dilluns, 23 d’agost del 2010

Entrem a Bolivia!! Tupiza i Salar d'Uyuni (1 part)

Ha arribat l'hora de canviar d'aires! Hem creuat a Bolívia i deixem per un temps les terres argentines. Tornarem a nuestra querida argentina ens uns mesos, a l'estiu, quan faci més caloreta, anirem cap a la patagonia. De moment, anem direcció nord fins on ens arribi el temps.

La primera ciutat que visitem de Bolivia és Tupiza, a uns quants quilometres de la frontera. Tupiza és famós per l'ambient de "far west" que té els seus voltants, així que vam decidir anar a fer una volteta a cavall pels voltants.





Després de deleitar-nos amb algunes bones vistes, vam anar a preguntar a diferents agències per fer el tour clàssic del salar d'Uyuni. Aquí cal que li dediqui un parell de frases per aquells que llegiu això i tingueu pensat anar-hi: El tema del salar d'Uyuni és tot una màfia per part de les agències de turisme. Totes tenen exactament el mateix preu, el mateix serveix, el mateix tipus de cotxe... és tot, tot igual. El problema és que en realitat, és la única manera de veure el salar i totes les marabelles naturals del voltant. De quina altre manera podries recórrer 1200 km, a 5000 metres d'alçada i en ple desert?? De totes maneres, a nosaltres ens van vendre que des de Tupiza els tours eren molt més alternatius i barats que des d'Uyuni propiament dit... mentida!!! Des d'Uyuni son molt més barats i amb més opcions! Nosaltres vam pagar 1000 Bolivians des de Tupiza per 4 dies de tour, i des d'Uyuni et costa prop de 600 un tour de 3 dies. El problema és que el país sencer estava de revolta per un conflicte amb Potosí, i no vam poder anar fins a Uyuni amb transport públic...
Ara que hem acabat de fer el Tour, podem afirmar amb tota serenitat: Els Tours son una merda!!! Vam pagar una pasta per aquesta cosa tan yanki del "All included" i al final ha resultat que ens hem passat mes hores dintre del cotxe, fent quilometres, que no voltant i caminant al nostre aire per l'altiplano. A mes, els guies sempre tenien pressa per arribar a l'allotjament (clar, aixi curraven menys hores), o sigui que quan baixes del cotxe a fer fotos enseguida et piten perquè tornis a entrar... mes endavant us acabo d'explicar el cabreig que vam agafar el segon dia...

Conclusió: Uyuni concretament es una putada, perquè realment es un lloc tant inhòspit, que la única manera de fer-ho es contractant un tour a una agencia, pero us recomano que hi aneu amb gent coneguda per tal que pogueu fer mes pressió i fer mes la vostra, perquè nosaltres al final vam acabar sent bastant esclaus dels guies, encomptes de treballar ells per nosaltres... (recordeu, amb 1000 Bolivianos, que es el que vam pagar per persona, pots menjar 100 vegades a Bolivia).

En fi, deixem ja de parlar, i anem als fets. Com hem dit, vam fer un tour de 4 dies i 3 nits. Vam anar-hi en un jeep amb un xofer, una cuinera i 3 compis de viatge (una anglesa, un holandès i un australià, a cada qual més rollo que l'anterior). El primer dia va ser una quilometrada impressionant, però ens va deixar unes vistes bastant bones:










Aquell dia vam arribar sobre les 8 de la nit a l'allotjament, a Quetena Grande i a uns 20°C sota zero. La sopeta de verdures ens va fer entrar en calor. Dormim amb un sac de dormir preparat pels 15°C sota zero i 3 mantes mes... i no passem pas gaire calor amb tot l'equip...

El dia següent toca visitar la Reserva Natural Eduardo Avaroa, a veure uns quants llacs a les alçades. Tot i estar tot el dia dintre del cotxe (ja ho hem dit, però es que odiem el tema "agencias de turismo" a mort...) aconseguim captar algunes fotos de l'impressionant paisatge que podem veure... a traves de les finestres del cotxe. A tot aixo, visitem la coneguda Laguna Verde (que casi fa frontera amb Chile i Argentina) i La Laguna Colorada, d'un color vermell intens.






















Al final del dia cabreig monumental: No nomes ens passem el dia dintre del cotxe, si no que a mes arribem a l'allotjament a les 4 de la tarda... joder, hem pagat una pasta pel puto Tour, i a sobre arribem que encara queden 2 hores de llum... preguntem als guies si ens podem portar en cotxe a la Laguna Colorada de nou, que esta a uns 5 km i com a mínim podrem veure la posta de Sol... doncs no, no podem anar perquè segons ells "no hay combustible suficiente como para ir". Perdona???? Estem recorrent 1200 km, i em dius que no tens benzina per fer una volta de 10 km??? Vinga va home, ets tan bo, que ets capas de calcular el combustible que gastarem amb un marge d'error inferior al 0,1%, te molt merit, tenint en compte que marxem durant 4 dies i evidentment no hi ha cap estació de servei pel mig... Ens senta molt malament aquesta excusa que mostra tan descaradament com t'estan timant els de la puta agencia. Al final, discussió també dintre del grup. En teoria havíem de sortir cada dia a les 6 del mati per arribar a les 6 de la tarda, i avui hem sortit a les 8 per arribar a les 4... en fi... 3 setmanes despres, seguim indignats pel tema aquest...

I fins aquí la crònica dels primers dies a Bolivia. El Tour encara va durar dos dies mes, que explicarem en un altre post per no allargar-nos massa en un sol post. Aixi que... CONTINUARA!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada