Arribem al Calafate de nit i jo amb el cos mig destrossat després del trekking pel graciar torre, no puc moure ni un múscul i tinc agulletes per tot arreu, aiiiiiiixxxxxxauuuuuuuuuuu!!!!! Com que ja sabíem que arribaríem mig atontats i a les quinientas hem reservat, tot i que no acostumem a fer-ho, en el hostel camping el Ovejero. El lloc ens sorprèn positivament i a més ve inclòs un esmorzar bufet lliure com el dels bons hotels pel preu de 35pesos la nit. Visca!!!
Dormim com un tronc i recuperem forces per anar a veure el famosíssim graciar Perito Moreno. L’excursió és una mica timada: 100 pesos d’autobús, 75pesos entrada al Parc i 50 pesos el barquito que t’apropa al glaciar Tooooomaaaaaaa yaaaaaaaaaaaaaa!!!!!! (pels que conegueu gent amb ganes de fer la pirula, llogar un cotxe per 5 només costa 280pesos i a l’hora de pagar l’entrada als guardaparques sempre es poden amagar un parell en el malater...ejem,ejem...jejeje!!!).
Com nosaltres no hem tingut temps de conèixer piruleros professionals comprem els bitllets de bus i...arribant a la terminal...ens trobem al Lluis i a l’Ana!!, un barceloní i una salamanquina que coneixem des de el Chalten. Passem tot el dia junts veient i sentint els famosos despreniments de gel del graciar i fent fotos impressionants com aquestes:
Tot i que la visita es pot fer en tan sols un parell d’hores ens quedem embovats mirant el mega graciar i el camp de gel continental que s’estén per endarrere fins on arriba la vista. Veiem un, un altre i un altre despreniment a cada estona i sembla que una gran tempesta de llamps i trons estigui caient sobre nosaltres. Ens encanta!!! A més a més, després de la mala sort amb el temps al Chalten ens toca una dia de sol espectacular, quina sort!!!!
Tornem al Calafate a sopar a una parilla barra libre amb el Lluis i l’Ana i acabem fent birretes al seu mini pisent. Ale, anem de rics, despilfarro maaaxiiiimmmmmmm!!!!!!!!!!!!!!!!
Al matí següent, després de assaborir el magnífic bufet lliure de l’esmorzar al que tant poc acostumats estem, anem amb el propietari del hostel a passar un dia de diumenge a la gaucho a la seva estancia a uns 170km del Calafate. Fem una visita a tot el recinte: les cases, les quadres, el lloc on esquilen les ovelles, on les banyen, on les maten :(...tot!!! Ens sembla super interessant i flipem de que 7mil ovelles campin a sus anchas en 500km quadrats!!!increïble!! deuen ser les ovelles més felices del món!!! Un rierol per aquí, una arbustillo per allà....ni tan sols els hi donen de menjar!! Elles soles pasturen i s’alimenten pel camp lliurement!!! Flipant!!! Clar que després surt tant bona la carn...
Per dinar fem una autèntic asado de cordero patagónico com no podia ser d’altra manera: amanidetes, salsa criolla, cordero, fruita....bonissim!!!!!!!!!!!!!!
Per la tarda fem una cabalgata fins al riu galopant com uns autèntics gauchos i xerrant, amb el gaucho que ens acompanya, sobre la vida campestre. Quan arribem al riu, prenem uns matecitos abans de enfilar la tornada cap el Calafate. Hem tingut un diumenge de camp super relaxat i molt autèntic. Com ha molat!!! (petit incís: en una d’aquestes supergalopades com professionals a mí se’m desboca el cavall i surto a tota velocitat direcció al riu, tot i que tibo de les regnes i crido com una boja el cavall no s’atura. La rinyo està oberta i veig totes les meves coses volant pels aires sense poder fer res pe evitar-ho, si deixo anar una mà per tancar la rinyo caic fijo!! Passo una mica de por, però abans de que el cavall faci un salt a lo peliculero per sobre el riu aconsegueixo frenar-lo. Por que poquito!!!! Resultat: he perdut el mòbil, alguns mails de gent que havíem anat coneixent pel camí i tiquets i chapes que havia anat guardant. Llàstima!!!! Ohhhhh....)
El dia següent pretenem pillar el bus a les 8 del matí cap a Puerto Natales (Xile) des de on surten les transfers per anar al Parc Nacional Torres del Paines però...està tot ple i no podem viatjar!!!! Pel que sembla ja comença a ser temporada alta i s’ha de reservar, però nosaltres d’això no n’estem gaire acostumats...mmmm....pillem el bus a les 16h i ens quedem tot el dia una mica al pedo dormint molt, descansant, llegint...el viatge fins a Puerto Natales és llarg i necessitem força ja que ens esperen 5 dies de trekking a tutti plen a 20 i pico kilòmetres per dia...quin canguel, morireeeeeeeeeeeeeemi!!!!!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada