La ciutat te tot el que podies esperar de les ciutats asiàtiques: molt de
transit, contaminació i gent amb mascaretes. Tardar 2 hores per fer qualsevol mínim
trajecte per la ciutat, menjar de tots els llocs del mon,insectes fregits,
menjars que no saps identificar, massatges tailandesos a cada cantonada,
reflexologia, gratacels, desigualtat, suburbis, i chabolas. Canals d'aigua, molts canals i roba
estesa dels que viuen al voltant casi inundats i cansats de les humitats i la
infestació que prové del riu. Luxe a grans quantitats i rosant la ostentació
exagerada, parcs amb gent fent aeròbic o tai-txi a lo multitudinari, parar tota
una societat a les 18h en punt davant del so del himne nacional, molt or, brutícia
apilada als racons, lletres xines i remeis tradicionals, budes gegants i de
tots els tipus i colors, mercats nocturns, mercats flotants, sexe, travestis,
prostitució, alcohol, menors, ping-pong...
Tot aquest batiburrillo i caos barrejat, et deixa amb una sensació estranya
de "minusculitat" i atabalament. Tot i això, la veritat és que és una ciutat que no dorm, que te mil coses a fer
i de lo més exòtic. Té tot el que pots
esperar d'una capital asiàtica, tot i que nosaltres només hi vam estar 3 dies i va ser un pel de poc temps per veure-ho, a mi em va encantar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada