Machu Picchu

Des de Cusco, és òbviament visita obligada, una de les 7 noves meravelles del món, el Machu Pichu. Ja us avancem, que anar al Machu Pichu és car de collons! Però car, car!!! Tot i que la veritat és que últimament ens estem radicalitzant molt amb aquest tipus de sablazos i decidim directament passar a otra cosa mariposa, creiem que els Machu Pichu sí que realment és in-saltable. Toca apujinar!!!! Tot i això, sempre hi ha mini- alternatives per a butxaques reduïdes com les nostres, voila!

I us preguntareu...que fan la majoria de turistes? Els que no agafen el super-tour de la pastorra màxima directament amb “all included” des de Cusco, pillen el tren a Ollantaitambo (o el que encara és més guay del Paraguay a Cusco) i paguen el mòdic i simbòlic preu de 33 super-ultra-mega dolarazos per trajecte!!!!!!!si si...anar 33 i tornar 33 dòlars més!!!!!!! Quee???¿? però si això és el pressupost de 3 dies!!! –pensem- A més a més recordeu que apart d’aquest mòdic preu per arribar a Aguas Calientes s’ha de apujinar l’entrada al Machu Pichu...of course!!! I això en classe “Backpacker”, perquè en classe “Explorador” costava 55 dòlars per trajecte!!! I encara una classe més alta per 99 dòlars!!! Lladres....

Evidentment sempre hi ha l’opció per pobres i...allà que anem!! Ens expliquen que hi ha un bus que des de Cusco et porta a Santa Maria. D’allà pilles un altre bus a Santa Teresa i...ja has arribat??? NOOO!!!! D’allà un últim bus et porta a la Hidroelèctrica des de on comença la patejada de 2 hores seguint les vies del tren fins a arribar , amb una mica de sort encara de dia, a Aguas Calientes. El pressupost mitjà d’aquesta opció son 50 soles (14 euros) cosa que ens segueix semblant car però...visto lo visto...

Ens decantem per la opció dels matats, evidentment. Ens despertem a les 5 del matí com ens han aconsellat per a iniciar el periplo i sorpresa! El taxi en lloc de deixar-nos a la terminal on es pillen els micros per 15 soles, ens deixa en un lloc on surten teòricament els únics autitos cap a Santa Maria per el mòdic preu de 30 soles Servicio exprés!!!! A les 5.30 no coordinem gaire els pensament i a més ens diu que està a punt de sortir i que ens hem d’afanyar!!.....grrrrrrr........sí, després de 1 hora seguim allà esperant que l’autito estigui ple del tot. Ja son quasi les 7 quan arranquem i comencem la a pujar la carretera de super-mega-corbes a tota velocitat i quasi xocant amb cada cotxe que ve en sentit contrari. Encara ens falta tota la baixada de, evidentment, super-mega corbes que ja he vomitat dos cops. Ostia!!! De cop parem, que passa??? Es veu que la ruta està en obres i els obrers la tallen de 7.30 a 12.30 del matí. Molt bé!!! Perquè hem fet tot el camí com uns bojos de la carretera si ara ens hem d’esperar 1 hora i mitja sense fer res??!?!? Mecagoentodo....es que....de veritat que...en fi, paciència!! Mentre esperem trobem un tio que ens porta per 15 soles directes a la Hidroelèctrica i decidim canviar de cotxe esperant que els conductor sigui millor. No tenim sort i vomito dos cops més en el cotxe nou!!! Molt bé!!! Arribem a la hidroelèctrica a les 16.30h “teòricament” amb el temps sobrats per arribar a Aguas Calientes de dia. Si,si...per sort coneixem a un italià, una irlandesa i 4 alemans i fem el camí junts perquè, evidentment, se’ns fa fosc a mig camí i hem de seguir amb les llanternes i amb certa por de ser atropellats per el tren (recordeu que anem caminat per les vies). Anem a fer nones perquè el dia ha estat llarg...Bonanit!!!

Us preguntareu...com es fa per pujar des de Aguas Calientes fins a les runes del Machu Picchu??

De nou hi ha dos opcions...

La opció que prenen la majoria dels turistes es pillar el bus que et puja fins a la porta per, de nou, el mòdic preu de 8 dòlars per trajecte. Sisi...16 dòlars pujar i baixar!!!!!!! Que?!?¿?¿ Estamos todos locos?!!?! A més a més, la peña és mega- ansiosa i clar, com per pujar al Huayna Pichu has d’estar a la porta entre 6 i 7 del matí tothom vol pillar el primer bus. Solució? Anar a fer cua a la terminal a les 4 del matí!!! Fantàstic, si senyor!!!

(Petit apunt sobre el Huayna Pichu: és el muntanyot enorme de color verd que es veu sempre darrera de les ruïnes a les típiques fotos del Machu Pichu. Es veu que per problemes de sobrepès i risc de esllavissades només hi poden pujar 400 persones al dia, 200 en el torn de les 7 i 200 en el torn de les 10. S’est tout! Les vistes des de dalt òbviament molen mogollon perquè és pot veure tot el Machu Pichu en perspectiva, així que hi ha hòsties per entrar!!! Es la guerra!!!!! A més a més crec que és l’única cosa en tot Perú que no et fan pagar apart per fer, així que us podeu imaginar a tothom pagant-se per arribar a la porta entre els 400 primers perquè et posin el sellito de persona vip! OLE!!!!!)

L’altra opció, que evidentment és la de pobres i evidentment és la que vam triar també te la part de persona matada que es lleva a les 4 de la matinada perquè, com ja he dit, s’ha d’arribar a la porta entre 6 i 7 del matí per aconseguir el sellito, però al menys t’estalvies els 16 dòlars perquè consisteix en caminar. Molt bé!!! Ens despertem a les 4am i anem caminat fins el pont des de on comença la pujada de cincentessetantadosmilnoucentes escales fins a la porta de les runes i...sorpresa!!! hi ha cua perquè no obren fins a les 5 am!!!!!!!!! Que????? I nosaltres que pensàvem que seriem 4 motivats!!! Si es que el món està ple de rancis com nosaltres...aix!!! Fem la cua i a les 5am en punt obren el pont i tota la onada de guiris comença a corre escales amunt com el primer dia de rebaixes a la porta del Corte Inglés. Que locura!!!!!!! Arribem a la porta 1 hora de escales més tard i aconseguim entrada pel Huayna Pichu a les 7!!!! Visca!!!!!!!!!!

El Huayna Pichu és un super-muntanyot així que ens espera pujadeta d’escales per 1 hora més!!! BUUUUUFFFFFFFFFFF!!!!!!!!!!!! Arribem a dalt de tot fets merda però la vista acompanya!! Esmorzem amb unes panoràmiques de luxe, WWWaaaaaaaaaaawwwwww!!!!!!!!

Baixem i visitem la resta de les runes rodejats dels milions de grups de turistes encapçalats per el guia corresponent. Es hora punta!!! Les vistes tot i així són increïbles i ens quedem pujant encara milions d’escales més i amunt i avall fins a les 15h. Aquesta hora estem ja destrossats i sense ganes de fer res més que dutxar-nos i descansar però encara ens queda la baixada de tropecientasmil escales de tornada a Aguas Calientes. Arribem mig arrossegant i amb agulletes a tot el cos a l’hotel. Domideta, dutxa, sopar i una llarga nit!!! El dia no dona per més.

Decidim tornar amb tren en plan pijo perquè les 4 potades de l’anada encara em ronden pel cap. A més les connexions d’autobusos per tornar es veu que són molt més difícils. Paguem els 33 dòlars molt en contra dels nostres principis i en 2 hores i 0 vomitones ens plantem a Ollantaitambo. Visca!!!!!!!!!!!!!!

Pels que estigueu pensant en fet el trek de 4 dies/3nits fins el Machu Pichu pensant que això és una opció barata o alternativa us direm que l’Inca Trail costa 350 dòlars per persona i s’ha de reservar amb 3-4 mesos de antelació!!! Flipa!!!!!!!!! Si penseu en l’opció de patejar per lliure, us avisem que es veu que hi ha 4 controls estratègicament col•locats pels que s’intenten colar anant d’alternatius sense apujinar a les agències. TOOMMMMAAA!!!!!!!!! A pagar se ha dicho!!!!