Est de Java: Va de volcans!!!

Bé, després de ser salvats pels nostres herois indonesis la nit anterior, seguim el viatge a primera hora del matí. El nostre objectiu, anar al volcà Bromo, un dels tants volcans actius de l'illa de Java i que a més té un significat especial per la gent local. Com tants fenòmens de la natura, que el volcà Bromo estigui actiu és interpretat pels Tenger com que la Terra demana una ofrena als humans per, a canvi, donar bones collites i tot això que sol passar. Així que no és d'extrenyar que al voltant del volcà s'hagi organitzar un circ considerable al voltant de les ofrenes a la Terra, com ara rams de flors i altres guarnicions per l'estil. Però no ens avancem als esdeveniments.

Sortit de Surabaya ens plantem en un parell d'hores de bus a Probolingo, poble on la ruta es desvia i s'enfila cap al volcà. No esmentaria aquesta població si no fos perquè...

ATENCIÓN PELIGRO PELS QUE HI VIATGEU ALGUN COP!!!! DANGER DANGER, PODEU PASSAR DE LLEGIR TOT, PERÒ AIXÒ SI HO HEU DE LLEGIR!!!

El cas és que aquest poble es diu Probolingo, però ben bé que s'hagues pogut guanyar el nom de "Mafia's Town". Vam demanar al conductor que ens deixés a la terminal de busos per anar per la nostra compta al volcà, i el mamón va i ens deixa, intencionadament, davant d'una agència de turisme. Com no ens va dir res, vam interpretar que allò era la terminal de busos, corresponent a un poblet petit. No seria tan greu, si no fos perqué....

ELS INDONESIS SON MOLT BONA GENT, PERO MATARIES A TOTS AQUELLS QUE TREBALLEN EN AGÉNCIES DE TURISME!!!!

Si amics, en 2 setmanes hem acumulat una quantitat d'odi sobre els treballadors d'agències equivalent al que li tenim al Mourinho i al Cristiano Ronaldo... junts!! El cas és que si hi ha algun lloc al món on et sentiràs constantment com si t'estiguessin desplomant, aquest lloc és indonesia. Probolingo va ser la nostra primera experiència, però sempre, sempre, SEMPRE, que vam contractar coses amb agències, vam acabar tenint "imprevistos" d'última hora. En aquest cas, vam contractar els viatges fins al volcà per sortir "en 15 o 20 minuts" (eren les 11 del matí). Ens pugen a una furgoneta mig destartalada a nosaltres dos sols, seguim per la carretera que creua el poble i quan estem a 2 o 3 quilometres de l'agència, el conductor para la furgo, apaga el motor, i sense dir res, surt i s'asseu a l'ombra d'una caseta, xerrant amb una gent que es troba allà. Perplexes, esperem 5 minuts. 10. En aquests casos és molt útil portar a una liadora professional com és la Gemma, que va a preguntar-li al conductor que qué estem fent esperant allà, i va i ens diu que ara esperarem allà unes hores, fins que la furgo s'ompli de gent que vol fer aquell trajecte, que sortirem sobre les 3 o les 4 de la tarda. Perdona????? Nano, t'hem pagat per aquest trajecte molt més del que cobraràs demà si no enganyes a cap turista, així que et felicito per l'intent de timar-nos, però amb nosaltres no cola, no ens estarem esperant aquí 5 hores perquè tu et puguis treure 4 dòlars extra. A sobre el mamón ens diu que si volem sortir en aquell moment, li paguem 20 dòlars!!! En fi, no puc transmetre amb paraules les ganes de matar que vam sentir en aquell moment. Només us diré que finalment vam sortir al cap de 10 minuts sense pagar res.

I bé, ja entrant en matèria, el trajecte fins al volcà bromo és una autèntica passada. La carretera va pujant i mica en mica vas guanyant desnivell, passant per poblets de muntanya enmig de fèrtils vessants de muntanyes. Una mica de boira i pluja li dona un aire encara més místic. El poble a la base del volcà tampoc té cap desperdici. Està ubicat just arran del cràter enorme d'un antic volcà, dins del qual sorgeix el Bromo.

 

L'excursió cap al Bromo consisteix en caminar enmig del camp de sorra i fang que constitueix el cràter. Vam agafar un dia de molta boira, així que teníem la sensació d'estar caminant sense direcció. Tot plegat, si hagués aparegut un cavall amb un genet sense cap hagués estat força creïble, donada l'atmosfera que s'hi respirava.

Des de dalt, les vistes ens deixen sense respiració. És el primer cop que veiem el cràter d'un volcà actiu. A baix, veiem com el magma desprèn vapor d'aigua i altres gasos no tant inofensius. Impressionant.

Però les nostres peripècies per volcans no acaben aquí. Desprès del Bromo viatgem encara més a l'est, en busca del volcà Ijeng. Tenim molta sort, ja que una setmana abans el volcà estava tancat pels turistes per precaució, i més endavant ens assabentem que les properes setmanes tornarà a estar tancat, vaja, que vam enganxar una finestra d'una setmana que era l'única en que es va poder visitar el volcà. El viatge fins allà no va ser res de l'altre món, però l'excursió fins al volcà és més entretinguda. Es tracta d'una pujada d'un parell d'horetes, recorrent bosc tropical on arribem a veure un parell o tres de monos. Per acabar-ho d'adobar, pugem amb un nou amic, un coreà que pesa com a molt 55 quilos i que té una pinta d'empanat al que li pots robar fins i tot el cognom, i que acaba resultant ser el mestre de Taekwondo de l'exèrcit de terra de corea del sud. Per flipar...

Les vistes des de dalt d'aquest volcà també son impressionants. No pel magma, que no n'hi ha, si no per les mines de sofre formades a través de la sublimació provocada dels vapors de sofre que emanen del cràter del volcà. Al mig del cràter hi ha un llac immens, que crida a fer un bany si no fos perquè no és aigua, és àcid sulfúric amb un PH de 0,3...