Busca lo más vital, nomás
Lo que es necesidad nomás
Y olvídate de la preocupación
Si buscas lo muy esencial
Sin nada más adicional
MAMÁ NATURALEZA TE LO DÁ! SI SEÑOR!
Arribem a Puerto Villarroel des de Buena Vista després de 3 transports col•lectius diferents. La calor és sufocant. Pura selva. Preguntem d’on podem treure la info dels vaixells que ens porten a Trinidad, i ens indiquen que hem d’anar a parlar amb la Capitania. El capità, un militar grunyón i amb cara de pocs amics, ens diu que el riu està sec i no es pot navegar. Ens proposa tornar a l’època de pluges, al novembre... Queeee?? Amb el que ens ha costat arribar fins aqui!!!! Mentre dinem, ens posem a xerrar amb l’amo del restaurant i amb la gent que està per allà asseguda. Ens proposen que anem a buscar un tal Alex “Ahicito, en la casita con la moto delante”. M’hi acosto, i un tap de bassa que no aixeca més de 2 mm de terra em diu “Mi papá está en la alcaldia, ahicito nomás” i es posa a córrer carrer avall pretenent que el segueixi. Ale pues, vamos a ver a tu papá.
Arribo a l’alcaldia, i després de plantejar el nostre problema al tal Alex (que ha resultat ser l’alcalde del poble) em porta a parlar amb els pescadors, per saber si algú surt en els propers dies. .. Res! no hi ha sort! El riu, com ja ens havien dit, està sec! Un expresso fins a la boca del Chaparé ens surt per uns 500 dòlars! Impossible! L’alternativa a tot això és tornar enrere cap a Santa Cruz i d’allà a Trinidad per carretera. Jooooo... amb el que ens havien recomanat la rutilla pel riu!!
Ens enterem que l’endemà pel matí potser surt un vaixell, visca!!! El capità, un tal Johnny, no hi és, però sembla que potser ens pot portar fins a la Boca del Chaparé en 3 dies!! I per només 200 Bolivianos pels dos amb el menjar inclós (20 €)!! Yuhu!!! A les 7:30 pm encara no tenim noticies i ens començem a desesperar... anem a buscar al tal Johnny al vaixell i ens diu que no hi ha problema, ens diu que demà a les 6 del matí hem d’estar llestos per sortir.
Ens despertem a les 5:15 del matí i puntualment ens plantem del vaixell, armats amb una hamaca recent comprada i 90 quilos d’insecticida. Hem dit que sortiríem a les 6?? A les 11:30 per fi sentim el ronroneo del motor i el vaixell comença a fer els primers metres. Ens esperen 3 dies d’autèntica amazones: amb tigres, tot tipus d’ocells, “lagartos”, monos, rayas, ànguiles elèctriques, tortugues, dofins, piranyes, i el més temut de tots... anacondes de 20 metres!! Ah, i els més multitudinaris de tots... milions i milions de mosquits!!!
Els 3 dies de navegació es resumeixen en molta calor, vistes selvàtiques increïbles, dormides entrebancades en càmping en platges verges (i amb petjades de tigre al costat de la porta!!!!grrrrr!!!!), tastar contra els nostres principis els ous de tortuga (vam formar part en primera persona del tràfic i venta il•legal d’ous...més avall us ho expliquem...i vam lliberar una tortuga que havien caçat per a cruspir-se!!!) converses amb els pescadors i fructuosos intents de l’Adrià de pescar (un surubi gegant i munt de piranyes!!! Que després ens vam cruspir!!!ñaaammmmmm!!!! Pels que tingueu curiositat us direm que tenen gust a pollastre!!) i una autèntica vida de camp. Tot molt tranquil i familiar la veritat!!! Amb els de vaixell molt bon rotllo , xerrant i fent bromes, cuinant pastissos (amb ou de tortuga, és clar) i fins i tot sessions de perruqueria!!
Quan arribem a la boca del Chaparé ens hem de separar ja que ells es queden per la zona per recol•lectar fusta que després vendran i nosaltres hem de seguir el viatge fins a Trinidad. En diuen que els vaixells que transporten plàtans des de la zona fins a la ciutat surten cada 2 o 3 dies. Merda!!! A veure si tenim sort i en surt un de ràpid!!! Si no ens quedem a viure amb el Johnny i la tripulació a qui ja considerem una quasi família del riu!!! Si no fos per la acribillada de picades de mosquit que tinc a les cames....
Per sort nostre just hi ha un plataner que surt carregat de plàtans fins dalt en aquell moment!!! Salvats!!! Encara ens queden 3 dies fins a Trinidad. La vida al riu ens agrada però al 5 dia el paisatge es comença a fer pesat, els constats encallaments contra la sorra per falta d’aigua també, les tortugues ja no ens criden l’atenció ni tampoc la resta d’aus de la zona que ja hem fotografiat com 200 cops...el viatge es comença a fer llarg!!! Volem arribar!!!
En mig de la nostre desesperació ens enterem que 1 dia abans hi ha el primer poble des de on existeixen mobilitats per terra fins a Trinidad, Camiaco!! Ens diuen que l’endemà al migdia arribarem allà. Calculem les hores i els minuts que falten...l’avorriment ens captura. A les 12 ens diuen a les 13 i després a les 16 i....quan ja estem a punt d’estrangular a la tripulació ( amb els que a més no hem connectat gaire, quasi no ens parlen i no ens ofereix quasi res per menjar) ens diuen....ya està!!! Ahí esta!!! Molt bé, ja era hora!!! Són les 18h i es comença a fer fosc.... Ens asseguren que no trobarem ja autitos que vagin cap a Trinidad però no estem disposats a quedar-nos ni una nit més al vaixell!!
Anem a buscar un autito que ens porti i...OLE!! en trobem un...o això creiem!! Resulta ser un traficant d’ous de tortuga i la seva família que han vingut al poble pel cap de setmana per compra ous que després venen d’estranguis al mercat de Trinidad. Tot tant legal!! Ens posem a parlar amb ells i la veritat és que molt bon rotllo fins que...de cop ens trobem a la poli en un control de carretera en mig de la ruta!! Ostia!! Els ous de tortuga tot i que tothom els ven i tothom ho sap en teoria no es poden agafar i menos vendre!!! Ens caguem al primer moment però els policies ens deixen passar sense revisar el capó!!! Salvats!!!
Arribem a Trinitat a les tantes i amb ganes de gaudir dels serveis basics als que estem acostumats en el món occidental!! Hem complert el nostre record de NO dutxa: 6 dies!!!! Decidim anar a un hotel minimament bo amb totes les prestacions i un llit gegant i comodíssim, que pijoooossss!!! Ens deixem 120 Bolivianazos ( 12 euros) en un hotelazo al costat de la terminal. Quin gustiti!!!!!!!!!!jeje!!!!
Com amb la volteta que fem amb el cotxe buscant hotel, la ciutat no ens sembla gran cosa, comprem un bitllet de bus just el matí següent per anar a explorar la selva cap a Rurrenabaque. Com estem farts de cotxe pensem en fer una parada entre mitja a San Ignacio de Moxos però un cop hi arribem...buufff!!! Se’ns treuen les ganes de visitar-ho i decidim seguir directament a Rurrenabaque des de on pretenem visitar el famós Parc Madidi!!! Esperem que aquí no haguem de donar un costella per visitar-lo. Innocents...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada