Marxem de Puno decebuts amb la nostra visita pels Uros, i agafem un autobús força cutre que acaba sent tota una experiència. Els paisatges pels que passem són impressionants, tot i que portem ja un mes per l’altiplano, i ja no ens sorprèn tant com ho hauria de fer. De totes maneres, l’experiència no és pel paisatge, si no pels passatgers. Davant nostre, a primera fila, s’asseuen 2 “cholas” (que són les típiques dones vestides tradicionalment, amb cabell llarg i trenes) amb unes 10 bosses d’equipatge cadascuna, i cada bossa més gran que la nostra motxilla de viatge. Això ja no ens sorprèn, perquè inexplicablement la gent a Bolivia i Perú viatja sempre amb 40 quilos d’equipatge, no ho acabem d’entendre gaire bé, però és així. Les dones evidentment no poden deixar tot l’equipatge prop seu, així que van repartint l’equipatge entre la gent del bus. Això ens fa sospitar una mica, i decidim tenir ben controlades les nostres coses. A mig camí, el xofer avisa a les dones de que en 1 quilòmetre hi ha un control policial, i elles es comencen a posar nervioses. Parem i puja la poli, que van directes cap a elles i a remenar tot el seu equipatge. Elles mentrestant anar molestant a la policia i dient “pero si no hay nada papito, no llevo nadita” (a tot això, els polis anar traient bosses). Total, que al final la poli comptabilitza que cada chola porta més de 8 bosses d’equipatge, i en totes elles porten... xancles!!! Efectivament, porten cadascuna uns 20 quilos de xancles!!! Com això no cola com a consum propi, i el tràfic de xancles a Perú és il•legal (suposem, desprès d’haver vist el desplegament policial per controlar aquestes activitats fraudulentes!) es van endur a les dues dones amb un jeep... quina por, que enmig del desert de l’altiplano, se t’endugui la poli...
En fi, que desprès d’aquesta anècdota, arribem a Arequipa, ciutat rodejada de volcans de 6000 metres i que és coneguda com la ciutat blanca, segons diuen pel color dels seus edificis, tots blancs i fets a partir de la roca volcànica dels seus voltants, tot i que altres versions diuen que és perquè durant la conquista en aquesta ciutat només hi havia colons, o sigui que tota la població era blanca, a diferència d’altres ciutats amb un component indígena molt gran.
Sigui com sigui, la ciutat ens va agradar molt. És una ciutat tranquil•la, d’aire colonial, i els edificis blancs li donen un toc molt de pel•lícula fantàstica tipus “Senyor dels anells” o algu així. A més, passejant per la ciutat ens vam trobar a la Sandra i la Marina, dues noies perdudes per les amèriques (www.perdudesperlesameriques.blogspot.com) que ja ens vam trobar al PN Ischigualasto a Argentina i a qui recordem per haver-nos ensenyat el joc de cartes més additiu que us pugueu imaginar... el pink memory!!! Xerrem durant tota la tarda sobre com ha anat el viatge, els llocs que hem vist i el que més ens ha agradat.
L’endemà anem a visitar un museu que mostra una mòmia inca trobada als volcans del voltant, però res ens impressiona desprès d’haver vist les mòmies exposades a Salta! Al museu ens trobem una noia basca que vam conèixer a Copacabana, i junt amb la Marina i la Sandra anem a fer un cafè i xerrar tota la tarda. Bieeeeeeen!! Trobàvem molt a faltar això d’estar tota una tarda xerrant i fent un cafè!!!!
El dia següent una visita per un barri més allunyat del centre, amb vistes de la ciutat i tal, i per la nit festeta! Des que vam sortir d’Argentina no havíem sortit per la nit, i el cos ja començava a necessitar fer algunes coses diferents!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada