La sanidad era eso

Segueixo el llargs passadissos de l’hospital en busca de l’aula. Hi ha taules, runa d’unes obres de fa anys, capses, cadires i tot tipus de mobles apilats pels passadissos desèrtics. Entre tot el caos un matalàs embalat amb un paper Albal transparent “de màxima seguretat” amb un rètol pràcticament imperceptible on hi diu “ Atención! colochón infectado de SIDA, no tocar!”.

Passem visita a sala i desprès de cada inspecció ginecològica olorem sistemàticament l’olor del flux, per veure si és fètid, això podria indicar que hi ha infecció. Prenem mostres pel Papanicolau i les fixem amb laca del cabell abans de donar-li a la pacient perquè ella mateixa, amb les manes, porti la mostra al 5è pis on serà analitzada.
A l’entrada de l’hospital maternal un rètol et recorda que vigilis els nadons perquè últimament s’estan produint molts robatoris i et dicta unes pautes de prevenció bàsiques a seguir.

Entrem al part ràpidament perquè la pacient ja dilata a 10cm i està amb contraccions. La camilla no està coberta ni tan sols per un paper, la dona “puja” amb força i te el front cobert de suor. Set metges al quiròfan, però ni un de sol porta barbijo (mascareta). Peridural? Mai! Aquí els parts són realment al natural. Els crits pel dolor de les contraccions ja no ens sorprenen desprès de 2 hores, ja els hem integrat en el fil musica de la guardia.

La sang del terra és de la pacient anterior que consultava per una hemorràgia amb trencament prematur de membranes. Un cop fetes les serologies constatem que és HIV positiva. Eres positives des de desembre, mai les va recollir. Comença a plorar i segueix així durant tot el part. Antirotrovirals pel nadó.

Ens col·loquem només un dels “guants estèrils” per a l’exploració, que s’ha d’estalviar! Avui plou, el bondi(autobus) és ple de gom a gom, i a sobre el trànsit! el cirurgià fa tard a la cesària. Sort que ja va canviat amb el mono de quiròfan des de casa. Arriba a la cirurgia just a temps per col·locar-se els guants i començar a operar. (visca l’esterilitat!). Analitzar la placenta? L’inspeccionem una mica i ja està!Al tacho (cubell d’escombreries), com diuen aquí!

Fem firmar un consentiment informat que encara està completament en blanc. La dona ens mira atònita. Jo penso que és perquè, en efecte, no li hem explicat res. No sap escriure, per tant no pot firmar. Li embadurnem el dit gros amb tinta i li apressem amb força sobre el full. Ja està, ha acceptat els riscos de la cirurgia! un problema menys!

A les 7 del matí la cua per demanar torn dona la volta a l’hospital, mares amb nadons esperen durant hores i és confonen amb les famílies de cartroneros(indigents) que dormen aixoplugats entre mantes de llana al “porcho” de l’hospital. Les ordres mèdiques, tractaments o sol·licituds de proves complementaries escrites en un paper d’un mm2 imprès per l’altra cantó...



Escric per recordar, per no sensibilitzar-me massa, per no oblidar...