Tenim Toxo, SIDA i antiretrovirals

La sanitat és gratuïta i universal,  socialisme, los zurdos, la sanitat dels pobres. Tot i això, la Soledad no pren antiretrovirals. Perquè no pren antiretrovirals la Soledad? L’hospital amb aires arcaics, d’una altra època i grans sales comunes ofereix gran varietat de les més espantoses i rocambolesques complicacions del SIDA i la Tuberculosis, complicacions que mai arribaríem a veure a Barcelona en la era del TARGA. Tractament n’hi ha per tothom, però no tots el reben. Perquè no es tracta la Soledad? Perquè hi ha tanta tuberculosis si la Rifampicina, l’Isoniacida i l’Etambutol no s’han de pagar i estan a l’abast fins i tot del més pobre?

La Soledad ha ingressat aquest mati a la sala 21 de l’hospital Muñiz, te 18 anys  i te VIH. Això no és el motiu de consulta, ni molt menys! En aquest hospital el mínim que es té és un SIDA o una Tuberculosis de llarga evolució. Ingressa per diarrea crònica, en te des de els 11 anys, moment en el que li van dir que tenia el VIH. Com pot ser que amb només 11 anys la Soledad tingués SIDA? La seva mare no s’havia fet les proves durant l’embaràs i li va transmetre l’infecció en el moment del part. Ella tampoc no ho sabia que el tenia. Perquè no es va fer les probes la Soledad quan li van diagnosticar el VIH a sa mare? Mai li van dir, sa mare es trobava a la presó a la Plata, ningú cuidava a la Soledad. Els serveis socials la van trobar a punt de morir de desnutrició i amb convulsions generalitzades amb només 11 anys. A l’hospital, a més de dir-li que tenia SIDA li van dir que tenia toxoplasmosis cerebral (una infecció molt greu del cervell secundaria a una disminució prolongada de defenses que provoca el VIH).

La Soledad rep tractament mentre està ingressada, millora. Li donen l’alta i...ya fue!!! 

Consulta de nou amb 17 anys. Un mati es desperta amb el mig cos dret paralitzat. El Toxoplasma, que des de els 11 habita el seu cervell, està fent de les seves. Li donen tractament mentre està a l’hospital. Millora. Molt bé Soledad! te n’has sortit! La Soledad té 17 anys i dos fills. Sense un pare. Sense una feina. Els nens estan sans - diu- tot i que tant el SIDA com el Toxoplasma tinguin un risc elevat de transmissió al nadó durant el part. La Soledad s’escapa una nit de l’hospital. Ja no tornem a veure més a la Soledad.

Avui ha tornat a ingressar la Soledad, va coixa, no s’ha recuperat del tot de la paràlisis de l’hemicos que va tenir. Parlar amb ella és com parlar amb un vell alzeihmerós. No respon. No entén, o no vol entendre. No vol viure. Porta massa temps jugant amb la mort. No vol medicació. No vol metges. No vol res. No vol.
 

Iniciem el tractament. La Soledad respon bé després de 4 dies ingressada. Ja s’anima a parlar amb mi. Bon dia Soledad!Com et trobes avui?
 

Arribo a l’hospital i vaig a saludar els meus pacientitos com cada matí. La Soledad ha fugit durant la nit. HA FUGIT?!?! Adéu Soledad!


No ho entenc, no ho entenc, no ho entenc...en un país que te la sort de que la sanitat és gratuïta i universal,  quin és el problema? el problema...és social...