M'agrada, m'agrades

M’agrada. M’agrada el fum sortint per les xemeneies i l’olor a fusta cremada. M’agraden les bufandes de llana que són tan llargues que arriben a embolicar dos colls. M’agrada torbar la pedra més plana de tota la platja i aconseguir que faci més de 3 bots sobre de l’aigua. M’agrada sentir-me una autèntica disco fashion quan porto els cascos amb la música a tota pastilla pel mig del carrer. M’agraden les petites porcions de xocolata desprès de dinar. M’agraden les botigues de queviures i la paraula queviures. M’agrada l’olor de casa meva el dia de Nadal. M’agrada el nus a la panxa que sento quan et veig, i el que sento quan t’enyoro i penso en tu. M’agraden les disfresses sobretot si són d’objectes i el barrets de copa. M’agrada veure les crispetes com es formen saltant com boges i el sorollet que se sent mentre ho fan. M’agrada respirar l’aire de Buenos Aires, escoltar el seu parlar, passejar les seves llargues distàncies, el cementiri de Recoletta i el bon temps. M’agrada estar aquí. M’agrada.

24 primaveres

Ja en són 24, i aquest cop a 10.489km de casa. La gent estimada esta lluny però a l’hora molt a prop. El dia s’ha despertat amb retràs pel jetlag de la nit anterior però les primeres 24 hores a Buenos Aires prometien ser intenses i espectaculars. Petonets de la Merxe de bon mati per felicitar-me i fer-me sentir com a casa, missió complerta.

Aconseguim 1300 pesos argentinos desprès de recorre un camí que semblava etern i rodejat de franctiradors. Tenim una segona missió, aconseguir mòbil. De moment fallida, és massa car.

Dinem una autèntica Pasculina, algo similar a una quiche de espinacs i ou. Les pizzes, que diuen són les millors del món, satisfan les nostres expectatives.

Passegem durant hores pel que serà el nostra barri, Palermo. Sense voler-ho topem amb la immensitat de l’Hospital Clínicas i la Facultat de Medicina. Cua per fer burocràcia que dura hores, per demà prendrem paciència.

Preparem un sopar digne dels 24 anys: fajitas de pollo amb verduretes, Falet(la beguda “tajil“ nacional dels joves), pastís de dulce de leche amb espelmes albi-celestes i un grup per sopar de lo més pluricultural. L’ambient ple de música nacional, guitarres i cançons de Ben Harper, parlem de fotografia, disfresses i del Cinexin. Em sento com a casa, integrada, com si sempre hagués estat aquí. Aquest any 24 promet, complirà les expectatives?

Brassssóóónnnnnnnnn!!!

Huevo-taxi / Huevo-bus?. Bon rotllo generalitzat. Salsa, merengue i Chan chan.Callejón de Hamel. Cocodrils de pedra? ah no! que són de veritat!. Comandante Che Guevara (i que bò que està!). Dofins del zoo de Barcelona. Núvols, poca platja i més núvols. Copacabana. Pulserita tot inclòs (si, si però...de quina qualitat?!). Vòmits, virus, vòmits. Cases menjades pel salitre que han perdut el seu color despampanant original. Malecón i daiquiris. Cubans, cubanes i casa de la música. Cantar.  Genes de festa. Plafons propagandistics mooolt partidistes (Fidel, vas bien!). Arroz, frijoles, arroz, huevo, más arroz, indigestió i de nou arroz. Osvaldo,Orion?. Gelat de xocolata sense maduixa a Coppelia, sensació constant d'estar a Port Aventura. Puros, ron blanc, ron negre, canya de sucre. Taja. Esperem, llargues i llargues esperes. Mengem mandarines a l'habitació. Ninotets de felpa i....FELICITATS!. Saltem mentre fem fotos. Fem moltes moltes fotos. Tu-cola. Càmares per tot arreu i converses clandestines. No fa sol però la cara ben cremada. Aftersun. Bodegita del Medio i escribim a les parets. Mojito. Arrasando als mercadillos. Cadillacs de tots els colors, carrerons amb aire melancòlic, pintures  i roba estesa...

Cuba 2010 ( Viatge final de carrera)

Chan Chan - Buena Vista Social Club-

De alto cedro voy para marcané
llego a cueto, voy para mayarí
El cariño que te tengo
no te lo puedo negar
se me sale la babita
yo no lo puedo evitar
Cuando juanica y chan chan
en el mar cernían arena
como sacudía el jibe
a chan chan le daba pena
Limpia el camino de paja
que yo me quiero sentar
en aquél tronco que veo
y así no puedo llegar
De alto cedro voy para marcané
llegó a cueto voy para mayarí

Odiar-te

Tu, fill de puta traicioner. Tu, tros de fusta desgraciat. Tu palangana, mal parit. Tu pixafluixa, engreït. Tú, mitjamerda, destraler. Tu, et busco i ja no hi ets. Tu, i la teva olor al coixí. Tu, tanco els ulls i et veig aquí. Tu, jo en tu havia confiat. Tu, i ara tinc el cor trencat.

L’espiral de ràbia i decepció és insalvable i se m’emporta avall, avall cada cop més i més en la profundament. Cinc hores asseguda a l’escala amb l’enèsima cigarreta consumint-se i mirant fixament el telèfon no han fet variar la situació el més mínim. El telèfon segueix quiet, impassible, sense sonar.

En tu jo vaig voler creure, ajudar-te i confiar, no volia malpensar. O potser, simplement, em vaig enamorar. Aquí estic ara esperant una senyal, un gran canvi irreal. No truques ni trucaràs i jo, només et vull odiar. Vull odiar-te per no voler lluitar, per llençar la pedra i amagar la mà. Odiar-te per les excuses que faig veure que em crec, per les abraçades que ara em podries estar fent. Odiar-te per bufa i els ciments del nostre castell de cartes esfondrar. Odiar-te pels secrets que ja a ningú puc confiar. Per buidar-me i prendrem una part. Odiar-te per deixar-me l’orgull fet miques i ferit. Vull odiar-te pel que m’has fet, pel que m’he fet, i per tot el que ja mai junts no farem. Vull odiar-te, odiar-te, odiar-te, odiar-te...però no puc.

El telèfon sona, per fi. Dubto per un moment si fer-me derogar o seguir el meu impuls inicial de llençar-me ferotgement sobre d’ell. Mentre m’ho penso salta el contestador. Era ma mare explicant-me no se que de la senyora Remei. Sense parar atenció al que ella em diu m’imagino que hagués passat si haguessis estat tu.

Vols que ho tornem a intenta? Se que ho he fet malament, creus que em pots perdonar? ...i la resposta, tot i lo dèbil que em fa sentir, sempre és sí, sí, sí...

Bon moment per fer-ho

I per fi aixecar la vista de terra per poder veure-hi clar. Deixar de frenar el sentiments i cridar. Comença a ploure i em vull mullar. Trepitjar el terra fregat. Fer un globus de xiclet i deixar-lo esclatar. Sentir la música i no tenir por a ballar. Mirar l’horitzó i entendre que no s’acaba mai, però entendre-ho de veritat. Levitar com en un món sense gravetat. Posar-me el bikini i nedar i sentir-me una sirena, i nedar. I començar per fer tot allò que no he fet mai o tot allò que ja he fet, però aquest cop d’una altra manera. Penso que és un bon començament...

Coffee Cup Team

Perquè un cafè sempre és una bona excusa per a tenir una llarga conversa...

El misteri de la maleta incomplerta

Ningú va dir que fos feina fàcil, ho se, però que m'estigui passant això a mi...a mi!! la campiona mundial de Tetris abatuda intentant fer la maleta!! Això és imperdonable...

He pensat que necessitava ordenar un xic les idees per així intentar no descuidar-me res. Així que per tots aquells que com jo sempre teniu la sensació de estar descuidant-vos milions de coses, aquí va un llistat bàsic de que portar en una maleta per fer ruta:

- 1 pantaló curt

- 2 pantalons llargs

- 4-5 samarretes

- Roba interior + mitjons(5-6 parells de cada)

- Pijama

- Polar/jersei de llana

- Impermeable

- Leotardos/samarreta tèrmica (en cas de països de fred)

- Lot

- Corda + pinces d’estendre

- Portadocumentació

- Tovallola (si pot ser mini-vileda millor!)

- Pareo fent de tovallola de platja

- Sac de dormir

- Bambes/Chiruques /Xancles dutxa/Sandàlies resistents

- Llibreta + bolis

- Crema del sol/Aftersun/Crema hidratant/ Crema de cacao

- Mini-necesser amb lo impresscindible

- Mini-farmaciola

- Toaletes de Bebè (recordem que la diarrea del viajero és molt traïcionera)

- Candau

- Kit costurero

- Rinyonera

- Navalla (tb pot ser útil un taper)

- Cintes/mocadors pel cabell

I fins aquí ha arribat la meva inspiració...la sensació de deixar-me coses persisteix tot i els meus intents de engreixar aquesta llista ja quasi interminable. Si algú se li acut alguna cosa important que m’estigui descuidant...animeu-vos i escriviu-me aquí sota!!!! Merci, entre tots aconseguirem tenir l’equipatge perfecte!!!

:

Els Amics de les Arts

REYKJAVIK

Jo em quedo les pelis d'en Kurosawa
i tu els discos d'en Lou Reed.
Tu la màquina del cafè perfecte
i jo aquell wok tan ben parit.

Tu aquell jardinet de sobre taula,
que vas voler comprar a Pekin
que dius que si, que a tu et relaxa,
però NOMÉS FOT QUE MERDA AL PIS!!!

....

...i aquest és el moment en que la Gemma cantava més fort la canço que el propi cantant amb micro i tot...ole!ese chorro de voz!!!jeje!

Un concert d'aquells que valen la pena. D'aquells que el subidón dura fins que arribes a casa i d'aquells que fan que aixi com qui no vol la cosa et converteixis en una super-mega fan incondicional! Són bonissims en directe i els monòlegs entre cançons no tenen preu!!!i com super improvisadament....El co-di-go da-vin-ci!El co-di-go da-vin-ci!l'hoooombra deeel veeent!!!!! jeje!

Ai Jean Luc, ai jean Luc! Vull entendre-ho però no puc!!!!!!!!!!!

Com trobarem a faltar aquests concertillus molonguis des de Argentina...visca els Amics de les Arts, Visca!!!!!!





PD: segueixo pensat que el més guay de tots es L'Eduard (Freddy Mercury para los amigos...jeje!)
Els Amics de les Arts: catautorns d'habitació que es van trobar en un menjador.