Ja en són 24, i aquest cop a 10.489km de casa. La gent estimada esta lluny però a l’hora molt a prop. El dia s’ha despertat amb retràs pel jetlag de la nit anterior però les primeres 24 hores a Buenos Aires prometien ser intenses i espectaculars. Petonets de la Merxe de bon mati per felicitar-me i fer-me sentir com a casa, missió complerta.
Aconseguim 1300 pesos argentinos desprès de recorre un camí que semblava etern i rodejat de franctiradors. Tenim una segona missió, aconseguir mòbil. De moment fallida, és massa car.
Dinem una autèntica Pasculina, algo similar a una quiche de espinacs i ou. Les pizzes, que diuen són les millors del món, satisfan les nostres expectatives.
Passegem durant hores pel que serà el nostra barri, Palermo. Sense voler-ho topem amb la immensitat de l’Hospital Clínicas i la Facultat de Medicina. Cua per fer burocràcia que dura hores, per demà prendrem paciència.
Preparem un sopar digne dels 24 anys: fajitas de pollo amb verduretes, Falet(la beguda “tajil“ nacional dels joves), pastís de dulce de leche amb espelmes albi-celestes i un grup per sopar de lo més pluricultural. L’ambient ple de música nacional, guitarres i cançons de Ben Harper, parlem de fotografia, disfresses i del Cinexin. Em sento com a casa, integrada, com si sempre hagués estat aquí. Aquest any 24 promet, complirà les expectatives?
Gemma, espero que la llegada fuera bien !!
ResponEliminahemos intentado escribiros pero no habia manera de que nos aceptara los comentarios. A ver si ahora...
Por supuesto a la vuelta cafelito