Perills de Buenos Aires

“Oh, és que m’han dit que Buenos Aires és una ciutat perillosa”.

No s’espanti senyora, segurament no és tan perillosa... ho és molt més!!! Aquí els perills poden venir per totes bandes.

Comencem pel trànsit. Has d’estar molt fart de la teva vida si creues el carrer quan hi ha vehicles a menys de 100 metres. Un esport nacional, que duen a terme els conductors d’autobusos, és endur-se per davant a quan vianant vegin passar, pel que es recomana SEMPRE creuar un carrer només quan vegis que un porteño l’està creuant... Potser mors igualment en el intent, però com a mínim s’han endut per davant a un dels seus també...

De fet, el tema de la conducció és delicat, perquè si en altres coses és bo que els Argentins barregin part de la cultura espanyola i italiana, evidentment en la conducció no ho és. El bon argentí, el de pura cepa, obra la porta del seu cotxe, s’hi acomoda, fa el contacte amb les claus, i com a rutina, toca el clàxon un mínim de 20 segons i es queixa d’algun altre conductor. No es que hi hagi cap motiu per fer-ho, però si no ho fes, segurament seria indicatiu de que està malalt, ha enganyat a la dona i se sent culpable (culpable per enganyar a una dona??? No serà aquí...) o alguna cosa no va bé...

Altres perills poden venir donats perquè t’ensopeguis amb una rajola de la vorera (que estan totes obertes i destartalades), perill que s’accentua quan vas pel carrer i et creues amb una de les Miss Universo que hi ha per aquí (aquí si que s’agraeix que les argentines siguin barreja d’italianes i espanyoles...), així que es relativament freqüent que et fotis de lloros contra el terra. A més a més, aquest perill es complementa amb una gran tècnica elaborada pels argentins. Aquí hi ha un ofici que és “passejador de gossos”, pel que et trobes persones que passegen com 15 gossos elles soles. Òbviament, una persona no anirà recollint totes les defecacions (quina paraula més maca per un concepte tan lleig) dels seus animals, pel que el carrer es queda ple de merdes de gos. És a dir, quan camines has de vigilar de no ensopegar amb cap rajola, ni de creuar-te amb cap porteña i a més, vigilar el camp de mines que van deixant els gossos. Si et passen les 3 coses al mateix temps, hauries desitjat creuar el carrer amb un autobús apropant-se...

No podria acabar aquest post sense esmentar altres perills com és el que un argentí t’agafi per banda i et comenci a parlar... això és molt maco, perquè pots xerrar distretament amb la gent d’aquí... si no fos pel petit detall de que quan comencen a parlar, no paren! Son una gent capaç d’estar com 3 hores seguides parlant sense callar ni per respirar, pel que tard o d’hora el teu cos diu “prou!” i les cames et comencen a caminar cap a creuar un carrer (la mort més ràpida que us pugueu imaginar).

Després tens altres perills de l’estil que et truquen a les 11 de la nit a casa per dir que et segresten i et foten un parell de trets (veure post “Segrest expres”), o que t’empanis caminant i et fotis en plena nit en un barri de xavoles o que estiguis ostentant massa en zones on no ho hauries de fer... Val a dir que tots els establiments estan barrats, i a partir de les 6 de la tarda que es fa fosc ja no pots entrar a segons quines botigues, si no que has de demanar el que vols al botiguer i ell ja t’ho ven. Les cases també tenen moltes mesures de vigilància, i en general es percep en la gent bastanta por. Nosaltres, de moment, només hem tingut l’ensurt del segrest (“només”, jeje)... ja us mantindrem informats si ens passa alguna de més grossa!