Máncora: sol, platgeta, vacances i desconexiooooó!!!!!!!!!!!!

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

........

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

.....sona El mar -Manel-

Tornem de la selva suats, cansats i plens de picades. A més en el viatge de Tarapoto a Máncora tenim la gran sort de que ens toca un tio de lo més agradable al costat que es passa tot el sant viatge escopint al terra del autobús, Ñaaaaammmmm!!!! Guarros!!!! (Recordem que el viatge de bus és de 20 hores!!!mmmm.....imagineu com va quedar el terra a la baixada!!!)

Arribem a Máncora amb l’idea de descansar un parell de dies a la platgeta i igualar el nostre moreno paleta. Des de Argentina que sentim a parlar d’aquesta platja, així que les nostres expectatives son més aviat nul·les davant una platja tant popular que pensem ens recordarà a Lloret en sus peores momentos.

Quan arribem ens sorprenem. Trobem un hostel a primera línea de costa i davant de passeig marítim per 15 soles (4 euros) tot i que el bany fa una mica de por, això sí. A més descobrim que al menys en temporada baixa, Máncora és un petit poble de pescadors amb menús del dia carregats de peix i Ceviche per només 8 soles i amb mercadillos, Piscos, barets i pub’s on prendre algo...ideal per desconnectar! Ens prenem unes vacances dins del viatge:  prenem el sol, llegim llibres, fem artesanies, dormim mogollon i mengem tot el peix que fa mesos que enyorem. Un plaer! Després de 4 dies de carregament de piles i desconnexió, i amb les esquenes més pelades que una iguana, seguim el viatge direcció frontera amb Equador. Volem anar a Guayaquil per a veure si trobem una ofertillla per anar a Galapagos. LAN Perú en feia de bones...a veure si tenim sort!!!