La difícil història de com passar per la Índia i no fer la visa...

Igual que nosaltres, tot viatger que passa per la Índia en trànsit es troba amb el mateix problema....he de fer-me el visat? però si només hi estaré 10 hores? cal?? en serio?? Les respostes quan es comença a buscar informació al respecte son contradictòries...busques a internet, pàgines oficials, consultes al consolat....res!! ara sí que cal, ara no que no cal....un caos!! Finalment, i gràcies als nostres estimats blogs de viatges nosaltres vam trobar la resposta i després de viatjar amb el cul petit durant 15h i amb molta por de ser deportats vam passar sense visat!!!!jeje! Aquí van les recomanacions i l'explicació de com està muntat tot el "tinglado":

La situació es la següent, el consolat de la Índia a Barcelona tot i que mirant per Internet i preguntat pot semblar que existeix i és operatiu, és fals! Des de Barcelona no es fan visats! Per tant, el primer pas passa per Madrid! Fins aquí bé, però aquí no acaba la cosa....el consolat de Madrid es podria dir que en realitat, tampoc funciona! La cosa es que amb lo super-ocupats que estan els nostre estimats cònsols amb temes d'estat, no tenen temps de fer visats a mochileros panolis, així que han subcontractat una timo-empresa a Madrid que et fa el visat en el lloc del consolat oficial a canvi de una mòdica "tajadita" de 30 eurazos per persona. A això has de sumar clar,  els 30 euros de visat que pagaries al consolat oficial per la expedició del visat oficial, els 30 timo-euros del "astillazo" de l'empresa privada i els 20 euros de enviament, i la broma et surt a 80 euros! Lladres....

Quan truques per preguntar si cal, et diuen que òbviament es molt molt molt important i imprescindible el visat per passar per la India, estiguis 1h, mitja o 10 h y més encara si volem a companyies diferents!

La realitat però, és la següent: no s'ha de pagar el visat! Nosaltres fèiem el vol fins a Delhi amb una companyia, havíem d'esperar allà 10h , pillar les maletes i amb un altre companyia low cost fer el trajecte de Delhi a Kathmandu i res!!!

Quan surts del vol hi ha una senyoreta que posa a part a tots els passatgers en trànsit i t'acompanya a una sala màgica en tierra de nadie en un punt chungo i lúgubre de l'aeroport on t'has d'esperar fins que el treballador de la companyia amb la que has volat et ve a visitar. Et pregunta cap on vas i et demana la còpia del vol. Amb tot això, desapareix un temps indeterminat entre 1 i 4h en els que se suposa que va a pillar les teves maletes, fa el check in de la nova companyia, et fa la targeta d'embarcament i et porta tota la teva documentació i el resguard de les noves maletes fet.  YA-tá!!! hem passat sense pagar ni un duro!!!!

Consells finals:

- S'ha de fer el transbord amb temps per que mai saps quan de temps tardarà el personal del aeroport en fer-te els papers...un temps raonable son 2-3h.

- Portar una còpia de més del bitllet ja que el tio s'emporta tota la teva documentació i et quedes amb el moc de..." i si no trona??"

Bona transbord a tothom!!

Namaste Nepal!!!!! - Kathmandu-

Després d’unes quantes caramboles i molts caps de setmana treballant, increïblement ens ho hem pogut manegar més o menys bé per poder pillar vacancetes a la feina, i fer un altre viatge de gairebé un mes a un lloc que feia temps que teníem pendent: Nepal!!!

Sortim l’11 d’Octubre de Barcelona, en un d’aquests viatges amb mil escales interminables a  Doja i Delhi (acaben sent casi 24h de vol....buuuufff.......). 
Arribem a Kathmandu el dia 12 sobre les 8 del matí. A l’aeroport, i com era previsible, mil taxistes ens ofereixen portar-nos a hotels del Thamel, el barri turístic i amb més oferta d’allotjaments, per unes 200 rupies. Ens acaben portant a un lloc força tranquil però d'aspecte una mica “cochambroso”, que als pocs dies ja intuïm que serà la dinàmica general del país. Els allotjaments barats són generalment molt senzills, no tenen res a veure amb els d’Indonesia, que al nostre entendre tenien una relació qualitat-preu insuperable.

La ciutat de Kathmandu està en una vall del mateix nom, i és amb molta diferència la ciutat més gran de Nepal. Els grans atractius turístics són més aviat pocs, ja que el que val la pena, és passejar pels carrerons que porten des del Thamel fins a la cèntrica plaça Durbar, que sigui dit de pas, és espectacular. 
Amb tot, finalment ens hi vam passar un grapat de dies a Kathmandu, ja que com anirem explicant als següents posts, al voltant de la ciutat pots visitar en excursions de un dia les ciutats de Patan i Bhaktapur, pobles medievals com Panauti, i temples i estupes budistes properes.

De la capital pròpiament, hem de dir que ens va xocar molt. Ja des el primer moment, fent el recorregut des de l’aeroport fins al centre, tens la sensació d'estar passant per una fabela gegant; gossos abandonats pel carrer remenant entre les escombraries, ni un sol carrer asfaltat, totes les cases fetes a obra vista i moltes ni tan sols acabades, l’enllumenat públic és inexistent, un trànsit infernal... El paisatge urbà s’assembla molt al que podrien ser les villes de Buenos Aires o la perifèria de La Paz, a Bolivia. 
La sensació de precarietat es palpa en tot moment (hem d’aclarir que es palpa en la ciutat, no en misèria individual de la gent, que per lo general sembla que faci vida d’una forma bastant digne ignorant l’entorn decadent de la ciutat). Tampoc ajuda a millorar l’encant de la ciutat la pol·lució i el trànsit, un autèntic caos. 

Per tot això, els primers dies vam tenir la sensació de que era de les pitjors ciutats que haviem visitat mai, i molts viatgers que vam conèixer tenien una opinió semblant. Peeeeero, hem d'aclarir que amb eld dies descobeixes la realitat de la ciutat i que sí te un encant especial.
El centre de la ciutat és molt medieval i és com fer un viatge al passat digne de les escenes més espiritu-alternatives de Hollywood. No pots fer ni 5 passos sense trobar-te amb un temple hindú o una estepa budista. Els colors son molt vius, la gent és excepcionalment encantadora i el comerç a l’aire lliure molt fotogènic. I com ja hem dit, el màxim exponent de tot això és la plaça Durbar, al vell mig de la ciutat un equivalent a plaça Catalunya amb molta molta vida (això sí, el turistes han de pagar per entrar-hi i poder-ho gaudir o simplement per creuar la plaça camí de algun altre lloc).

A les afores de la ciutat, a uns 20 minuts caminant des de Thamel,  hi ha la magnífica estupa budista de Swayambhunath, també coneguda com a “temple dels monos”. La estupa està ubicada al capdamunt d’un turó. El passeig fins allà val força la pena, i tot i el centenar d'escales que s'han de pujar i al final de les quals acabes traient el fetge per la boca, les vistes des de dalt especialment al capvespre permeten tenir una perspectiva genial de Kathmandu.  El lloc transmet molt bones vibracions i és un lloc molt recomanable amb unes vistes privilegiades.