dimecres, 28 d’abril del 2010

Segrest expres


(Nota prèvia: Luciana S. és la propietària del pis que ens han deixat per viure; D = desconegut)

RING, RING, RIIIIIIIIIIIIING!!!!!!!!!!!!!!!!


23 hores, sona el telèfon.


D: Hola, buenas noches. Le llamo del 911, Policía Federal. ¿Puedo hablar con Luicana S. ?


Jo: Lo lamento, ya no vive acá.


D: ¿Donde puedo localizarla?


Jo: Pues la verdad es que se mudo a los EEUU.


Desprès d’explicar-li la situació actual, donar-li algunes dades personals i identificar-me prossegueix la conversa….


Jo: ¿Pero quién es? ¿De dónde llama?


D: Mire, señora…no se asuste….ha habido un tiroteo cerca de la casa. Un varón de unos 35 resultó herido de bala en el abdomen y una mujer recibió otro disparo en la cabeza.

¿Me comprende lo que le estoy diciendo?

Ambos están sin identificar ya que les robaron la billetera con la documentación.

¿Me comprende? No se ponga nerviosa…¿comprende lo que les estoy diciendo?

Tenemos motivos para pensar que uno de los heridos pueda ser familiar de Luiciana S. y….


Jo: Pero como, pero…yo…haber….yo no entiendo nada!!Yo llegué acá recién hace 3 meses y no conozco a nadie, no voy a hacerme responsable de….


D: Señora…no me entendió! Estas personas están muy graves, necesitan una cirugía urgente y no tienen obra social ni nada con que pagar! Lo lamento pero usted deberá hacerse responsable de ellos o morirán. Debe venir de inmediato al hospital con la plata!!! ¿Lo entiende?


Jo: ¿Pero que?! yo no puedo hacerme responsable! No entiendo nada!! Ni siquiera conozco a estas personas, ya le dije que no soy de acá y…


D: (amb veu molt agressiva i amenaçant) Mira niña! Esto no es una broma! Vas a hacer exactamente lo que yo te diga y lo vas a hacer ahora!! Tenemos a un familiar de Luciana S. secuestrado en un taxi enfrente de la casa. Lo que vos vas a hacer ahora es agarrar toda la plata que tengás y entregármela de inmediato o esta persona morirá. Vos sos la responsable!


Jo: que, que….pero…yo…yooooo….no conozco a…no se…..


D: Calláte! y haz exactamente lo que yo te diga! Ni se te ocurra llamar a la policía! Estamos enfrente de tu casa! Sabemos dónde vivís! Si hacés cualquier tontería entramos y les volamos la cabeza a vos y a tu novio!!Comprendiste? Esto no es un juego! Y ni se te ocurra intentar nada! Si llamás a la policía entramos, si colgás entramos y si hacés cualquier tontería entramos y disparamos!!!¿comprendés?


Jo intento dir-li a l’Adrià que truqui a la poli amb gestos. No m’enten, no sap que ha de fer i s’espanta al veure la meva cara de pànic. Que fem??!?! Pensar qualsevol cosa racionalment és impossible. Instintivament penses en penjar, però la por et paralitza i el nervis tot i que de moment van per dintre no tardaran en fer-se aparents amb un titubeig de veu. Només penso en trucar a la policia quan abans millor!!que fem?que fem?!?! Aha!el truc de la dona desvalida!!Això segur que funciona en un societat tant masclista com aquesta...


Jo: Mira….esttttooyy muy neviosaaa….mejor habla con mi novio que es un hombre y sabraaaa meeejorrr……



L’Adrià entretén a l’home hàbilment al telèfon. Els nervis van per dintre. Mentrestant jo truco a la policia des de lavabo, convençuda de que poden veurem amb els seus ulls làser de segrestadors amb superpoders.


La policia em diu que tot forma part d’una enganyifa per intentar que paguis un rescat i així ells embutxacar-se els diners. M’aconsella que pengi i em garantitza que no tornaran a trucar. Pel que sembla truquen des de les presons per intentar espantar-te i que paguis. Si no ho aconsegueixen amb tu...a por el siguiente!!!Crido encara tancada al WC a l’Adrià: “PENJAAAAAA!!!!ES UN TIMO!!!!PENJA!!!!!”


Seguim atemorits i reproduint l’escena mentalment encara una estona. No ens podem creure el que acaba de passar. Mirem amb recel per la finestra per veure si veiem algo sospitós, res. La nit es farà molt i molt llarga....insomni....


Se que sembla de peli...increïble però cert....ho juro!!!fins aquí el nostre primer ensurt a BSAS! A partir d’ara encara amb més precaucions...i recordeu-vos de no donar mai dades personals per telefon!

3 comentaris:

  1. deu meu gemma m'has deixat freda!!! anava llegint i pensava però deu meu què coi és això???? He flipat!!!!!!!!!! Quin mal tràngol!!!!!!!!!!
    Tanqueu bé totes les portes... i vigileu molt eh??? Un petonet gegant!********

    ResponElimina
  2. Diosss
    he flipat Gemma...que fort! m'he posat histèric només per llegir-ho...
    joder...
    Vas actuar com una campiona!
    Espero que tot genial per aquelles terres!
    t'envio un monguipetó des d'aki!
    P.D: Les PAUS....IMPRESSIONANT...quina emoció, quin bon rotllo...ens vam barrejar tots a les taules!!! bieeeeeeeeeeeeeeeeeeen. Erem el domenech, jo, borja, maria, alex, cris, ali, peñarroig, lucia, andreia, jj!!! seeeee
    I el nostre regal per la resta va ser la una cançó mentre queien centenars de globus de dalt amb notetes a dins amb frases monguis i cèlebres...
    Muaaaaaaaaaaaaaaa
    Charls

    ResponElimina
  3. realment bestial... suposo que la pel.lícula dels Cohen et devia semblar poc... i és que la realitat sempre supera la ficció! molta sort.. i molta força...
    seguiré llegint-vos, cuideu-vos!

    ResponElimina