diumenge, 28 de març del 2010

Primer, segon, tercer, QUART!



I em van dir que el quart món era molt pitjor que el tercer. La marginació dels marginats els pobres entre gratacels. Els oblidats, els invisibles, com sempre, però aquest cop no per la falta de recursos d’un govern corrupte si no per la ceguesa i la falta d’interès dels que podrien canviar-ho. La misèria entre el miserables.


Et sents petit. Petit i despreciable. Pensava que amb els anys havia après. Inclús pensava que m’havia sensibilitzat tant, que amb el temps havia deixat de donar-li valor, ja ho havia vist i per tant ja no era estrany, i em feia por! Com quan un metge deixa de tenir-li por a la mort o a la malaltia. Ja l’hem cagat! Hi ha una fina línia, i si no hi pares atenció, ja l’has traspassada.


Jo pensava que havia après del passat, però em sento petita. No tinc respostes ni solucions. Començar de cero és difícil i més quan t’adones de que tots els debats i les paraules que tant importants havies pensat que eren en el passat ara són paper mullat. On queda l’acció? vull acció, vull fer algo! És egoista? potser si, potser només vull fer per sentir que el meu pas ha estat útil i s’ha plasmat en algo físic i visible però...m’he cansat de parlar! I ara...resulta que no se ni per on començar...vull fer, però vull fer amb cap...i per mi ara res del que faci te sentit o utilitat, i això encara em fa sentir mes petita, inútil i egoista.


Per on es comença l’inici? Potser estic cansada de començar, parlar de com serà, com farem i com s’hauria de fer, debatir, parlar, tornar a parlar i pensar però no sortir mai de la graella de sortida. Potser vull per un cop corre la cursa i no quedar-me veient la meta des de la sortida.

24 de Març – Dia de la Memòria- i gran manifestació a Plaza de Mayo. Nosaltres a 15 cuadras de la plaça cantem cançons per la memòria dels desapareguts:


“Milico, muy mal parido, que es lo que han hecho con los desaparecidos, la deuda externa, la corrupción, son la peor mierda que ha tenido la nación. Que nos vienen con chamujo, que tenemos que pagar, si esta deuda es con el pueblo, por eso hay qeu luchar!”


I jo penso...


The protest as usual, I’ve seen decads of it. It doesn’t do anything. People pay no atention.


Però bueno....algo hem de fer....no?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada