dilluns, 23 d’agost del 2010

Salar d'Uyuni (2 part)

Previously, on Filomenatours...

"Entrem a Bolivia!"

"Vam visitar Tupiza..."

"... contractem un tour a una agència..."

"veiem les lagunes més conegudes de l'altiplano..."

"el tour es una puta merda, arribem a les 4 de la tarda..."

And now, Filomenatours continues!!

Be, desprès d'aquesta frikada digna de "Lost", seguim explicant les experiències per l'altiplano i el tour del salar.

El tercer dia va tocar visitar unes altres lagunes, mes petites i menys conegudes, però potser mes impressionants que les que vam veure el dia abans. Potser va influir el fet que vam poder veure flamencs a menys de 2 metres de distancia, i en vam poder veure molts mes que a les altres lagunes. A mes, venint de cabreig del tema d'arribar a les 4 de la tarda al hostel, vaig agafar una rabieta i mentre els compis miraven una de les lagunes des del cotxe, vaig decidir anar a pujar una muntanya que hi havia pels voltants. No era gran cosa, però vaig poder fer una sortideta de mitja horeta entre pujada i baixada. Temps record, a jutjar per les mirades dels guies i companys de viatge, que no entenien com podia haver baixat corrents muntanya avall, a 5000 metres d'alçada. Tot sigui dit, encara estic recuperant l'aire...

El mateix dia vam veure, a mes a mes, un volcà que esta actiu (de fet, tota la zona era d'activitat geològica bastant important, pel dia abans havíem vist Geisers...).

Aquest dia va ser dels que mes ens va agradar de tot el tour. Vam fer mes la nostra, vam dictar nosaltres els temps que volíem estar a cada lloc, i vam poder fer algunes bones fotos:





















Aquell dia acabem la jornada en un dels tipics "Hotel de la sal", on absolutament tot està fet de sal (tot, menys la tassa del water), signe inequívoc de que estem molt molt a prop del salar!!



El mati següent toca llevar-se molt d'hora. El tracte amb l'agencia era que veuríem la sortida del sol enmig del salar, i com a mínim aixo si que ho van complir. Vam poder fer unes fotos espectaculars aprofitant la magnifica llum i la bellesa del lloc. La veritat, una cosa única al mon. El salar, que és el més gran, el més alt, i el més "laostiadetot" del món, no ens decepciona gents, tot i que ja havíem altres salars a Argentina (però ni punt de comparació!):











Quan el sol ja era massa alt, vam anar cap a la Isla de los Pescadores. "Isla", en un salar, vol dir un troç de terra enmig de tanta sal, o sigui, un petit turonet. Des d'allà, una panoràmica de tot el salar i unes contundents explicacions del "guia":

- Estos cactus, tienen más de 20.000 años... los más viejos incluso más!

En el mateix cactus, a sota, hi havia un cartell que posava "Este cactus vivió 1200 años, siendo de los más antiguos de la isla". Felicitats guia, ara veig que realment he amortitzat els 1000 Bolivianos que he pagat...

En fi, coñes a part, també vam poder treure alguna bona foto...



I després de visitar els cactus de 54 milions d'anys, vam anar al salar a fer les típiques fotos que tothom fa quan es troba enmig d'un salar. Ojo, que semblen molt fàcils de fer, però la veritat es que requereixen més tècnica de la que sembla...















I fins aquí la nostra aventura pel salar! Després va ser tota una odissea arribar fins a Oruro pel tall de Potosí, però ja no ens explaiarem més en aquest post, que ja és prou llarg de per sí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada