Córdoba i las Sierras Centrales

Ché! Avui explicarem part de l'escapadeta de 12 dies que vam fer, des de l'1 fins al 13 de juny. Vam aprofitar aquests dies que la Gemma va tenir vacances per marxar pel centre d'Argentina, i vam aprofitar per veure la zona de Córdoba, San Luis i San Juan. Per no allargar gaire el post, de moment expliquem la part de Córdoba, i ens reservem la segona part per més endevant.

De saque, començarem dient que vam anar de Buenos Aires a Córdoba en autobus, en un trajecte de 10 hores. Pels que no estiguin familiaritzats amb els autobusos argentins, direm que 10 hores en autobus passen volant, sobretot perque vam viatjar de nit i vam estar dormint casi tota l'estona. El tema està en que els autobusos son molt grans, i les butaques són reclinables fins als 120º i molt amples. De fet, són tan cómodes i aptes per dormir que pots escollir entre aquest tipus de seient, o un altre encara millor, de manera que et donen a escollir entre "semi-cama" (que és com vam viatjar nosaltres) o "cama". El proper viatge en bus farem fotos perque us en feu una idea, pero el cas es que és un concepte d'autobus completament diferent al que tenim nosaltres.

Bé, vam arrivar a Córdoba a les 6 del matí d'un dimecres, i com el millor dia per veure la segona ciutat d'Argentina és el cap de setmana, vam marxar aquell mateix dia cap a La Cumbre, un poblet al nort de Córdoba, en plenes Sierras Centrales. L'atractiu turístic d'aquest poble és el vent que hi carda, que l'aprofiten per fer-hi campeonats internacionals de parapent. Nosaltres vam llogar unes bicicletes per 100 pesazos i vam decidir anar per les muntanyes, en busca de la rampa de llençament. Pel camí vam gaudir de la vista "pampeana", de la que us deixo algunes de les fotos:

Després d'alguns quilometres, vam ser recompensats amb unes vistes força espectaculars, i amb un element sorpresa...Cóndors!!!

A part d'aquesta excursió, el poble no valia gaire més la pena, així que vam fer-hi nit i el matí següent vam decidir marxar cap a Capilla del Monte, una mica més al nort encara. La gràcia d'aquest poblet es que està a la base d'una muntanya, l'Uritorco, de casi 2000 metres d'alçada, i des d'on suposadament hi ha avistament d'obvnis. Si si, heu llegit bé, aquesta gent està absolutament convençuda de que regularment hi ha obvnis que aterren pels voltants de la muntanya, i s'ha convertit en una atracció turística per aquest motiu. Fixeu-vos si és turistica, que per pujar a la muntanya has de pagar 30 pesos!!!! Perdona?? per pujar una muntanya he de pagar??? doncs si si... en tot cas vam decidir pujar, perque joder, ja que s'hi veuen obvnis... al final no vam veure res de paranormal, pero unes vistes força acceptables també:

Com a La Cumbre, aquest poble tampoc tenía gaire més atractiu turístic, pel que vam decidir marxar aquell mateix dia cap a San Marcos Sierra, encara més al nort. La gràcia de San Marcos és que té un aire forá hippie, es tracta d'un poblet molt apartat de tot, en mig de les muntanyes i que per no tenir no té ni els carrers asfaltats. L'atractiu era més aviat aquesta austeritat urbanística, que recorda una mica a El Salvador.

A San Marcos vam estar-hi també un dia sencer, disfrutant del ritme tranquil del poble i fotent-nos una patejada espectacular a ple sol de 4 quilometres per arrivar al riu, lloc que tothom ens va recomanar i en que jo personalment em vaig cagar en tot, ja que a més de ser un pal arrivar-hi, has de pagar per entrar!!!!! Si!! un altre cop!! no vam pagar prou per pujar una muntanya, si no que despres de caminar 4 km vam haver de pagar 10 pesos per apropar-nos a un riu!!! indignant...

En fi, que ja despres de San Marcos s'ens va fer cap de setmana i vam decidir tornar cap a Córdoba. Sobre la ciutat, podem dir que és bastant tranquila comparada amb l'estrés, el soroll i la contaminació de Buenos Aires. A més, durant el cap de setmana hi ha un lloc, "el paseo de las artes", on artesans de tota la regió fan una fira molt interessant, amb moltes artesanies i molta vida. La zona és molt maca, per l'ambient, pero bastant poc fotogènica, pel que no tenim cap foto per penjar al respecte. Tot i així, vam fer una foto que ens va fer gràcia:

De Córdoba també és bastant coneguda la plaça de les armes, on hi ha una catedral força impresionant, i on, per cert, està el restaurant amb les millors empanades que un es pot imaginar. Pels que hi vulguin anar: "Empanaderia La Alameba", a Obispo Trejo 170. Ñam!

Bé, fins aquí aquest primer reportatge del que hem fet durant la primera part d'aquesta primera escapada per Argentina. Per part nostre, la setmana que vé ja marxem definitivament a viatjar durant 6 mesos... esperem anar actualitzant el blog amb més freqüencia!!