Després de 16 hores en bus des de Cusco (amb bus cama això sí!!!) per fi arribem a Pisco per des de allà anar a Paracas i a visitar les Illes Ballestas.
Però Nazca i les seves famoses línees no estan per allà us preguntareu...Sí! la veritat és que tot i que segurament és algo únic i absolutament espectacular quan vam saber que visitar-les costa 60 dòlars per persona per 30 minuts d’avioneta (en la qual a més acabes amb una potera espectacular i amb gens de ganes de mirar avall cap a les línees) vam decidir sudar i invertir els 120 dòlars en algun altra cosa. Si és que...no es pot fer tot!!!
Dit això, vam arribar a Paracas i després d’instal•lar-nos al hostel decidim anar a demanar una mica de informació de la zona. Pel que es veu tothom fa el tour a les illes Ballestes de 8 a 10 del matí perquè més tard carda un venturrio increïble i després empalmen amb el tour a la reserva natural de Paracas sense ni tan sols fer nit al poble. TOURSSSSSSSSSSS NOOOOOOOOOOOOO!!!!!!! No podem més de tours però ja que son les 12 del migdia la opció d’anar a la reserva patejant (6 hores mínim) ens sembla poc factible. El poblet és un poblet molt petit de 4 cases de platja, sense gaire res a fer així que parlem amb un taxista que ens porta a visitar les platges, els atractius naturals de la reserva i a menjar un cebiche, que a paritr d'ara s'ha convertit en el nsotre plat preferit (peix cru macerat amb llimona, un pel d’ají i molta ceba semblant al sushi. Mmmmm...sushi.....quan tornem a Barna el sushinés de Provença serà un dels primers llocs que visitarem!! Ñññammmmm!!!!!! Sushiadictes!!!!) i un arroz con marisco (molt similar a la paella (aix! com trobem a faltar la paella!!!mmmm.....) espectaculars. La broma ens costa 60 soles però al menys anem per lliure i no amb el típic autobús de 25 yankees fent fotos a cada racó. Buf!! Com ens costa adaptar-nos al ritmillo de viatge tourero de Perú.
La reserva ens agrada molt! Es una zona àrida i desèrtica amb platges molt escarpades espectaculars on pots acampar i banyar-te en el mesos d’estiu. Ens ho apuntem com a nota mental per tornar en algun moment que cardi menys fred i estar un dies vivint a la platja i pescant alegrement a lo hippie.
Al matí següent seguim fent el guiri i pillem la barqueta que et porta a veure les Islas Ballestas. Veiem tot tipus d’aus (un somni per els ornitoaficionats!) i lleons marins a ben be dos pams!! Increïble!! El guano s’acumula per tot arreu tot i que ens diuen que abans la cosa era molt més espectacular (actualment treuen guano cada 7 anys i només com a fems per a la regió. Abans treien quantitats industrials de guano cada 6 mesos i l’exportaven a tot el món). Aiaiai que se’ns caguen a sobre!!!
La visita mola bastant ien encanta tornar a veure el mar i les onades i sentir’olor a sal tant i tant familiar, és com estar a casa!! Amb això ja en tenim prou i ens donem per super satisfets. Anem fins el encreuament de la Panamericana a pillar el bus fins a Lima, tot i això de la capital ningú ens n’he dit res de bo, a veure que tal...
De Lima direm només 2 paraules ja que, com ens havien advertit, no és res de l’altre món. El centre no està mal com per passejar de nou pel caos de les grans ciutats amb tots els serveis i més oferta que demanda i més trànsit i soroll que peatons i tranquil•litat. Descobrim un centre cultural a una cuadra de la plaça d’armes, es deia algo així com “centro de la literatura peruana” on anem a veure una expo d’autors peruans i algun concertillo de cantaoutors locals gratis. Visca! Anem a visitar els barris de Miraflores i Barranco teòricament més pintorescos i interessants, sin mas... decidim que estem canats de grans ciutat i decidim pillar un autobús fins a Trujillo, una ciutat teòricament molt colonial a la vora del mar. De nou, super-decepció! La ciutat no te res de l’altre mon, buagsss!!! i les ruïnes..., tant recomanades a la guia, que hi ha als voltants ens deixen una mica indiferents. I mira que després de l’experiència de Cuzco de no pillar res i veure només pedres decidim pillar com a guia un dels nois del hostel que també fa visites a Chan Chan i al Huaco del Sol i la Luna. Gens recomanables!!! No hi aneu!!!!
El plan és veure de camí a Tarapoto (lloc des de on surt el barquito cap a Iquitos parant a la reserva) altre ciutats amb ruïnes i altres suposats intensos però...no podem més, volem natura i selva!!! Prou ciutats de merda!!!!! Ens sentim una mica culpables per estar passant per Perú a la velocitat de la llum però, els llocs no ens acaben de motivar i decidim, de nou fer una gran sudada de Ciclayo i Chachpollas i anem directes a Tarapoto; la reserva del Pacaya-Samira, la selva i els monos ens esperen. Quines ganes!!! Mosquitos, buideu els estomacs que venim!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada