Lago Titicaca

Part Boliviana:

Arribem a Copacabana amb el bus de la Paz i només posar un peu a  terra ja hi ha un allau de persones que ens ofereixen allotjament. Ens decidim per un i anem a donar un voltio pel poblet. Les vistes al llac són espectaculars i més la posta de sol des de el mirador!! (pujadeta de les bones...ja no aguanto més els 4000 metres!). Tot passejant coneixem a l’Isabel una tarragonina amb la que farem piña per veure el llac. Bieeeeeennnnnnn!!!!!!!!!!!!!!

Al matí següent anem caminant 17 quilometres per la boreta del llac fins l’últim poblet, el més proper a la Isla del Sol. Des de aquí es pot arribar també a l’illa però et surt per un ull de la cara així que decidim tornar (amb bus però) per agafar al mati següent el ferry des de Copacabana fins l’illa del Sol.

Sortim aviat al matí i tot i que el vaixell està plagat de guiris decidim fer la visita a la nostre bola esquivant els multitudinaris guias locals que insisteixen en voler-nos guiar per la illa amb el circuit més trepitjat del món. Caminem des de la part nord a la part sud de la illa per pujades i baixades prominents durant 2 hores i mitja. Ai!!!que no arribem a la sortida del vaixell!!!

Tot i que el llac és preciós i la caminada per la illa a la teva bola val bastant la pena no ens sembla una d’aquelles coses que has de veure abans de morir ni res d’això. Potser esperàvem molt del famosíssim llac Titicaca!! Tot i això val la pena una visitilla i potser molaria quedar-se a dormir a la illa una nit per gaudir-la sense les onades de turistes que la ocupen durant el dia. Nosaltres, tot i que Bolívia té coses precioses i és molt i molt accessible a la butxaca, estem un pel cansats del país i de la timidesa-extrema-que-roça-la-borderia de la gent i decidim anar amb piles cap a la frontera per a canviar un pel d’aires.

Peruuuuuuuuuuú!!! Here we are!!!!!!!!!!!

Part Peruana:

Arribem a Perú amb moltes ganes de platgeta i de veure el mar i...que ens trobem??? MES ALTIPLANO!!!!!!!!!!!NOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!!!! Arribem a Puno amb autobús i quasi fusionats a la càmera i el portàtil per les múltiples amenaces de robatoris i franctiradors múltiples que hem rebut d’altres viatgers.

Volem anar per feina i decidim fer un Tour que amb un dia visita les illes flotants dels Uros i la Illa de Taquile. Gran error!!!! Per que encara no aprenem que no ens agraden els Tours???? Sortim pel matí a les 6.30 i anem cap a les illes dels Uros que ens donen la benvinguda amb una dansa típica...Patètic!!! les illes són molt curioses realment i molt més petites del que ens imaginàvem! Hi ha unes 4-6 famílies per illa!! I jo penso, ni que anessis a la nostre bola parem en una d’aquestes illes i quasi que et fots a casa d’un dels isleños!!! Aix!!!!!! Hi ha un fotimer d’illes!!! Moltes més de les que pensàvem!! I tot i que això de que ho construeixen tot amb la canya aquesta de totora és molt curiós, la dansa de despedida ens acaba de trancar els esquemes i a recordar que estem al Port Aventura dels guiris. Ale!! MUY BIEN!!!!! Tranquils, que encara queda un altra illa i mig dia de supertour!!!!OLEEEEE!!!!!!

Arribem a l’illa de Taquile amb el temps just de veure la dansa obliagatoria de benvinguda dels isleños i dinar. Aquest cop tenim la sort de que alguns guiris del grup tenen la iniciativa d’unir-se a la festa i posar-se a ballar també. Visca!!! Quan pensàvem que la cosa no podia millorar...MILLORA!!!!

Ens claven 20 solazos (6 euros) per personar pel dinar...el que??? el menjar TIPIC of course!!!!! Tot ha de ser típic faltaria...Nosaltres pensàvem que el dinar anava inclòs amb el tour de 55 soles (15 euros) els dos però no!!! I a més a més consisteix en...que deu ser això tant supertipic que mengen a l’illa de Taquile??? Aiaiai....SIII!!!! Trucha amb arroç!!!!!que superoriginal!!!Mai n’havia menjat!!!!!Di- VINO!!!!!!!!!!!

Després de dinar caminadeta per la illa en plan procesión i agafem el vaixell que ens espera a sota de les famoses tropecientosmil escales que te la illa i que nosaltres fem de baixada. OLE! Ale pues....pa casa, que és tard i vol ploure!!!! Arribem a Puno encara amb la rabia al cos. No ens mola gens aquest rollo tour!!! Pensem que viatjar en plan alternatiu és molt millor però també molt cansat, trobar sempre lo més barat, lo més guay i apartat, el més autèntic...buf!!! que t’ho donin tot fet és més fàcil però...a que precio!!! Pensem que necessitem un descans per carregar piles i seguir arribant als lloc inhòspits que tant ens agraden!! A veure si trobem algun lloc on valgui la pena parar!!!