Arribem a Tafí del Valle des de la capital de província: Tucumán (de la qual no direm res ja que com la majoria de ciutats aquí a Argentina és absolutament prescindible. A més vam arribar-hi coincidint amb les celebracions del 9 de juliol que és el dia de la independència Argentina pel que ens vam limitar a veure desfiles i concertillus entre ells el de Charlie Garcia!! Impressionant, un rockero d’aquells que fan època!!!!)
Total, que arribem a Tafí amb totes les expectatives de lloc alternativet que ens havien anat posant al llarg del camí i després de plantar la tenda al jardí del Hosteling Internacional ens decidim per anar a fer una cabalgata fins unes runes des de on a més a més es pot veure tota la vall. Dit i fet!! 180 pesazos de cabalgata, però això sí, ben invertits en una posta de sol amb la vista de la vall, el dique de fons i uns alfajores caseros bonissimssssssss!!!!!!!!!!!!!! Vam galopar i tot!! Com uns autèntics professionals!!!
Total, que arribem a Tafí amb totes les expectatives de lloc alternativet que ens havien anat posant al llarg del camí i després de plantar la tenda al jardí del Hosteling Internacional ens decidim per anar a fer una cabalgata fins unes runes des de on a més a més es pot veure tota la vall. Dit i fet!! 180 pesazos de cabalgata, però això sí, ben invertits en una posta de sol amb la vista de la vall, el dique de fons i uns alfajores caseros bonissimssssssss!!!!!!!!!!!!!! Vam galopar i tot!! Com uns autèntics professionals!!!
Anem viatjant amb un porteño i una venezolana ultra-hiper chavista amb els quals el mati següent decidim anar a passejar. Patajadeta pel poblet, les muntanyes, el riu, el museu jesuitic...(Sí! Efectivament, ens vam perdre durant 3 hores!! grrrrrrrrrrr!!!! jeje!!) i turcito per les botiguetes ultraguiris de la zona (però no era un lloc alternativet??¿?¿). Ens decidim a comprar un formatge amb molt bon pinta però no tant bon gust (perquè sempre passa això?? perquè?? trobem a faltar els formatges de casa!!!!!) Tornem aviat al hostel que España juga la final del mundial. Guanya! Ostia...haurem d’aguantar comentaris futboleros fins el dia del judici final....quin paaaaaaaaaaallllll!!!!!!!!!!!!!
Al matí següent ens despertem ben d’hora per aprofitar i descobrim que la tenda s’ha glaçat durant la nit!!! Ostres!!! El fred no ens desanima i ens plantem a les 8am a la carretera a dit en busca d’una ànima caritativa (el primer autobús no surt fins les 12.30h i no estem disposats a perdre un dia!). Després de 1h fent dit les motxilles s’han congelat, els cabells estan plens de neu i els dits dels peus ja no els sentim. Merda!! Demanem als polis que ens deixin esperar al bus al costat de la llar de foc. Ostres quina diferència!!!
L’autobús ens porta fins a Amaicha del Valle, un d’aquells llocs que no entren en els itineraris turístics, amb molt bona gent, bon menjar i molt molt d’encant!! En 30 min ja estem dalt d’un jeep que condueix un indígena de la zona que ens porta fins a les ruïnes de Quilmes (d’aquí el nom de la cervesa). Les ruïnes molt maques tot i el fred i les explicacions critiques del noi nadiu d’allò més interessants!!
Fem un asadito amb tots els del hostel i ens quedem xerrant i intentant canviar el món fins tard (no ho aconseguim però...potser en una d’aquestes...). Ens prenem el dia de tranquis per agafar forces pel matí següent i llogar unes bicis per anar fins una presa propera. Al migdia agafem l’autobús cap a Cafayate amb el nostre amic porteño i dos basques que coneixem a l’estació de omni! Cafayate allà vamooooooooooooosss!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada