Arribem a Los Antiguos després de un d’aquells maratons d’autobús als que ja tant acostumats estem, en el que a més a més, ens passem l'estona jugant al bingo de Andesmar. Horteradaaaaaaa!!!!!Yo aluciono pepinillos!!!jeje!!! El super premi per guayar en el bingo és una ampolla de vi al passagero afortunado!!!Yuhu!!!! Deu meu....quina vergonya....
El poble és molt tranquil i petitó i és famós, a part de per la seva proximitat a la frontera amb Xile, pel cultiu de cireres i maduixes. Mmmmmm..... Trobem un hostel baratet en una mena d’estància a les afores del poble, a prop de la frontera amb Xile, i després de descansar i fer un bon dinar i una bona migdiada anem a descobrir el poble i les seves xacres. Anem a para a la Xacra el Nanno i acabem treballant el camp recollint 2 quilos de maduixes que comprem per 20 pesos! (una a la bossa, una a la boca, una a la bossa...ññaaammmmmm!!!) ens fotem les botes!! Són les millors maduixes que hem tastat mai!!!! Ho trobem tant i tant bo i estem tanta estona parlant amb la yayeta de la xacra que és molt simpàtica i xerraire que acabem comprant també una melmelada de gerds i un tomàquet casero per a fer una pizza artesanal per sopar.
Per la nit ens cuinem una pizza casera de mozzarella, el tomàquet casero que hem comprat, olives i anxoves. A més obrim una ampolla de vi de Mendoza que encara carregàvem a la motxilla. Ens surt de rexupete!!!! A la nostre primera pizza casera li donem un 9!!!! Ñammm!!!!
Pel matí següent tenim bitllet d’autobús cap el Chalten per la mítica ruta nacional 40 (la majoria de busos van per la RN3 via Rio Gallegos que sí està asfaltada i és molt més ràpid), una carretera que creua tot el país de nord a sud i que en la majoria de les seves parts és de ripio, recte i pel mig d’un paisatge absolutament desèrtic amb els Andes de fons. Increïble!!! Un curiositat: la nacional 40 té a Mendoza el seu km0 i segueix cap al nord i cap el sud en lloc de iniciar-se en un dels extrems! Waaaaawwwww.....jeje!!!
Aquí van unes fotos del desert que ens acompanya durant 13 hores de autobús en les que viatgem sols amb els dos chofers, ex-camioners, amb els que estem com en família parant allà on volem i fen conyes tota l’estona:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada