraden els grans nuclis turístics, i venim avisats que les platges de Bali no són aquelles platges de postal que t'esperes trobar enmig del pacífic, però ens han recomanat enormement el centre de la illa, recórrer els camins enmig de la selva que puja cap als volcans del nord de la illa i fugir de ciutats com Kuta, que vindrien a ser com Lloret de Mar, però a 30.000 km de distància.

És així com anem a parar a Ubud, poblet ubicat ben bé al centre geogràfic de l'illa, un destí que no deixa de ser molt turístic però que tot i així té un encant molt especial. És un lloc on ens hi trobem molt a gust.

Ja d'entrada hem de dir que el camí des de l'extrem occidental de l'illa fins a Ubud ens ha xocat bastant. Bali està a tocar de Java, el ferry triga una horeta però des d'una illa sembla que puguis anar nedant a l'altre en un moment. Tot i aixó, el canvi cultural és molt gran. A Bali la majoria són hinduistes, i ho reflexen molt en l'arquitectura de les seves cases. La carretera discorre per frondosos boscos amb una vegetació exuberant, la que cabria esperar d'un lloc tropical com el que estem, i anem creuant petits nuclis de població. En tots ells, les cases tenen uns acabats molt treballats, tant a la teulada com al jardí es poden veure detalls arquitectònics amb motius hinduistes, i tot i que al final es repeteixen força, semblen pobles molt més interessants que no pas els de Java, amb cases purament funcionals i sense cap mena d'atractiu.

Ubud és un poblet amb un aire molt tradicional, ubicat en una zona plana de l'illa però força cap a l'interior, a tocar dels enormes volcans del nord. El turisme suposa la principal font d'Ingressos de la zona, i això ha repercutit en l'occidentalització dels serveis. No parem de veure restaurants amb menjar local i internacional fora de l'abast dels propis indonesis, cibercafés, locals de canvi de moneda, i altres serveis. Val a dir que tot aixó està força ben integrat en l'arquitectura tradicional del poble, així que estranyament, ens hi trobem a gust en aquest niu de turistes. Passejar pels carrers és agradable, exòtic, i tot i així podem beure una cervesa mentre ens afartem en un japonès menjant un sushi de primera (ni punt de comparació amb el que trovem per Barcelona) per menys de 12 euros. A aquest tipus de comoditats cal afegir els allotjaments, típics patis asiàtics, amb música ètnica procedent no se sap ben bé d'on, amb molta vegetació i el soroll d'aigua fluint, rodejats de bungalows amb uns llits de matrimoni i bany privat, terrasseta amb taula per cada habitació, esmorzar de fruites variades i pancakes inclòs, tot per menys de 15 dòlars la nit. Tot plegat, Ubud és el típic lloc on nosaltres ens vam quedar 3 dies perquè som uns estressats de la vida i volem veure moltes coses, però que mirant en retrospectiva bé que es mereix una setmana o més.

Peró no només el poble en sí és acollidor. Al costat hi tenim una reserva de bosc on podem anar a passejar i al·lucinar amb la plaga de macacos.

 

 

Sortint del bosc en sí, podem passejar pels voltants del poble. Veureu, no es tracta d'una zona en la que els pobles estiguin separats per una nacional de 30km, es tracta més aviat de tot un seguit de nuclis urbans pràcticament fusionats, així que sortint del bosc caminem uns minuts per una carretereta que creua uns arrossals, i ja tornem a estar en un altre poblet amb un aire tot tradicional. Així xino xano, ens passem tot un dia caminant amb un parell d'amics que hem comprat i acabem caminant durant un fotiment d'hores per carrers, arrossals i camins de terra. Haguès estat més agradable amb temperatures per sota dels 35ºC i una humitat que et senta com una bufetada a la cara.

 

 

Els propers dos dies decidim augmentar el nostre radi d'acció. Com ja portem uns dies a Indonèsia i hem vist el modus operanti d'aquesta gent a la carretera, creiem que si volem anar amb cotxe per Bali i tornar a casa, més val que ho fem amb un conductor local. Per 30 dólars entre els 4 (recordeu els dos amics comprats) trobem un conductor que ens fa un recorregut fins a un dels volcans, amb totes les parades que li demanem i tal. Molt bé de preu per una excursió de 6-7 hores. 

 

Una de les parades que ens fa és per portar-nos a veure una plantació de café Luwak. Consisteix en un grà de café que creix a Indonèsia, i té la particularitat que és el cafè més car del món. Allà costa 5€ una tassa de cafè, i a occident et pots trobar pagant 15€ per la broma. Perquè és tan car? Doncs resulta que el Luwak és un animal semblant a una fura, i es dediquen a alimentar la fura amb els grans de cafè en qüestió. La fura escull només aquells que li semblen més selectes i de millor qualitat, i s'els menja. Acte seguit els caga tal qual, els grans són rentats, torrats i molts, i així és com tenim un café que abans de beure-te'l ha passat pels intestins d'una mena de rata de mig metre.

El dia següent fem una altre excursió amb conductor privat, aquest cop per 35 dòlars per ser el recorregut una mica més llarg i el xófer una mica més gilipolles. Ens porta fins a l'altre volcà del nord de Bali. El principal problema que li vam trobar a Bali és que les carreteres s'enfilen des d'Ubud cap als volcans, i pel camí vas trobant pobles i tal i està molt bé, però un cop has enfilat una carretera en direcció el volcà, és impossible anar a l'altre volcà, així que has de tornar cap a Ubud, Per això vam fer la visita en dos dies.

 

 

 

Pel que podeu veure a les fotos, el centre de Bali és increible. Tots els elements de fantasía tropical, selves exuberants, temples perduts enmig del bosc, vençuts per la vegetació, les dures condicions climàtiques i habitats per primats que et miren indiferent al passar. Interminables escales que et porten a un lloc de peregrinació, on si guardes silenci no ets malvingut.  Pobles tradicionals on segueixen fent la seva tot i que es sentin observats per turistes curiosos que no han anat a Bali només a buscar platja. menjar tradicional que si bé no n'hem parlat, podriem catalogar de força acceptable (tampoc és excepcional).

Conclusió: Vam passar 4 dies en aquesta illa i hem de dir que ens va sorprendre molt gratament, llàstima que vam agafar uns dies especialment ennuvolats, que no haguèssin estat cap problema (al contrari, no ens volem ni imaginar quina calor haguès fet a plè sol, sense la protecció dels nùvols), si no fos perquè la mar estava molt picada i no vam poder seguir el viatge planificat cap a l'est. En el proper episodi, us explicarem com vam anar a parar de rebot a Nusa Lembongan, una diminuta i tranquila illa al sud de Bali, fent temps fins que el mar es serenès!