Cafayate i La Quebrada de las Conchas

Arribem a Cafayate amb tot un séquit de companys de viatge que hem anat coneixent. Des de Tafí, tots anem fent la mateixa ruta i Hostel rere Hostel s’hi uneix més gent. Quan baixem del bus, sóm nosaltres dos, més un porteño (Victor), les dues basques (Izascún i Amaia), i dues suïsses (Marion i Audrey). Anem a un Hostel on coneixem una catalana (Maria) i l’endemà hem quedat al mateix hostel amb uns companys que encara estan a Amaicha: dues porteñas dieciochoañeras una mica chetas però molt molt divertides (Eli i Belu), un rosarino que ha viatjat per mig món (Mauro) i dos yanquis que parlen força bé castellà (David i... no recordo el nom de l’altre, però la identificareu perquè és passa el dia teixint!!). En definitiva, podriem fer un equip de futbol tots junts i encara sobraria gent!

Arribant a Cafayate, decidim fer un asado, aquest cop de Cordero. La carn bola, les ampolles de vi van i venen, i ens passem mitja nit xerrant i discutint sobre l’horoscop maia, el destí de les persones,  la medicina a llatinoamerica, el complot de les farmacéutiques per vacunar als nens, Monsanto i sobre la conquista de les amèriques. Vam arribar a la conclusió que el 26 de Juny de 2012, i tal i com van dir els maies, s’acaba el món. Estigueu preparats i aneu a punts alts!! Conclusió: Podeu beure el ví que volgueu, pero no mengeu Cordero que puja molt!

La resta de la nit decidim sortir de festa, que s’ha d’aprofitar l’efecte del Cordero! Al bareto punxen Chacarera i Michael Jackson, dues músiques que sense cap dubte son molt afins. La combinació té tant éxit, que fins i tot els gossos del carrer entren al bar (per acabar barallant-se, aixó si...).

Ens despertem al matí següent tard, molt tard, per anar a veure la Quebrada de las conchas. Ho fem amb un tour que organitzen desde el Hostel mateix, i s’hi apunta tota la troupe. Al jeep, de camí a la Quebrada, corre el mate, els Rocklets i ensenyem uns càntics molt de casa nostre als argentins: “Eh al conductor!! Acelera, acelera!! Para ser conductor de prrimera, acelera, acelera!!”. El tour també es pot fer en bici (són 50km), peró estem a 2ºC, carda molta rasca i hem regatejat tant el tour (els del hostel estaven sota l’efecte del cordero) que ens surt més barat anar en jeep que llogar unes bicis. Anem parant cada 10 km per veure els diferents punts de la Quebrada. Pràcticament tot el que veiem ens deixa muts, menys l’obelisco, que calificariem de trunyo sense gaires contemplacions. A continuació, una selecció de les fotos que vam fer, en ordre de parades.