Mira que guay, me voy a Paraguay!!

Doncs si, després de quedar impressionats amb les cascades d’Iguazú, hem decidit anar a veure les ruïnes jesuítiques típiques de la regió.

Molt breument, explicarem que durant l’època del 1600 i 1700, una ordre religiosa (els jesuïtes) van arribar a aquesta zona amb el permís de la corona espanyola per “evangelitzar” a les comunitats pre-hispàniques, que en aquest cas es tractava majoritàriament dels Guaranís. El cas és que és que en comptes de torturar-los, matar-los, i quedar-se amb les seves terres (com era costum a l’època), els jesuïtes van establir un sistema de comerç entre comunitats, van inventar l’escriptura del guaraní  i van escolaritzar a les comunitats, tot des de una òptica cristiana, però conservant les tradicions i costums natives. Vaja, que per tractar-se del moment, la van encertar bastant. Precisament per això, per donar tanta bola als natius, la corona espanyola va decidir expulsar als jesuïtes de la regió allà cap al 1777 (una cosa que fan bé, i els foten fora...bravo espanyols!). El cas és que de tota aquella utopia, en queden només unes runes al nord d’argentina, l’est de paraguay i al sud de brasil (tot el domini guaraní vaja).

Nosaltres vam decidir visitar les runes de la part del paraguay, que són molt menys turístiques. A més, teníem ganes (i necessitat!) de canviar de país. Vam creuar pel nord, a Ciudad del Este (que més aviat s’hauria de dir Ciudad sin ley). El canvi és impressionat, en només 30 km sembla que et transportis a un país de centreamèrica. Pels carrers només es sent reggeton, tot es converteix en un caos, la gent parla guaraní, en comptes de mate es pren tereré (o sigui, el mateix però fred) i el subdesenvolupament es fa palpable enseguida. Tot plegat molt xocant. Les runes estan molt més al sud, pel que agafem un bus de 4 hores fins a Trinidad. El paisatge, increïble, el chipá (una mena de pà en forma de Donut i aromatitzat) boníssim. Arribem a Trinidad i visitem les runes, que ens agraden més del que esperàvem. Les fotos, a continuació:

A Trinidad només hi ha un allotjament que a més és car, i ja és massa tard com per anar fins a Encarnación. Solució: plantem la tenda de campanya enmig de la plaça del poble!! Com es de gespa, és pot plantar bé. A més, estem al costat de l’entrada a les runes, o sigui que tenim lavabo gratis a 3 metres, enganxem el Wifi del hotel (els de les runes ens xiven la contrasenya!) i podem cuinar gràcies al fogonet. Una nit perfecte, i sense pagar res! Dormim una mica apretats, perquè som tres i la tenda és per dos, però a part d’això, todo bien. Ens despertem al matí següent amb la gent del poble passejant al voltant de la plaça i mirant la nostra tenda. Ens és igual, som uns autèntics moxileros. Decidim anar fins a Jesús, a veure la resta de runes i al mateix dia fins a Encarnación i la frontera amb Argentina de nou, Posadas.

De nou a Argentina, anem cap a Corrientes a visitar uns parents de la Merxe (la nostra compi de viatge aquests dies). Ens hi quedem dos dies, fent empanades, pizza, rient i anant a un caraoque!. Aprofitem per visitar Resistencia, que no només és lletja de collons, si no que el millor que té és una estàtua d’un gos!!!

Tornant a Corrientes, comprem un bitllet cap a Tucumán. Ha arribat el moment de visitar el nordoest, la puna, la zona andina, les comunitats natives!! I també és el moment d’acomiadar-nos de la Merxe! Adéu fueguito!!