Doncs si, fent realitat els dessitjos de la majoria de companys de Barcelona, a qui els hi vaig explicar com 35 vegades els meus plans de viatge, finalment he recorregut els 10.489 km que separen Barcelona de Buenos Aires, i ara ja em trovo en terres argentines des de fa un parell de setmanes.
Podria explicar ja un munt d'anecdotes d'aquestes dues setmanes, com lu del segrest, o el anar a una casa de canvi i que la "casa" en questió fos un home en mig d'un centre comercial prenent un café:
- Oiga, pero no le da miedo estar con tanta plata en medio de un centro comercial donde transita tanta gente, tomando un cafe?
- Ai... llevo ya en esto 30 años, y vos no lo vés, pero acá tengo a muchos policias trabajando para mi...
O aquella en que vaig passejar per la facultat d'enginyeria, i mentre estava assegut a unes escales llegint la guia, se m'apropa un paio i em saluda:
Ell - Hola
Jo - Home, per fer un paio amable! Hola
Ell - Jesús te ama!
Jo - Uh... amable pero boig - Perdona?
Ell - Digo que Jesús te ama
Jo - Ah, molt bé, el primer tio que em ve a parlar, i es per dir-me que Jesús me ama... Este... que eres de aqui?
Ell - No, yo soy cristiano, y Jesús te ama, te ayuda a encontrar el camino. Yo creo en Jesús, porqué el me ama. Tu amas a Jesús?
Jo - No sé quin rollo tindran aquest tal Jesús i el tio aquest, pero a mi aquestes coses no em van... Este...yo... a mi estas cosas no...
Ell - Peró el te ama aunque tu no lo creas!
Jo - Ya, pero nuestro amor no puede ser, estoy con otra... Esto.. tengo que irme ya
Estava sortint per la porta de la facultat, que encara sentía de fons "pero el te ama y te muestra el camino!!".
Peró bé, no escric aquest post per explicar totes les anecdotes, si no per fer una primera exposició de les fotos que he anat prenent aquests dies. De moment totes són de Buenos Aires, i es que no ens hem pogut moure gaire pels voltants.
Comencem pel cementiri de Recoleta, lloc on estan enterrades les persones de classe alta de la ciutat. El cementiri en questió és com tot un barri de gran, i hi ha mil carrers on et pots perdre allá dins.
Aquesta placa està a la tomba d'Evita Peron, autèntica idol nacional.
Aquest és un dels subjectes de classe alta de Buenos Aires.. jeje
I aquí una foto pseudo-artistica que vaig fer... Detalls com aquests el cementiri n'estava ple, pero no en penjo més per no fer-me repetitiu.
Un altre barri que hem visitat és San Telmo, que té la gràcia de ser un barri bastant "bohemi" (és a dir, turístic de collons) on el diumenge hi ha mercat.
Com no podia ser d'altre manera, a Buenos Aires, en un mercat on la concentració de guiris és d'aproximadament 4 per m2, hi havia bastantes parelles ballant tango. Aqui deixo la imatge d'una de les parelles, dificilment fotografiables desde la posició en que estava, rere de 564 persones.
I aquí la Gemma, observant atentament les botiguetes bohemies (recordeu, turistiques de collons!)
Per últim, un bar ambientat així del rollo bohemi, en el mateix barri de San Telmo (bohemi, pero cada café amb llet a 2€..)
A próposit de l'anecdota d'abans, us deixo una imatge de la facultat d'enginyeria. Es per flipar! es veu que van voler construir una catedral, i a mitja construcció, quan encara no van posar la cúpula, van veure que s'els hi esfonsava per excés de pes.. total, que com no van poder acabar-la com a catedral, la van deixar a mitges i la van adaptar com a facultat d'enginyeria. Resultat: Una facultat impressionant, amb aules supergrans, taules aixi de fusta.. sembla que tornis a una facultat dels anys 20, és un autentic museu.
I per acabar, no podia si no posar una foto d'un element que torna bojos als argentins: el mate. Ja explicarem amb més detall tota la cermionia del mate, pero bàsicament és una infusió que prenen els argentins (i uruguays) en grup, en un recipient com aquests. Hi ha una increible varietat de mates, alguns de carbassa, altres de fusta, uns de vidre... en fi, ja ens explaiarem més endevant amb aquest tema.
Doncs res, fins aqui la primera sessió fotografica de Buenos Aires. En el següent capítol, veurem les fotos del microcentro, puerto madero i la reserva "ecologica" de Buenos Aires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada