dilluns, 23 d’agost del 2010

Cochabamba i PN Torotoro -Caminando entre Dinosaurios-

Para bailar la Bamba...Wellcome to Cochabamba!!!!
 
Arribem a Cochabamba aviadet el matí perquè es veu que la ciutat fa una mica de cangueli quan es fa fosc! Els hostels són molt cars pel nostre pressupost però trobem un hotel en mig construcció super nou i netíssim a prop de la terminal. Listo, aquí nos quedamos!
 
Anem a recorre la ciutat i ens enamorem del mercat central on unes yayetes fan els menjars més bons del món! Qui ens havia dit que a Bolívia és menjava malament??? Després del desengany del Apí (una mena de poche super dolç i calent fet a partir de blat de moro)  de la  nit anterior a Oruro demanem amb una mica de por...però la veritat és que ens flipa i en els dies següents ho anem provant tot: charquecán, pique, surubi (visca!!mengem peix després de 6 mesos!!!), Saisi, Silpacho, lapping...tot bonissimmmmmm!!!!!!
 


Caminem per tota la ciutat que ens sembla molt universitària i amb molt de encant. Arrasem amb obres d’art en formato postal d’artistes locals (les butxaques no donen per més), llibres sobre política i economia boliviana que creiem que no trobarem a Barna i pelis i documentals!! Ostres, on fotrem tot això a la motxilla??? Amb lo bé que anàvem...
 





A les 18h del dia següent surt el bus cap el PN Torotoro a 5 hores de camí de Cochabamba. He dit les 18 hores??? JAJAJA!!!! A les 19.15h el bus es digna a aparèixer les l’estació: ara posat a  carregar tots els milions de paquets amb les coses de lo més inverosímils  que traslladen els bolivians al sostre del colectivo (2mil tonelades de plàtans, 4 gallines vives dins d’un sac, dotzenes i dotzenes d’ous, sacs immensos de coca...) , que pugi tota la gent, ara hem de posar gasolina, per fi arranquem...i mitja hora més tard....Ale!parada per sopar i riuet en el lloc més inhòspit del món!!! Ole!!!
 
Arribem a Torotoro a les 2 de la matinada fets merda i ens quedem a dormir al primer lloc que trobem. Hem conegut al bus una parella de bolvians amb els que quedem a les 8.30h del matí per compartir els gastos del guia per fer l’excursió!! ( si,si...aquí com tot és tant inhòspit i insenyalitzat has d’agafar guia per anar a cagar!!!) se’ns uneix una família de pesaos que no paren de discutir i escridassar a la filla (ell madrileny i ella boliviana, un show e família! Bufff....tot sigui per compartir despeses!!!)
Fem dos dies d’excursionetes pel parc, una de les quals és entrar en una cova plena de estalactites i estalagmites en la que has d’anar de quatre potes en molts trams i travessar rius lligats amb cordes!!! Tota una aventura!!! La espeleologia ens encanta!!! Potser perquè és el primer cop que en fem...ens sentim un autèntics exploradors!!! jeje!!! Caminem també fins unes cascades a les que s’hi arriba baixant 600 esgraons de pura pedra que evidentment després s’han de pujar!!! Ostres!!! Descobreixo que l’exercici dels últims mesos es nota i que no només els pugem en 20 minuts sinó que a més a més no ens cansem excessivament!!! Visca!!!A més a més veiem petjades de autèntics dinosaures!!! Les més grosses de totes les dels saurópodos (cuello largo), són gegants!!!! Waaaawwwww!!!!!!!!!!



























 
Ens informen, com descobrirem més tard erròniament, que l’últim bus nocturn de Cochabamba a Sucre surt a les 22h, així que no ens queda més remei que compartir una furgo privada amb la família de pesaos amb els que hem fet l’excursió perquè amb l’autobús e línea no arribem a temps!!
 
Arribem a Cochabamba a les 20.40h teòricament hipersobrats de temps i ens disposem a comprar el bitllet. Sorpresa!!!! Totes les companyies del país surten o a les 19.30 o a les 20 o a les 20.30h!!!Molt bé!!! L’hem perdut per 10 minuts!!!! A les 22h ehhh!?!?!
 
Pensem en passar la nit a Cochabamba i sortir el matí següent i...Sorpresa!!!! No hi ha autobusos matinals i no podem sortir fins les 19.30 del dia següent!!! Queee????que només hi ha 3 busos al dia que vagin a la capital de facto aquesta dels collons de Bolívia!?!?! No ens ho podem creure!!! Bueno, resignació, comprem bitllets per les 20 hores del dia següent i decidim passar un dia més a Cochabamba.
 
REQUETE-SORPRESA!!!!!!!!!!! Anem al hostel de dos dies abans i en lloc dels 70bv. Habituals ens diu....170bv!!!  QUUEEEE?!?!?! Però si vam estar aquí fa només 2 dies!!!! Si señorita, lo se señorita, pero son fiestas de la virgen de Urkupiña y toda la ciudad esta llena, no hay camas! Y los precios han subido!!! – el nostre sentiment ateu s’accentua per moments i pensem internament diferents maneres de assassinar a la puta virgen-
 
Fem el tour per els milions de hostals del voltant de la terminal i descobrim que en la majoria no hi ha llits i que l’abús de preus es generalitzat!!! Ostia!!! Al final acabem en un cuchutril de merda brutíssim i amb talls d’aigua constants per 100bv!!! Quins collons!!!!!
 
Sucre, que no azúcar, vamos pa allá!!!!!!!!!!!!!!!

Salar d'Uyuni (2 part)

Previously, on Filomenatours...

"Entrem a Bolivia!"

"Vam visitar Tupiza..."

"... contractem un tour a una agència..."

"veiem les lagunes més conegudes de l'altiplano..."

"el tour es una puta merda, arribem a les 4 de la tarda..."

And now, Filomenatours continues!!

Be, desprès d'aquesta frikada digna de "Lost", seguim explicant les experiències per l'altiplano i el tour del salar.

El tercer dia va tocar visitar unes altres lagunes, mes petites i menys conegudes, però potser mes impressionants que les que vam veure el dia abans. Potser va influir el fet que vam poder veure flamencs a menys de 2 metres de distancia, i en vam poder veure molts mes que a les altres lagunes. A mes, venint de cabreig del tema d'arribar a les 4 de la tarda al hostel, vaig agafar una rabieta i mentre els compis miraven una de les lagunes des del cotxe, vaig decidir anar a pujar una muntanya que hi havia pels voltants. No era gran cosa, però vaig poder fer una sortideta de mitja horeta entre pujada i baixada. Temps record, a jutjar per les mirades dels guies i companys de viatge, que no entenien com podia haver baixat corrents muntanya avall, a 5000 metres d'alçada. Tot sigui dit, encara estic recuperant l'aire...

El mateix dia vam veure, a mes a mes, un volcà que esta actiu (de fet, tota la zona era d'activitat geològica bastant important, pel dia abans havíem vist Geisers...).

Aquest dia va ser dels que mes ens va agradar de tot el tour. Vam fer mes la nostra, vam dictar nosaltres els temps que volíem estar a cada lloc, i vam poder fer algunes bones fotos:





















Aquell dia acabem la jornada en un dels tipics "Hotel de la sal", on absolutament tot està fet de sal (tot, menys la tassa del water), signe inequívoc de que estem molt molt a prop del salar!!



El mati següent toca llevar-se molt d'hora. El tracte amb l'agencia era que veuríem la sortida del sol enmig del salar, i com a mínim aixo si que ho van complir. Vam poder fer unes fotos espectaculars aprofitant la magnifica llum i la bellesa del lloc. La veritat, una cosa única al mon. El salar, que és el més gran, el més alt, i el més "laostiadetot" del món, no ens decepciona gents, tot i que ja havíem altres salars a Argentina (però ni punt de comparació!):











Quan el sol ja era massa alt, vam anar cap a la Isla de los Pescadores. "Isla", en un salar, vol dir un troç de terra enmig de tanta sal, o sigui, un petit turonet. Des d'allà, una panoràmica de tot el salar i unes contundents explicacions del "guia":

- Estos cactus, tienen más de 20.000 años... los más viejos incluso más!

En el mateix cactus, a sota, hi havia un cartell que posava "Este cactus vivió 1200 años, siendo de los más antiguos de la isla". Felicitats guia, ara veig que realment he amortitzat els 1000 Bolivianos que he pagat...

En fi, coñes a part, també vam poder treure alguna bona foto...



I després de visitar els cactus de 54 milions d'anys, vam anar al salar a fer les típiques fotos que tothom fa quan es troba enmig d'un salar. Ojo, que semblen molt fàcils de fer, però la veritat es que requereixen més tècnica de la que sembla...















I fins aquí la nostra aventura pel salar! Després va ser tota una odissea arribar fins a Oruro pel tall de Potosí, però ja no ens explaiarem més en aquest post, que ja és prou llarg de per sí...