Le fabuleux destin de Filomena: Myanmar is diferent!

Canviem de païs.....

Benvinguts a Myanmar a tots!!!!!!!!!

Primer de tot vull fer una aclaració respecte el nom del país. Imagino que molts coneixereu Myanmar com a Birmania però....us he de dir que aquest segon nom procedeix de la època colonial Britànica en la que aquests van decidir canviar el nom del país, que els hi resultava massa difícil de pronunciar, per un altre que representava a la majoria ètnica, els birmans, però que es salta completament a la torera tota la resta de ètnies minoritàries que també hi habiten. Així doncs, a parir d'ara estaria be referir-nos a ell com a Myanmar i no Brimania.

Dit això, i pels que no ho sapigueu, aquí us adjunto un petit resum de la interessant història recent de Myanmar:

"En 1989 s'estableix el govern militar fruit d'un cop d'Estat. L'any 1990 es van dur a terme eleccions lliures per primera vegada en quasi 30 anys, però l'àmplia victòria del NLD, el partit d'Aung San Suu Kyi va ser anul·lada pels militars, els quals es van refusar a renunciar al poder. Una de les figures principals de la història birmana del segle XX va ser el general Aung San, fundador de l'exèrcit i figura de la llibertat. La seva filla Aung San Suu Kyi va ser premi Nobel de la Pau l'any 1991 convertint-se en icona de la democràcia, la pau mundial i la llibertat.

Els militars durant molts anys han violat, esclavitzat, torturat i matat impunement a moltes persones. La repressió militar se centra majoritàriament en les minories ètniques, com els Karen. Fins fa ben poc, el govern de Birmània ignorava completament els reclams dels països veïns, que demanen obrir un procés de democratització. Aquest procés també era reclamat per Estats Units davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquesta organització han sol·licitat en nombroses ocasions a les autoritats militars que alliberin la líder opositora i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, que ha romàs detinguda en arrest domiciliari i amb una estricta custòdia des del 1996 i que finalment ha estat alliberada el 13 de novembre de 2010 després de finalitzar la condemna. El dia del seu alliberament va ser rebuda a la porta del seu domicili per unes 3.000 persones.

L'any 2010, la junta militar va iniciar una transició cap una democràcia, segurament "disciplinada" i una apertura al mon occidental. El novembre de 2010 van tenir lloc les primeres eleccions legislatives en casi vint anys, encara que Aung San no va ser autoritzada a presentar-s'hi. Malgrat les múltiples irregularitats, es va constituir el parlament. En el pla econòmic, abans de les eleccions es van privatitzar el 80% de les empreses públiques (que van anar a parar en mans d'amics del règim) i s'estan fent esforços per atraure inversions estrangeres.

Birmània, amb una àrea total de 678.500 km² (261,970 milles quadrades), és el país continental més gran del sud-est asiàtic."

Com us podeu imaginar amb tot això, Myanmar és encara un país molt tancat al turisme que està tot just començant a explotar les seves meravelles culturals i naturals i amb moltes moltes ganes d'obrir-se. A molts llocs la gent és súper maca i innocent, vol ajudar sense intenció de timar-te ni enganyar-te (cosa que per desgràcia passa amb menys freqüència als països veïns més acostumats al turisme de masses). Tothom te un somriure constant a la cara entre unes galtes maquillades de color marró per a protegir-se del sol i estan contents de veure que el país s'obre, que les llibertats milloren i els drets fonamentals estan mínimament garantits després d'una llarga època de dictadura. Però.....cap canvi és fàcil i instantani ni oro todo lo que reluce....el règim dictatorial segueix existint, amanyant les eleccions, controlant el poble amb militars a cada cantonada i embutxacant-se bona part de tots els ingressos del país, incloent el turisme. La gent normal, poc o res veu de tots els diners que arriben de l'exterior, però gràcies a una gran campanya de màrketing això queda tot ben tapadet i dissimuladet sota una gruixuda capa de pintura de optimisme i llibertat.

Amb aquest max-mix de conflicte polític recent, ètnies preservades per l'aïllament i obertura de fronteres amb l'entrada (molt més massiva del que ens havíem imaginat) de mochileros i turistes, comencem la nostre ruta per la antiga capital: Yagón.

El més espectacular de la ciutat (apart d'un parc tot nou, replantat i construït de la nada amb un llac artificial al centre...caacaaaaaa....) és la gran pagoda daurada (Shwedagon Paya, entrada 5$). Es la pagoda més gran del món i està construïda, a més a més, d'autèntic or massís. També es diu, que si obres Google maps, des de el satèl·lit es pot arribar a veure un punt lluminós sobre de Myanmar que és aquesta pagoda.

Una cosa que ens va agradar molt i a la que no haguéssim anat si no arriba a ser per la sempre útil informació que es treu dels blogs de viatge és: el mercat callejero en el carrer Mahabandoola y alrededores. En especial, aconsellem molt els chiringuitos del carrer 19 en els que pots trobar tot tipus de fruites, postres, verdures i sobretot uns pinchos de peix boníssims fets en una barbacoa improvisada en mig del carrer....ñññaaaammmmmmm!!!!!! i i amb una birreta fresca......para chupar-se los dedos i....molt barato!!!!

Pels que us agradin les compres us recomanem el “New Bogyoke Market”, on es poden comprar souvenirs, objectes de jade, seda birmana,.....regalets per tota la familia!!!!

* Recordeu que la creu gammada dels Nazis està inspirada en un símbol budista que a Myanmar et trobes per tot arreu.... impacta eh!!!

Important: canviar diners a Birmania és un follón!!!!!!!!! NO HI HA CAIXERS EN TOT EL PAÍS, BANCS N'HI HA POQUISSIMS I NO CANVIEN EUROS!!!! Coses bàsiques a pensar:

- S'han de portar tots els diners en dòlars abans de creuar la frontera

- Els dòlars han de ser ABSOLUTAMENT PERFECTES I IMPOL·LUTS. No poden tenir cap marca, cap segell, cap punta trencada o doblegada i fins hi tot hi ha alguns números de sèrie (crec que eren els acabats amb 7) que no els accepten.

- Canvien millor els bitllets de 100 i 50 dolars que els bitllets més petits així que convé portar bitllets grans

- Lloc on canviar: teoricament el millor canvi està en el mercat negre. Pots trobar gent en plan mafias que et canvia dolars als voltant de la Zule Pagoda, en el centre de Yagón. Són fàcils de trobar, ells mateixos s'acosten a oferirte una o altre tassa de canvi, ragatejes una mica i al mig del carrer comença el proces de canvi....

- El Bitllet més gran a Birmania és el de 1000Kyts (que es pronuncia "xats") amb lo qual per 100-200 dòlars et donen una barbaritat de bitllets i és molt molt fàcil descontar-se!!! HI HA MILIONS DE TIMOS A TURISTES!! ATENCIÓ!!!!! tot i que hagis contant 10mil cops els bitllets abans de marxar els tornes a contar i sempre sempre sempre has de ser l'últim en haver tocar el fajo de diners! De veritat, ATENCIÓ amb això, vam coneixer a molta gent que quan arribava a l'hotel, i tot i que ho havia contat 100 cops, a la 101 li havien churrimangat part dels bitllets! Compte! (A nosaltres no ens va passar res gràcies a que sobretot la Sonia i l'Adri van estar amb mil i un ulls contant tot fins a la sacietat, visca companys!)

- A les guies aconsella que no a canviïs als bancs ni cases de canvi pq tot el benefici va al govern militar, amb lo que si estàs en contra del règim dictatorial no tens més remei que anar al mercat negre.

- En tot el país només hi ha cases de canvi "oficials" a la capital i bancs a Yagón i Mandalay. A altres llocs els hotels i gent que treballa amb turisme et canvia diners, però a un preu molt pitjor que a Bancs o mercat negre (que només només només està al voltant de la Zule Pagoda)

- TOTAL, recomanació: canviar el màxim de diners a l'aeroport quan arribes o al mercat negre del centre de Yagón. El canvi a la resta del país és fatal. Per 13 dies que vam estar nosaltres vam gastar uns 300dólars.

*Visat: nosaltres el vam fer directament des de Bangkok des de on hi ha la opció de pagar més i tenir-lo al moment. A nosaltres quan vam arribar ens van dir que ja esta ple el cupó per fer-ho en el mateix dia....pa'l dia siguiente! Sempre va be anar-hi amb un parell de dies de antelació. Preu: 35dólars. Necessites 2 fotos. No és pot fer "visa on arribal" a l'aeroport.

Aquí us deixo amb algunes fotitos que vam fer tot caminant per la ciutat....