Chao mi Buenos Aires querido. Adiós avenida Santa Fe. Adiós el 3A de calle Charcas. Se que te voy a extrañar. Adeu germaneta, compy de trifulcas i gran pilar. Adeu a tanta gent coneguda que han estat una petita familia porteña en el meu pas per capital. Adeu cementeri de la Recoleta i plaza Francia amb el seu mercat. Chao ferias de domingo, San Telmo, tango, milonga y choripan. Cuida’t molt obelisco, avenida Corrientes, teatre Colon. No se rindan mis queridas madres, cuídenme la plaza, a luchar! Nos vemos casa rosada, café Tortoni, congreso, Rayuela y London Bar. Arde de pasión la bombonera, això si que és animar! Tot pintat de groc i blau, Maradona, és un crack! Chao cartroneros, pobresa, chamullo i ego. A vosaotros no os voy a estrañar.
He aprés a fer medicina, però una de més social, sóc més psicòloga, més artista, ecologista y espiritual. He solucionat problemes impossibles, he aprés a arribar tard, he frenat per un segon el ritme per poder mirar un xic més enllà. He teixit amb llana de llama, m’he fet una addicte al mate total. He estudiat historia llatinoamericana, m’he indignat per les desigualtats, odio el neolliberalisme, no puc ni veure els militars. He vist el pueblo unido, i de moment no l’han vençut. He aprés que es pot ser solidari malgrat no tenir res per menjar. He canviat el meu vocabulari, ara ja no lucho ara és luchá!
Els pels de punta només de pensar-ho però…y todo lo que me queda por andar? Caminante no hay camino, se hace camino al andar. I molt millor si mentre camines vas escoltant, aprenent i disfrutant. Adiós mi Buenos Aires querido, gracias, te voy a extrañar.
Foto: primer dia a Buenos Aires, salt a Avenida Cordoba just devant de la facultat de Medicina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada