dimecres, 18 d’agost del 2010

PN Calilegua: Las yungas!

Avui toca parlar del PN Calilegua! És un parc nacional al nord d'argentina, i protegeix una part de la selva de las Yungas, que es forma a la zona pre-andina, o sigui que està bastant a l'est, on acaba la cordillera i comença la eco-regió del Chaco. El cas és que és una selva de muntanya, situada entre 1000 i 2000 metres d'alçada.

Nosaltres vam llegir això i vam pensar que podria valdre la pena, i com teníem temps suficient, vam decidir arriscar-nos a anar-hi, a veure que ens hi trobàvem, i la veritat es que ens va sorprendre moltíssim!!

Per anar-hi, vam arribar fins a Ledesma, una de les ciutats que més mal record guardem d'argentina. Des d'allà, vam agafar un bus destartalat que ens va portar, a través d'un camí d'una terra ben vermella, selva endins. Després de 4 hores de viatge, arribem a un dels pobles on aniré a viure quan em jubili: San Francisco. Un poblet perdut enmig de la selva, a 2000 metres d'alçada i amb unes vistes espectaculars.





Arribem al poble i decidim voltar una mica. Aprop hi ha un riu, on es veu que hi ha gorgs d'aigua calenta. Decidim anar a investigar-ho. Després de 2 hores d'excursió, corraborem que no, no està calenta, peró això no impedeix un bany en unes aigues d'aspecte bastant paradisíac.


De volta a San Francisco vam coneixer una catalana i dos porteños. Per tant, es donen totes les circumstàncies per fer un asado de rigor. Comprem carn barata a una carniceria on exposen el cap de la vaca en primer plà. Xerrem de tot el que un pot xerrar quan es junten argentins i catalans: Messi, Maradona, espanya guanyadora del mundial, Palermo (no el barri, el "jugador" de futbol), Ménem, Videla, Franco, Garzon...etc. Estem fins tard xerrant i menjant, i bebent ví.

El dia següent hi ha festes al poble del costat, Pampichuela. Dic del costat, pero tingueu en compte que "al costat" a la selva significa 2 hores en bus. A Pampichuela, una de les millors experiencies del viatge. Hi ha festa grossa, i al poliesportiu del poble (de fet, és un poliesportiu amb un poble al costat) serveixen Locro (una mena d'estofat) i fan asado. Allà ens trovem amb la Guillermina, la mestressa de l'allotjament on estem a San Francisco. La dona mou alguns contactes, i en menys de 2 minuts 4 gauchos ens portem una taula, algunes cadires, i 5 plats de locro!!! Encara estem degustant el locro, que cau un dels millors plats d'asado que hem provat mai!! Increïble! I tot aixó absolutament gratis!!! Ja he dit que vindré a viure aquí quan em jubili, no??








1 comentari:

  1. Hola guapos!!!
    Sóc la catalana! Molt xulo el blog... Veig que us vau posar bastant al dia... =) Espero que el viatge continui tant bé com el vau començar! Un petonàs i sort!

    ResponElimina