Namaste Nepal!!!!! - Kathmandu-

Després d’unes quantes caramboles i molts caps de setmana treballant, increïblement ens ho hem pogut manegar més o menys bé per poder pillar vacancetes a la feina, i fer un altre viatge de gairebé un mes a un lloc que feia temps que teníem pendent: Nepal!!!

Sortim l’11 d’Octubre de Barcelona, en un d’aquests viatges amb mil escales interminables a  Doja i Delhi (acaben sent casi 24h de vol....buuuufff.......). 
Arribem a Kathmandu el dia 12 sobre les 8 del matí. A l’aeroport, i com era previsible, mil taxistes ens ofereixen portar-nos a hotels del Thamel, el barri turístic i amb més oferta d’allotjaments, per unes 200 rupies. Ens acaben portant a un lloc força tranquil però d'aspecte una mica “cochambroso”, que als pocs dies ja intuïm que serà la dinàmica general del país. Els allotjaments barats són generalment molt senzills, no tenen res a veure amb els d’Indonesia, que al nostre entendre tenien una relació qualitat-preu insuperable.

La ciutat de Kathmandu està en una vall del mateix nom, i és amb molta diferència la ciutat més gran de Nepal. Els grans atractius turístics són més aviat pocs, ja que el que val la pena, és passejar pels carrerons que porten des del Thamel fins a la cèntrica plaça Durbar, que sigui dit de pas, és espectacular. 
Amb tot, finalment ens hi vam passar un grapat de dies a Kathmandu, ja que com anirem explicant als següents posts, al voltant de la ciutat pots visitar en excursions de un dia les ciutats de Patan i Bhaktapur, pobles medievals com Panauti, i temples i estupes budistes properes.

De la capital pròpiament, hem de dir que ens va xocar molt. Ja des el primer moment, fent el recorregut des de l’aeroport fins al centre, tens la sensació d'estar passant per una fabela gegant; gossos abandonats pel carrer remenant entre les escombraries, ni un sol carrer asfaltat, totes les cases fetes a obra vista i moltes ni tan sols acabades, l’enllumenat públic és inexistent, un trànsit infernal... El paisatge urbà s’assembla molt al que podrien ser les villes de Buenos Aires o la perifèria de La Paz, a Bolivia. 
La sensació de precarietat es palpa en tot moment (hem d’aclarir que es palpa en la ciutat, no en misèria individual de la gent, que per lo general sembla que faci vida d’una forma bastant digne ignorant l’entorn decadent de la ciutat). Tampoc ajuda a millorar l’encant de la ciutat la pol·lució i el trànsit, un autèntic caos. 

Per tot això, els primers dies vam tenir la sensació de que era de les pitjors ciutats que haviem visitat mai, i molts viatgers que vam conèixer tenien una opinió semblant. Peeeeero, hem d'aclarir que amb eld dies descobeixes la realitat de la ciutat i que sí te un encant especial.
El centre de la ciutat és molt medieval i és com fer un viatge al passat digne de les escenes més espiritu-alternatives de Hollywood. No pots fer ni 5 passos sense trobar-te amb un temple hindú o una estepa budista. Els colors son molt vius, la gent és excepcionalment encantadora i el comerç a l’aire lliure molt fotogènic. I com ja hem dit, el màxim exponent de tot això és la plaça Durbar, al vell mig de la ciutat un equivalent a plaça Catalunya amb molta molta vida (això sí, el turistes han de pagar per entrar-hi i poder-ho gaudir o simplement per creuar la plaça camí de algun altre lloc).

A les afores de la ciutat, a uns 20 minuts caminant des de Thamel,  hi ha la magnífica estupa budista de Swayambhunath, també coneguda com a “temple dels monos”. La estupa està ubicada al capdamunt d’un turó. El passeig fins allà val força la pena, i tot i el centenar d'escales que s'han de pujar i al final de les quals acabes traient el fetge per la boca, les vistes des de dalt especialment al capvespre permeten tenir una perspectiva genial de Kathmandu.  El lloc transmet molt bones vibracions i és un lloc molt recomanable amb unes vistes privilegiades.