dissabte, 28 d’abril del 2012

Mandalay i el pont de teca més llarg del món...


Sortim a Yagón sobre les 17h de la tarda i acabem arribant de matinada a Mandalay. Trobem allotjament en un hostel de conya on podem dormir els 4 en una mena de "habitació-apartamentet" per només 32 dòlars tots, amb esmorzar súper complet.(Hostel Royal. Surt a la Lonely)

* Nota important sobre l'allotjament a Myanmar: tot i que, com ja he dit algun altre cop, en general no sóc molt fan d'anar al hotels que posa la Lonely (el motiu és que sempre tinc la sensació de que quan hi arribes la pròpia fama de la guia ha fet que desaparegui el encant que podria haver tingut i els preus s'han multiplicat per dos)...he de fer un apunt pel cas de Birmania....En aquests país (al menys en el moment que nosaltres hi hem anat , en que encara hi ha poc turisme i les fronteres s'acaben d'obrir) no hi ha casi cap hotel o hostal apart dels que posa la guia con lo que casi sempre estan plens a petar....Solucions...:
- Reservar amb antelació (un parell de dies abans es suficient en principi): clar...això per nosaltres és chungo perquè no estem acostumats a fer-ho mai i ens pajarajem però de veritat de veritat que en aquest cas és molt necessari!
- Anar igualment a el hotels de la Lonely (que com ja he dit són els únics que hi ha) però als de preu més alt perquè els de mochilero estan plens!! lo qual és una màxima.....Putaaaaada!!!!!

Així que....toca planejar una mica amb antelació per variar i reservar amb antelació! Esteu avisats! ;)

Ens motivem i tot i que estem sobadissims a aquestes hores del mati intempestives(6am) agafem el ferry per visitar les ruïnes de la propera ciutat de Mingun. Ens encanta! Tot i que es bastant turístic, tenim sort i estem casi sols entre temples i ambient "ribereño". Genial!





 











Tornant agafem una bici-taxi fins al marcat, on mengem menjar tradicional Birmani. En realitat el nom no el sabem, però consta de un plat enorme de arròs blanc bullit i mil milions de mini platets amb vegetals i carn adobada amb el que barrejar-lo! Ñammmmmm....!!!!!! Amb un minut, tens tota la micro taula invadida de montón de platets amb tot de cosetes que fan molt bona pinta de testar! L'ambientillo de la ciutat, com podeu veure, també és molt especial...











Per acabar el dia migdiada revitalitzant, passeig pel centre de la ciutat per veure el palau real i soparet al bareto del costat del hostal, amb les cambrers del qual acabem tenint...ejem,ejem,...una "relació molt especial"...Eh! Adri! ;) jeje!




  El dia següent contractem un pick-up que ens porta a fer un tour de tot el dia per les ruïnes més properes. Primer la colina de Sagang...










...després Inwa....on ens colem al patí d'una escola i ens posem a jugar amb tots els nenes que es tornen completament bojos rient, jugant i fent-se fotos. De veritat...molt fort! S'ho passaven teta! semblava que mai haguessin vist un guiri...preciosos!













i per acabar....posta de sol en el O'Bein Bridge, a Amarapura.

Aquest últim, és el pont de teca més llarg del món i tot i que pot semblar que no tingui massa misteri la posta de sol allà és una de les coses que més ens han agradat de tot el viatge per el Sud-est. Es un lloc amb molta vida, gent amunt i avall, i que transmet una pau i una calidesa especial. Hi ha molta gent que amb el mateix tour, demana anar-hi primer pèl mati per veure'l casi sols, i després hi tornen pel vespre quan hi ha bastanta més  gent però...es que és algo que no et pots perdre així com així. Increïble, de veritat!








* Nosaltres per només 4 dòlars per persona vam contractar un barquer que ens va portar amunt i avall del pont per poder fer aquestes fotos tant guays amb perspectiva i es va esperar tot el rato que vam volar fins que va acabar la posta de sol. Si no el que has de fer és fer les fotos des de sobre del pont però...clar, perds la perspectiva de lo llarg que és i la quantitat de gent que hi ha amunt i avall. Recomano molt lo de la barca, de veritat, la perspectiva des de l'aigua amb la posta de sol impressiona!