I per fi aixecar la vista de terra per poder veure-hi clar. Deixar de frenar el sentiments i cridar. Comença a ploure i em vull mullar. Trepitjar el terra fregat. Fer un globus de xiclet i deixar-lo esclatar. Sentir la música i no tenir por a ballar. Mirar l’horitzó i entendre que no s’acaba mai, però entendre-ho de veritat. Levitar com en un món sense gravetat. Posar-me el bikini i nedar i sentir-me una sirena, i nedar. I començar per fer tot allò que no he fet mai o tot allò que ja he fet, però aquest cop d’una altra manera. Penso que és un bon començament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada