Cachi i Salta

Ens acomiadem de tota la troupe que hem anat coneixent i marxem de Cafayate amb el fred al cos (estem enmig d’una onada polar i arribem a estar per sota dels -5º durant la nit) i amb la ferma decisió de pirar a Equador si la cosa segueix així. De moment ens  decidim per continuar la nostre ruta cap a Cachi. La cosa no pinta fàcil, només hi ha autobús fins a Angastaco des de allà...tierra de nadie!! (ara, el paisatge és un dels més espectaculars que hem vist des de que estem aquí, i això ja es dir!!). Ens acompanyen les suïsses i la catalana.

La idea es que des de allà has de fer dit o contactar un Remis que et porti a Molinos (des d’on hi torna a haver bus). Ens decidim per la segona opció davant el risc de morir de congelació com a Tafí i perquè viatgem amb les 3 noies més amb qui decidim compartir gastos! Fet doncs, Remis fins a Molinos, 20 pesos per persona i ja hi som! El dia s’està fent llarg però el paisatge no ens decepciona.

Arribem a Molinos a les 17h amb la intenció d’agafar un bus cap a Cachi. Problema: el bus de les 14h encara no ha arribat i tot i que la gent del poble insisteix en que l’esperem no tenim gaires esprenaçes d’èxit. Pensem en quedar-nos a dormir allà però els allotjaments són extremadament cars i decidim pagar de nou entre els 5 un Remis fins a Cachi per fer nit allà. Buuuuuuuuuuuuaaaaaa!!!!!!!Arribem a Cachi rebentats de l’odissea i amb ganes d’enganchar el llit. Alejop! Demà serà un altre dia.

Visitem els 4 miradors del poble de Cachi amb la punta del nas glaçada i sense ganes de fer una passa més. Mentre intentem descobrir els horaris d’autobús directes a Salta ens enterem que la carretera està tallada i que no podem sortir del poble fins dissabte. Buuuuuuuuueeeeeeennnnnoooo...pensem, ens esperarem un dia més!!El poble no dona per gaire però la companyia és bona i l’habitació calentonaaaa...Uipale!!!

Cansats de que durant dos dies ens diguin cada matí que al matí següent segur, segur, però segur que obren la carretera ens decidim per contractar un altre Remis (Ole!!que sobraos!!) que ens porta de nou a Cafayate i pa arriba cap a Salta!!!! Astillazo màxim però un cop a Salta ens entrarem que la carretera encara queda tancada durant 3 dies més!! Ole!!!! Imagineu-vos!!!! Aquesta onada de fred no hi ha qui l’aguanti!!!!!!!!!

De Salta poc a dir, és una ciutat bonica pel que són les ciutat argentines però...una ciutat al cap i a la fi!! Pugem caminant el 1070 esglaons fins el mirador de la ciutat per no pagar el funicular i cometem l’error de fer una excursió d’un dia fins a San Lorenzo (barri de pijos de les afores de Salta amb un parc natural tot privatitzat que et fan pagar 15 pesos per caminar 2 km!!!però quuuueeee?!?!Evidentment tot això no ho sabíem abans d’anar-hi...) El més destacable de la ciutat és el Museo Arqueologico de Alta Montaña on es poden veure unes mòmies inques molt ben conservades trobades en plena puna. Molt morboset tot plegat!

Per la nit decidim anar a una de les tradicionals Peñas de Salta on es toca i balla folclore rodejats de bon menjar. La veritat és que el menjar boníssim: asado, humitas, tamales, cazuela de cabrito (visca!no mengem vaca!) i birreta en companyia del trio lalala!! Una nit perfecte, si senyor!

Lloguem un cotxe amb les 3 noies amb les que portem viatjant des de Cafayate (La lleidatana i les 2 suïsses) disposats a descobrir la puna i fins i tot mòmies ben conservades per nosaltres mateixos!!!Uuuaaaiiiiiaaaaa!!!!!

Cafayate i La Quebrada de las Conchas

Arribem a Cafayate amb tot un séquit de companys de viatge que hem anat coneixent. Des de Tafí, tots anem fent la mateixa ruta i Hostel rere Hostel s’hi uneix més gent. Quan baixem del bus, sóm nosaltres dos, més un porteño (Victor), les dues basques (Izascún i Amaia), i dues suïsses (Marion i Audrey). Anem a un Hostel on coneixem una catalana (Maria) i l’endemà hem quedat al mateix hostel amb uns companys que encara estan a Amaicha: dues porteñas dieciochoañeras una mica chetas però molt molt divertides (Eli i Belu), un rosarino que ha viatjat per mig món (Mauro) i dos yanquis que parlen força bé castellà (David i... no recordo el nom de l’altre, però la identificareu perquè és passa el dia teixint!!). En definitiva, podriem fer un equip de futbol tots junts i encara sobraria gent!

Arribant a Cafayate, decidim fer un asado, aquest cop de Cordero. La carn bola, les ampolles de vi van i venen, i ens passem mitja nit xerrant i discutint sobre l’horoscop maia, el destí de les persones,  la medicina a llatinoamerica, el complot de les farmacéutiques per vacunar als nens, Monsanto i sobre la conquista de les amèriques. Vam arribar a la conclusió que el 26 de Juny de 2012, i tal i com van dir els maies, s’acaba el món. Estigueu preparats i aneu a punts alts!! Conclusió: Podeu beure el ví que volgueu, pero no mengeu Cordero que puja molt!

La resta de la nit decidim sortir de festa, que s’ha d’aprofitar l’efecte del Cordero! Al bareto punxen Chacarera i Michael Jackson, dues músiques que sense cap dubte son molt afins. La combinació té tant éxit, que fins i tot els gossos del carrer entren al bar (per acabar barallant-se, aixó si...).

Ens despertem al matí següent tard, molt tard, per anar a veure la Quebrada de las conchas. Ho fem amb un tour que organitzen desde el Hostel mateix, i s’hi apunta tota la troupe. Al jeep, de camí a la Quebrada, corre el mate, els Rocklets i ensenyem uns càntics molt de casa nostre als argentins: “Eh al conductor!! Acelera, acelera!! Para ser conductor de prrimera, acelera, acelera!!”. El tour també es pot fer en bici (són 50km), peró estem a 2ºC, carda molta rasca i hem regatejat tant el tour (els del hostel estaven sota l’efecte del cordero) que ens surt més barat anar en jeep que llogar unes bicis. Anem parant cada 10 km per veure els diferents punts de la Quebrada. Pràcticament tot el que veiem ens deixa muts, menys l’obelisco, que calificariem de trunyo sense gaires contemplacions. A continuació, una selecció de les fotos que vam fer, en ordre de parades.

Nordoest argentí... allá vamooooooooos!!!

Arribem a Tafí del Valle des de la capital de província: Tucumán (de la qual no direm res ja que com la majoria de ciutats aquí a Argentina és absolutament prescindible. A més vam arribar-hi coincidint amb les celebracions del 9 de juliol que és el dia de la independència Argentina pel que ens vam limitar a veure desfiles i concertillus entre ells el de Charlie Garcia!! Impressionant, un rockero d’aquells que fan època!!!!)
Total, que arribem a Tafí amb totes les expectatives de lloc alternativet que ens havien anat posant al llarg del camí i després de plantar la tenda al jardí del Hosteling Internacional ens decidim per anar a fer una cabalgata fins unes runes des de on a més a més es pot veure tota la vall. Dit i fet!! 180 pesazos de cabalgata, però això sí, ben invertits en una posta de sol amb la vista de la vall, el dique de fons i uns alfajores caseros bonissimssssssss!!!!!!!!!!!!!! Vam galopar i tot!! Com uns autèntics professionals!!!

Anem viatjant amb un porteño i una venezolana ultra-hiper chavista amb els quals el mati següent decidim anar a passejar. Patajadeta pel poblet, les muntanyes, el riu, el museu jesuitic...(Sí! Efectivament, ens vam perdre durant 3 hores!! grrrrrrrrrrr!!!! jeje!!) i turcito per les botiguetes ultraguiris de la zona (però no era un lloc alternativet??¿?¿). Ens decidim a comprar un formatge amb molt bon pinta però no tant bon gust (perquè sempre passa això?? perquè?? trobem a faltar els formatges de casa!!!!!) Tornem aviat al hostel que España juga la final del mundial. Guanya! Ostia...haurem d’aguantar comentaris futboleros fins el dia del judici final....quin paaaaaaaaaaallllll!!!!!!!!!!!!!

Al matí següent ens despertem ben d’hora per aprofitar i descobrim que la tenda s’ha glaçat durant la nit!!! Ostres!!! El fred no ens desanima i ens plantem a les 8am a la carretera a dit en busca d’una ànima caritativa (el primer autobús no surt fins les 12.30h i no estem disposats a perdre un dia!). Després de 1h fent dit les motxilles s’han congelat, els cabells estan plens de neu i els dits dels peus ja no els sentim. Merda!! Demanem als polis que ens deixin esperar al bus al costat de la llar de foc. Ostres quina diferència!!!

L’autobús ens porta fins a Amaicha del Valle, un d’aquells llocs que no entren en els itineraris turístics, amb molt bona gent, bon menjar i molt molt d’encant!! En 30 min ja estem dalt d’un jeep que condueix un indígena de la zona que ens porta fins a les ruïnes de Quilmes (d’aquí el nom de la cervesa). Les ruïnes molt maques tot i el fred i les explicacions critiques del noi nadiu d’allò més interessants!! 

Fem un asadito amb tots els del hostel i ens quedem xerrant i intentant canviar el món fins tard (no ho aconseguim però...potser en una d’aquestes...). Ens prenem el dia de tranquis per agafar forces pel matí següent i llogar unes bicis per anar fins una presa propera. Al migdia agafem l’autobús cap a Cafayate amb el nostre amic porteño i dos basques que coneixem a l’estació de omni! Cafayate allà vamooooooooooooosss!!!!!