Rates, Bagan i els 4000 temples...

La propera parada en el nostre camí des de Mandalay és la fantàstica ciutat de Bagan i els seus 4000 temples, que es reparteixen en una estupa plena de ruïnes per allà on miris. Impressiona! Per anar d'un ciutat a l'altre pots fer-ho bàsicament de tres maneres: en barco, en tren o com sempre en bus. Els trajecte en vaixell és un dels més populars entre els guiris i surten dos cops a la setmana (con lo que pot ser difícil que et vagui be el dia) i pel que ens han dit altres viatgers, tot i que la travessia és llarga, val molt la pena perquè és molt autèntic, ple de gent local i dones venent tot tipus de coses que porten penjades del cap i un paisatge molt tranquil i selvàtic al horitzó.  A nosaltres el dia de sortida del vaixell no ens va gaire be i a més els meus compys ja no poden més de trajectes pel riu, així que decidim provar l'experiència de agafar un TREN BIRMANO! y gran error....

Ens venen per uns 10 dòlars uns seients a la "zona VIP" del tren nocturn de 10 hores de Mandalay a Bagan (no ens deixen triar, els turistes simplement han d'anar allà).

Quan arribem a les 20h a l'estació el panorama es desolador...molta brutícia, animals per tot arreu, gent amuntonada amb milions de paquets, unes olors de lo més desagradables i un tren que sembla d'aquells de carbó de l'època o fins i tot com et pots imaginar el tren que portava els jueus a Auschwitz...un sensació molt chunga nois! Tot i això, decidim no fer cas i buscar el nostre vagó... anem passant "vagons" que son com grans cisternes metàl·liques sense seients ni llum i molta gent aglomnerada a dins i tirats pel terra amb els peus penjant enfora...sembla més un tren de mercaderies que no pas de passatgers...aix....el que ens espera!  -era seient VIP no el nostre?- arribem en el vagó de primera classe en el que al menos sí que hi ha seients "reclinables" tots trencats.....viscaaaa!!!!!Algo és algo! vist el panorama, per un cop ens sentim molt contents de que ens obliguessin a comprar el bitllet dels guiris....Alla que vamos! ens instal·lem, muntem el "chiringuito" de vigilància nocturna de les maletes i ens disposem a acomodar-nos...el revisor ve a aconsellar-nos que tanquem les finestres fins que arranqui el tren, es veu que és perillós que des de fora vegin que hi ha turistes.....jooooooder......de cop se'ns fa el cul molt molt petit....

Arranquem...per fí!!! i ens disposem a dormir pensant que ja no hi haurà més sorpreses i que el pitjor i l'impacte inicial han passat quan.....l'Adri  de cop crida:

- Ratas! ratas! de verdad que creo que hay ratas!

...un cop més no ens el creiem i pensem que està exagerant....

- Que no de verdad, de verdad! mira fijamente en el pasillo durante 5 segundos y ya verás que se cruza una!

mirem....mirem....mirem.....reeeesssss.........4...3....2....1....aixxxx Adri, veeees como no ha......AAAAAAAAAAAAAAHHHH!!

RATAAAAAAAAAAAAAAAAAAASSS!!!!!!! Sssssssssiiiiií! 


hi havia una rata.....bueno una....hi havia una superfamília de rates per tot el vagó! a cada segon que miraves en passava una, ara dos....petites, grans, súper enormes, ratolinets, blanques, marrons, amb la cua llarguíssima.....Aggghhhhh!!

Passem una nit de cul amb els peus enlaire uns a sobre dels altres, per no tenir contacte amb el terra....quina paranoia!!!!!!jejeje!!!! Aix auix!!!!!!!  Buf! de veritat que molt chungo....

Arribem a les 5 de la matinada a Bagan,  como ya vienen siendo habituales las hores d'arribada en aquest país, i el primer que ens fan es fer-nos passar a tots els turistes (que com us podeu imaginar en el tren de los horrores érem més aviat poquets) per una garita de polis a pagar 10 dòlars obligatoris com  a "taxa turística" per poder entrar a la ciutat. Astillaaaaaaazooooooooooo!!!! No hi ha manera de salvar-te! ho hem preguntat a altres guiris que venien d'aquí i vinguis amb els transport que vinguis has de "apujinar" només trepitjar la ciutat....Aix, que cansats estem de pagar per tot....paguem i després de instal·lar-nos al hostel i sense perdre ni un segon contractem un carritu de cavalls pels 4 per fer el tour del dia complet fins a la posta de sol per les ruïnes de la ciutat antiga....buuuuuufffff......de veritat que entre lo poc que hem dormit, lo rebentats que estem i la calor sufocant i absolutament asfixiant que fa, el dia de ruïnes culturaloide s'acaba fent mooooolt llarg....

Vist amb perspectiva la veritat però és que Bagan val molt molt la pena! Es com una mena de Angkor Wat de Cambodja però molt menos turístic. Aquí van les fotos perquè pugueu jutjar vosaltres mateixos: 

* Tot i el madrugón a les 5 del matí de cada dia....les postes i les sortides del sol realment van ser brutals!

 

  

  

* Aquest és el carro que vam llogar per tot el dia. Des de la sortida fins a la posta de sol uns 30 dòlars tots! Atenció perquè vam coneixer a més d'un que va bolcar el carro a mig camí i van acabar al hospital enguixant-se un braç! Vigilen con el sobrepeso! ;)

 

  

  

  

  

 

El dia següent fem una petita excursió al Monte Popa amb uns vells coneguts de Mallorca que hem conegut durant el viatge i que ens anem trobant per tot el camí. Temple, monos, "dones girafa"...això últim haviem evitat visitar-ho a Tailàndia, ja que se suposa que són tribus origintiament Birmanes que van creuar la frontera amb Thai fugint del conflicte armat del seu país i que ara tenen allà el "chiringuito para el guiri" muntat...pensant que aqui al ser menos turistic seria més autèntic ho vam anar a visitar.....ERROR!!!! era molt per a guiris, els colls tampoc eren tant tant llargs com al menos jo m'imaginava i de veritat que era molt molt trist tenir a dos dones allà fent el paripé davant cada guiri que arribava i esperant una propina o que compressis algo de artesania...molt molt desaconsellable!

  

Finalment us deixo amb una foto del pastís sorpresa que em van fer els meus estimats compys pel meu cumple...i ja en van 26!!! Moltes gràcies família asiàtica!! viure cada aniversari en un lloc del món diferent, realment és algo emocionant...